El despatx RCR crea un nou celler a Peralada
El primer edifici dels arquitectes olotins després del premi Pritzker “completa” el paisatge de les caves
BarcelonaRafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, van guanyar el premi Pritzker per la seva mirada local i alhora universal, i en la primera obra que han començat després de recollir el guardó, un nou celler per a Vins i Caves Peralada, aprofundeixen en l’arrelament de l’arquitectura al lloc. “És més un paisatge que un edifici”, diu Rafael Aranda, ja que han concebut el celler com si fos “un gran talús” o “una gran onada” que salva un desnivell de deu metres i uneix les dues cotes dels terrenys on s’ubica. Per fer encara més intensa la seva integració, estarà recobert de pedra. “Ens agrada posar en el projecte els sentiments que ens provoquen el programa i la visita al lloc. Però no llegim cap de les dues coses de manera analítica, sinó que intentem reflectir-hi l’experiència que hem tingut”, explica l’arquitecte. “Amb la creació d’aquest gran talús -subratlla- volem crear una atmosfera per fer-te sentir com si estiguessis dins la terra. Ens agrada que l’edifici respongui al paisatge a partir d’explicar la potencialitat i la singularitat del lloc, no que aparegui com un element estrany”.
El celler de Peralada no és la primera incursió dels RCR en el món del vi i del cava. l’any 2007 van acabar la construcció de les Caves Bell-Lloc. Però la bona sintonia entre el president del Grup Peralada, Javier Suqué, i els arquitectes va ser clau perquè l’empresari fes l’encàrrec als RCR. “Els vam veure capaços d’integrar el celler en el paisatge, sensibles als temes de la sostenibilitat, i, a més, som veïns”, explica Suqué. El projecte del nou celler, consistent en una estructura de formigó de 30 metres d’amplada sense pilars, es remunta a l’any 2003. Estava previst que tingués una superfície de més de 20.000 metres quadrats. La crisi va aturar-ne la construcció i després d’ajustar-ne el disseny l’edifici serà una mica més petit i tindrà més de 18.000 metres quadrats. “Aleshores no eren uns arquitectes tan famosos. El que no volíem és un celler que restés el protagonisme al vi, sinó que hi dialogués. No preteníem tenir un celler del qual recordes l’arquitecte però no el vi, i ells van entendre el que volíem”, diu Suqué.
El diàleg entre nou i vell
El pressupost de les obres és de 30 milions d’euros, i està previst que el celler entri en funcionament amb la verema del 2019. “Com que l’edifici és fruit d’uns conceptes molt clars, s’ha adequat a les noves exigències sense haver de modificar la seva manera de ser”, explica Aranda. “Com el bon vi, ens agradaria que els projectes tinguessin més temps per madurar”, subratlla. A més del celler, els RCR també faran un nou interiorisme a La Granja, un edifici dissenyat per Adolf Florensa als anys 40 amb el qual el celler entra en diàleg. La Granja acollirà els espais públics del celler: hi haurà un espai per a tastos, una sala de projeccions, una botiga, una sala de formació, un petit restaurant de maridatge, un saló-menjador privat i dues habitacions. “També ens atrau molt treballar en relació amb un lloc que ja existeix, com també és el cas del nostre despatx, l’Espai Barberí. Ens agrada molt el diàleg que es produeix entre l’existent i la nova intervenció”, explica l’arquitecte.
El nou celler de Peralada tindrà “una ànima atemporal”, però també estarà compromès amb el present. “Volem que sigui el primer celler d’Europa que tingui la certificació Leed Or”, diu Suqué. “Per a nosaltres només hi una arquitectura, no existeixen l’arquitectura sostenible, ecològica o la brutalista, només la bona. No ens resulta cap problema complir amb un certificat com aquest; cal seguir uns paràmetres i ja ho vam fer amb l’edifici d’oficines a la plaça Europa de l’Hospitalet, amb el qual vam aconseguir el primer certificat Leed en un edifici d’oficines”, explica Aranda. Entre les seves obres més recents hi ha la mediateca Waalse Krook, a Gant, i actualment treballen en un grup escolar a Dubai.
La responsabilitat del Pritzker
Els RCR són conscients de la magnitud del premi Pritzker, però això no ha canviat la seva manera de treballar. “Hi ha un abans i un després del premi, però nosaltres no hem canviat, sinó que són els altres els que ens veuen d’una altra manera. Ho dic en positiu, sempre se’ns ha escoltat i ara se’ns escolta d’una altra manera”, diu Aranda. Durant l’acte d’entrega, que va comptar amb l’assistència dels emperadors del Japó, Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta van estar acompanyats de cinc dels sis arquitectes japonesos que ja tenien el Pritzker: Shigeru Ban, Kazuyo Sejima, Ryue Nishizawa, Toyo Ito i Tadao Ando. “Ens van fer sentir que formes part d’una família”, recorda Aranda, que veu el guardó com “una responsabilitat” que assumeixen amb “honor”. “Ara la nostra manera de participar en un acte té una importància diferent, hem de pensar quin missatge transmetem”, afirma.
El missatge també serà clau en el pavelló català que comissionaran per a la pròxima Biennal de Venècia d’arquitectura. “Com el Pritzker, ens agradaria transmetre dos missatges clars a la societat i als joves: que és possible treballar al teu lloc d’origen fent el teu camí amb la teva manera de ser, i que també és possible treballar en equip”. Una vegada més, les idees i l’essència de l’arquitectura estaran per damunt dels personalismes. “No ens interessa que es valori la nostra figura, sinó els conceptes que hi ha al darrere”, conclou Aranda.
