Deliri de sang al castell austríac dels Thyssen

BarcelonaLa nit del 24 al 25 de març del 1945 la guerra estava perduda per als nazis, els russos eren a les portes de Rechnitz -una població austríaca fronterera amb Hongria- i al palau de Margit Batthyány-Thyssen s’hi celebrava una gran festa amb membres de la Gestapo i jerarques nazis. A molt poca distància, prop de dos-cents treballadors forçats jueus construïen un gran mur per frenar l’exèrcit rus. Cap a les vuit del vespre, al palau, on aristòcrates i dirigents nazis ballaven com bojos, va sonar el telèfon i algú va alertar que els treballadors jueus havien agafat el tifus. Sense pensar-s’ho gaire, els convidats van agafar fusells i munició i van anar fins a l’estació on eren. En van assassinar 180 i en van deixar vius 18 perquè cavessin les tombes. Els convidats van tornar després a la festa, on van continuar tocant l’acordió, ballant com alienats i bevent xampany. Dotze hores més tard van matar els 18 supervivents.

La Margit era la tieta de Sacha Batthyany, un periodista nascut a Suïssa i de pares hongaresos que indaga sobre el seu passat familiar -mentre aboca part del seu desassossec al psicoanalista- a La matanza de Rechnitz. Historia de mi familia (Seix Barral). “Soc un net de la guerra. El meu pare va passar-la al soterrani, al meu avi se’l van emportar els russos a Sibèria, la meva àvia va perdre el seu segon fill i la meva tieta és la responsable de la matança de 180 persones”, escriu a les primeres pàgines del llibre. “I què passava amb mi?”, reflexiona.

Sense remordiments

Sense remordimentsBatthyany s’acosta a una família a qui pràcticament no coneix per saber més sobre la seva tieta. Al final de la investigació -que dura set anys- afirma que Margit, la germana gran del col·leccionista d’art Hans-Heinrich Thyssen-Bornemisza, no va disparar aquella nit del 24 al 25 de març. Es va divertir: “Va riure i ballar quan els assassins, a les tres de la matinada, van tornar al palau. I mentre els cossos es descomponien en una fossa perduda en algun lloc de Recnhitz -mai s’ha localitzat-, la tieta Margit navegava cada any en un creuer per l’Egeu, bevia Kir Royal a Montecarlo, i quan arribava la tardor caçava rens als boscos de Burgenland. La tieta Margit va disfrutar la resta de la seva vida, tot i que coneixia tots els detalls de la matança”, escriu. La matança de Rechnitz ja ha sigut explicada abans: la premi Nobel Elfriede Jelinek en va fer una adaptació teatral, Rechnitz (L’àngel exterminador) -estrenada a Munic el 2008-, i David R.L. Litchfield va publicar el resultat de les seves investigacions a La historia secreta de los Thyssen (Temas de Hoy, 2007). Però a Batthyany la història el toca molt de prop i el turmenten les preguntes, perquè quan burxa en el passat descobreix més capítols foscos. Els pares de la seva àvia Maritta haurien pogut salvar un matrimoni jueu, els Mandl, i els seus fills, però no van fer absolutament res.

Als Mandl els van disparar a l’esquena mentre suplicaven que els ajudessin i els fills van ser deportats als camps d’extermini: només es va salvar l’Agnes, que sempre va creure que els seus pares es van suïcidar. La Margit mai va tenir cap remordiment però a la Maritta la història dels Mandl sempre la va torturar. Mentre llegeix els diaris de la Maritta, Batthyany torna a preguntar a la família sobre què va passar amb els Mandl, però altra vegada només obté silenci.

L’autor s’enfada al llarg del llibre. El frustren els silencis i la passivitat. “Tots ho sabien”, es va repetint . I les preguntes esquitxen tot el llibre. ¿Què feien tots aquells hongaresos que veien com passaven per davant de casa milers de jueus en les marxes de la mort? ¿Per què ningú cridava quan es tiraven famílies senceres al Danubi? Batthyany viatja fins a Buenos Aires per explicar la veritat a l’Agnes, però no ho aconsegueix. La seva àvia Maritta també ho va intentar. Van ser les filles de l’Agnes les que van demanar a Batthyany que no expliqués què havia passat amb el matrimoni Mandl. “Tenien por, creien que l’afectaria massa perquè l’Agnes ara ja té 90 anys”, explica l’autor. Al principi Batthyany no hi estava d’acord, però al final va cedir. El periodista i les filles de l’Agnes han tingut vides molt diferents, però l’autor assegura que comparteixen moltes coses. El pes de l’Holocaust.