Publicitat
Publicitat

“La cultura no ha d’acceptar cap tipus de censura”

La polèmica de l’any passat pel poema de Dolors Miquel sobrevola els premis Ciutat de Barcelona

Era inevitable que l’accidentada gala de l’any passat – quan Alberto Fernández Díaz va marxar ofès per la poeta Dolors Miquel– sobrevolés l’entrega dels premis Ciutat de Barcelona d’enguany. L’alcaldessa Ada Colau semblava referir-s’hi quan defensava la "capacitat de crítica i autocrítica permanent [de la cultura], la irreverència respecte els poders i els símbols establerts, començant per aquest ajuntament quan calgui" i afirmava que la cultura “no pot acceptar cap tipus de censura”. Potser parlava del poema 'Mare nostra' o qui sap si de la instal·lació al Fossar de les Moreres. O de Franco decapitat. Per practicar amb l’exemple, Colau va destacar la independència d’uns guardons que “atorga la ciutat, no el govern ni l’Ajuntament”, i va alabar la diversitat, el mestissatge i la llibertat de la creació, que no pot ser “capturada institucionalment ni tampoc abandonada i lliurada com a mercaderia”.

El tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Collboni, estava aliniat amb la idea: "La cultura és una activitat qüestionadora, indomesticable, crítica, incòmode, arriscada". Fins i tot el cantautor Joan Colomo, que ha amenitzat la vetllada, avisava que "per no ferir sensibilitats" faria "una cançó senzilla que parla de l’amor i l’horticultura". Després ha cantat als alvocats i als amigos. Però no ha estat fins al premiat en Literatura catalana, Carles Rebassa, que hi ha hagut una menció directa a Dolors Miquel, a qui ha dedicat el guardó “pel calvari que va passar fa un any a causa dels qui volen moralitzar la cultura, privatitzar la cultura, els qui volen precintar escoles, judicialitzar la llibertat d’expressió. Aquest premi respira per a ells, perquè en nom de la paraula no callarem mai i no ens faran callar mai”, ha afirmat. Dos més dels premiats, Lluís Cabrera (per Cabal Musical) i el periodista Andreu Missé (Alternativas Económicas) han tancat els seus discursos amb un “visca la llibertat” sospitós. Alberto Fernández Díaz aquesta vegada no s'ha aixecat.

Una crida a favor de l’ètica
No hi ha hagut premiat que no reconegui que el seu èxit és fruit d’una feina d’equip o, com diu Leandro Mendoza, de la 'troupe' (en el seu cas del circ). Però les dedicatòries han escombrat cap a moltes cases, lògic en uns premis tan heterogenis. Els arquitectes Flores & Prats l'han dedicat als cooperativistes de la Beckett, l’arquitecte Alessandro Scarnato als habitants del Raval, el traductor Miquel Desclot a Petrarca 'in person', els músics Maria Arnal i Marcel Bagés a diversos projectes de base de Barcelona, i el gastrònom Toni Massanés als pagesos que ens nodreixen de producte fresc, "perquè cuinar ens va fer humans i si deixem de fer-ho, deixem de ser-ho".

Massanés també va deixar anar que "res no pot ser bo si no és ètic", una màxima que subscriuen altres guardonats com La casa de Carlota (creadors de la bandera dels refugiats), els usuaris del Taller Escola Sant Camil d’Horta oel premi a la projecció internacional, Jordi Savall, que va actuar per als refugiats a Vasilika: "És una gota en un mar de patiment, però si tots els que tenim el privilegi de poder actuar fóssim més conscients que podem canviar les coses, canviarien més ràpidament". Després Colau crida a sortir a la manifestació dels refugiats aquest dissabte. I diumenge de la setmana que ve, tots a veure els Oscars: el director de 'Timecode' Juanjo Giménez saluda des de sota una palmera de Los Angeles: "Espero tornar amb bones notícies!".

ELS PREMIATS DEL 2016

Personalitats singulars amb llargues trajectòries inqüestionables i projectes col·lectius més joves i innovadors. Els premis Ciutat de Barcelona 2016 han posat a l’aparador diferents cares de la cultura de Barcelona. La independència dels respectius jurats, formats per experts de vint àmbits, fa que siguin uns guardons poc uniformes en les valoracions, però, en canvi, denoten un coneixement profund de cada sector, amplitud de mires i un olfacte molt suggerent. Per exemple, els quatre premiats en l’àmbit de les arts escèniques: el duo musical de Maria Arnal i Marcel Bagés; la companyia de teatre Agrupación Señor Serrano; l’energia desbordant de Loscorderos.sc , i el reconeixement a un pal de paller del circ com Leandro Mendoza.

L’equilibri entre noms reconeguts i descobertes es pot observar amb el premi d’assaig, ciències socials i humanitats per al fotògraf Joan Fontcuberta i el premi d’arts visuals per al jove Antoni Hervàs. O també en literatura: s’han destacat els treballs de Carles Rebassa en català ('Eren ells') i de Mariana Enriquez en castellà ('Las cosas que perdimos en el fuego') i també un autor veterà com Miquel Desclot amb una obra canònica com el 'Cançoner' de Petrarca.

El músic Jordi Savall ha rebut el premi a la projecció internacional; Andreu Missé el de periodisme; Toni Massanés el de gastronomia; el curt 'Timecode' li val un nou premi a Juanjo Giménez, i Alessandro Scarnato rep el premi d’història de Barcelona. En ciència, els premis són per a Carme Rovira Virgili i per a Salvador Aznar Benitah pel treball en què identifica les cèl·lules responsables de la metàstasi.

Un premi tan just com previsible és el Ciutat de Barcelona d’arquitectura per a la Sala Beckett de Flores & Prats. El premi de disseny és per a la bandera que s’ha inventat La Casa de Carlota per als refugiats, creada amb trossos de banderes dels seus països. El projecte educatiu premiat és el Cabal Musical del Taller de Músics, i el guardó de cultura popular se’n va al Guinardó, al Pessebre Vivent de la Torre del Suro, impulsat pel Taller Escola Sant Camil.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT