Memòria històrica
Cultura 21/02/2022

Els deures pendents de la nostra memòria històrica

El Memorial Democràtic vol posar el focus en la immigració, els camps francesos, les entitats i la relació de l'esport amb la política

4 min
Anna Maria Martínez Sagi en el campionat estatal d'atletisme femení celebrat a Madrid a l'octubre de 1931, on va guanyar la medalla d'or. Va ser la primera dona que va formar part de la directiva del Barça

Fa dècades que moltes entitats batallen per recuperar part de la nostra memòria històrica però costa molt avançar. Aquest any, entre altres activitats, el Memorial Democràtic vol commemorar els 20 anys del manifest que diferents entitats van llegir l'abril del 2002 al Liceu i en què es reclamava l'existència d'una eina institucional per preservar i divulgar la memòria democràtica. Va ser l'embrió del Memorial, que es va crear cinc anys després, el novembre del 2007. "Més enllà de l'estricta commemoració, és un reconeixement a les entitats i una oportunitat per reflexionar amb aquestes entitats sobre com pot ser el seu futur, perquè les generacions que ho van viure en primera persona estan desapareixent", ha dit aquest dilluns durant la presentació de les línies estratègiques del Memorial el director de l'entitat, Vicenç Villatoro.

Es volen canviar les coses però tot és lent i hi ha força entrebancs. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha admès que no hi ha data per a la retirada del monument de la Batalla de l'Ebre. Quan tothom donava per fet que desapareixeria del paisatge tortosí l'any passat el 18 de juliol, el dia que va començar la Guerra Civil, el jutjat contenciós administratiu de Tarragona va demanar aturar-ne les obres. "Estem en mans de la justícia tortosina", ha dit Ciuró. La consellera creu que la nova llei de memòria democràtica podria desencallar la retirada del monument: "Necessitem que la nova llei ens doni les pautes necessàries perquè sembla que la legislació actual no és suficient, no es tracta de si un monument és una mica feixista o molt feixista, és feixista i punt". Tanmateix, la nova llei de memòria és un dels altres deures pendents que es perllonga en el temps. Va entrar als serveis jurídics del departament de justícia al desembre i, des d'aleshores i fins que es pugui aprovar, podrien passar nou mesos. Ciuró, però, vol que es pugui presentar al Parlament abans de l'estiu.

Tampoc se sap quina serà la nova seu del Memorial Democràtic. El lloguer de l'edifici on és ara, el número 4 del Peu de la Creu, s'acaba a finals del 2023. "Ens agradaria poder tenir un lloc més central i més adequat per fer-hi exposicions", ha dit Ciuró. Queda bastant descartat que aquest lloc sigui la comissaria de Via Laietana: "No sé si podem ser gaire optimistes, és la nostra reivindicació però no crec que puguem tenir aquest edifici abans del 2023".

El que sí que ha evolucionat de manera positiva és el pressupost del Memorial Democràtic, que ha superat la barrera dels 2 milions d'euros i que enguany serà de 2.022.800. L'any passat era d'1.865.900 euros i estava prorrogat des del 2020. Villatoro ha assegurat que aquest any el Memorial vol posar el focus en la immigració (amb Els altres catalans de Francesc Candel com a epicentre), els camps francesos i l'esport, la política i el civisme. Es mantindran programes permanents com la col·locació d’un centenar de llambordes Stolpersteine en record dels deportats que van ser víctimes dels camps nazis (que se sumaran a les 398 ja instal·lades), una exposició sobre l’anarquisme i l’anarcosindicalisme, els programes educatius, l’actualització del cens de simbologia franquista, l’ampliació de la Xarxa d’Espais de Memòria i el treball al voltant de les segones i terceres generacions i la memòria heretada.

Els camps francesos estan presents en la literatura catalana però sovint han estat oblidats. "S'han desdibuixat per la força brutal dels camps nazis i tenen menys força dramàtica que la que haurien de tenir; molta gent sap qui són Amat Piniella i K.L. Reich, però no tanta coneix Xabola, d'Agustí Bartra", ha afirmat Villatoro. El franquisme va utilitzar l'esport, però també se'l van fer seu els qui van lluitar contra el franquisme i van reivindicar els valors democràtics. "L'esport s'ha utilitzat com a opi del poble i per fomentar l'adhesió al règim però també per fer tot el contrari, i hi va haver les Olimpíades Populars i Vázquez Montalbán escrivia a Triunfo sobre un Barça que era més que un club", ha assegurat Villatoro. Diferents projectes, com una exposició, reflexionaran sobre la relació entre l'esport i la política. A finals d'any també es vol fer una exposició sobre fosses, explicant tot el que s'ha fet però també reivindicant tot el que s'ha de fer i esperonant les famílies perquè participin en el programa d'identificació genètica.

Més visibilitat per a les dones

Un altre dels deures és fer més visibles les dones: "Hem parlat de la memòria sovint explicada des del punt de vista dels homes, l'home que anava al front, els ferits, els desapareguts, els represaliats... però hi ha una realitat sovint oblidada, les dones que van haver d'ocupar-se de la cura de fills i de pares i de la subsistència enmig d'una economia de guerra", ha valorat Ciuró. En aquest sentit, ha recordat que aquest any, per primera vegada, s'ha inclòs el nom d'una dona al Memorial de les Camposines: Asunción Álvarez Clua, nascuda a Corbera d’Ebre l’any 1889 i morta a l’edat de 49 anys. Ciuró també ha anunciat que al Centre 115 dies de la Batalla de l'Ebre del COMEBE hi haurà un espai dedicat a les dones: "Ara només hi ha una dotzena de fotografies on són visibles".

stats