TEATRE

Un drama per ser llegit

‘Un amour impossible’ TEATRE LLIURE. 1 DE FEBRER.

Christine Angot és, a més d’una escriptora reconeguda, una dona valenta que ha sabut exercitar la tragèdia personal per mitjà de la literatura sense exhibir, més enllà del que necessiten els relats literaris, el dolor d’una adolescent filla de mare soltera a qui el seu pare sodomitzava. L’incest és el tema recurrent de les seves novel·les -en què treballa amb l’anomenada autoficció-, com ara L’incest o la colpidora Una setmana de vacances. I ho és també a Un amour impossible, que la mateixa autora ha adaptat per el teatre. Un relat en forma de llarg flash-back en què s’acosta a la relació entre la mare i la filla per aprofundir en les circumstàncies, tant personals com socials, que van embolcallar la vida d’una humil noia de províncies que s’enamora d’un parisenc culte i guapo i en queda fascinada. L’home l’abandonarà quan quedi embarassada.

Malgrat això, ella en seguirà enamorada i farà el possible perquè la filla conegui el seu pare i, sobretot, perquè pugui canviar-se el cognom, ja que ella és jueva i va patir la por als nazis. Per això, més enllà de la qüestió sentimental i del fet criminal, crec que l’interès de la narració rau en l’abús del poder social. Això és el més interessant de la proposta, juntament amb l’escena final, quan la filla qüestiona directament la mare perquè no va fer res per defensar-la i sobre el perquè de la seva passivitat.

La posada en escena de Célie Pauthe no pot o no sap evitar que sobre la funció s’imposi l’origen literari de la proposta, per més que la vesteixi amb un exagerat espai escènic que es modifica en cada escena amb el canvi de mobles i sota una llum fosca, per moments tèrbola, que remarca innecessàriament la profunditat del drama. Això no desvirtua el poderós i convincent treball de dues consumades actrius ben conegudes en l’àmbit cinematogràfic, però també amb àmplies i exitoses carreres teatrals, Maria de Medeiros i Bulle Ogier.

Més continguts de