Els edificis radicals de Josep Miàs

BarcelonaJosep Miàs (Banyoles, 1966) és arquitecte i es reivindica com a “creatiu”, coincidint amb l’exposició del Disseny Hub que celebra les dues dècades del seu estudi. En l’etapa inicial de la seva trajectòria va ser associat d’Enric Miralles durant deu anys. Després va fundar el seu estudi propi. “Som un despatx que fem arquitectura, però a mi m’interessa tot: l’últim projecte és dissenyar un tren. Ens interessa donar l’opinió en tots els temes socials”, subratlla.

L’exposició, que porta per títol MIAS. The making of making (architecture), té l’origen en la que li va dedicar el Centre Georges Pompidou l'any passat. Algunes de les característiques maquetes de filferro exposades són propietat del museu parisenc. “El Centre Georges Pompidou es va interessar en nosaltres arran de la rellevància internacional que hem adquirit en els últims anys”, subratlla Miàs. L’objectiu de la mostra, que inclou uns cinquanta projectes i obres, és repassar el procés creatiu d'obres com la remodelació del casc antic de Banyoles, la seu de l’empresa d’il·luminació iGuzzini, a Sant Cugat; el mercat de la Barceloneta i el de Rubí. També des dels primers dibuixos fins al resultat final del funicular del parc d’atraccions del Tibidabo i l’atracció Embruixabruixes i la clínica de salut mental Can Zariquiey. “Banyoles és el meu poble natal i la remodelació del casc antic és un projecte que involucra la gent, que vol retornar l’espai a la gent”, explica Miàs.  

A l'arquitecte no li fa por el temps que els seus edificis puguin sobreviure en el futur, així que al final del recorregut apareixen recreats en ruïnes. “És una reflexió que ens permet pensar en el moment actual, en com hem de construir els edificis”, diu l’arquitecte. Aquesta reflexió li serà útil en la construcció d’un altre dels projectes exposats, la nova seu d’Andorra Telecom, la forma de la qual evoca un núvol, i els gratacels Cocobolo a Panamà.

Un arquitecte amb esperit d'agitador

Per damunt de tot, Josep Miàs es defineix com un arquitecte rebel, sovint amb el suport d’industrials que volen seguir-lo. “Miàs no està de moda, perquè no estan de moda la radicalitat ni cap dels adjectius amb els quals se’ns anuncia en molts mitjans: innovadors, crítics, arriscats, irreverents i, alguna vegada, arrogants”, adverteix. “Estem en un moment que necessitem radicalitat –afegeix–, perquè neix d’entendre que el feminisme, l’ecologisme, la sostenibilitat energètica i les altres condicions del món d’avui necessiten que prenguem decisions radicals”. Precisament entre els projectes que té entre mans hi ha la remodelació de la cimentera de Vallcarca (Sitges) per convertir-la en “indústria del coneixement i la innovació”.

És per aquest component de risc que Miàs es desmarca del seus col·legues catalans: “Veig una arquitectura molt educada, que respon al que li pregunten, però que no reformula la pregunta. A vegades has de fer-ho perquè les condicions no són les mateixes de fa deu o vint anys, i ara requereixen unes altres preguntes”, conclou.

Quatre obres, de Banyoles a Panamà

Remodelació del casc antic de Banyoles

Al mateix temps que recupera els espais públics del casc antic també recupera els canals en els seus recorreguts originals per la ciutat, i es fan visibles en alguns punts. El soroll de l’aigua entra a la banda sonora de Banyoles.

Mercat de la Barceloneta

Uns nous espais metàl·lics tornen a connectar l’edifici amb el teixit del barri, amb l’objectiu que es converteixi en un lloc de referència. Els nous espais apareixen entre elements que es despleguen i es repleguen.

Can Zariquiey

Una nova estructura amb forma de L uneix dos edificis auxiliars d’aquesta clínica de salut mental i dialoga amb l’edifici principal. Es defineix un pati com el principal espai de relació.

Cocobolo

Una futura nova fita en l’skyline de la ciutat de Panamà. Tres torres que inclouen habitatges, oficines i una zona comercial a la part baixa. L’atura apareix en un jardí elevat.