Quim Monzó: “El món editorial ha aconseguit que la gent que no llegeix un llibre en tot l’any, almenys, se’l compri”

El premi d'Honor de les Lletres Catalanes signa només una hora a la parada d'Òmnium Cultural

El premi d’Honor de les Lletres Catalanes d'enguany, Quim Monzó, només signa una hora i se’n torna "al cau" a escriure. Porta una camisa llampant i sembla de bon humor, però abans de començar ja està tip de respondre a les mateixes preguntes de cada any quan li acosten els micros: "¿Com veus la jornada? ¿Què penses quan veus les cues? –es pregunta a ell mateix, i s'autorespon amb la tòpica formalitat de tràmit: la meteorologia, la trobada amb el lector...–. Penso quantes vegades m’han fet aquestes preguntes després de 50 Sant Jordis, a uns 20 o 30 periodistes per any... i penso que la tradició continua", es queixa. "El problema de fer-se gran és que hi ha poques coses que et sorprenguin”, em confessa després. "El primer any et fa gràcia i acabes a les tres de la nit borratxo, el primer lustre també, la primera dècada també...", però ell carrega cinc dècades.

Fa anys que intenta signar ben poc i evita trepitjar el centre un dia com aquest: "Sant Jordi ja no és el dia del llibre sinó de la selfie", lamenta. És fàcil comprovar que té raó: molts passejants de la rambla de Catalunya s’aturen per robar-li una fotografia i continuen la passejada. Els lectors que se li acosten porten llibres de pàgines esgrogueïdes o compren l’'Uf, va dir ell', 'El perquè de tot plega't' o 'Vuitanta-sis contes'. Una senyora li acosta 'Mil cretins': "Vigili, que aquest és molt trist; hi ha gent que s’ha tallat les venes", diu.

"El món editorial ha aconseguit que la gent que no llegeix un puto llibre en tot l’any com a mínim se’l compri. Es tracta de fer bullir l’olla", deixa anar. Si el lector se li enrotlla sobre qualsevol poble o restaurant que pot conèixer, ell fa l’esforç de prendre-se’l seriosament i s’esplaia en la resposta sense patir per la cua, que es manté constant en la desena de persones. Si és més tímid, Monzó senzillament signa i adeu. Si a sobre vol una fotografia, com un noi de València que està tot nerviós, aprofita per fer-li engrapada al cul. "Un plaer", diu el fan. "No, home, no, capullo", li respon l’escriptor.

Marcel Mauri, portaveu d’Òmnium Cultural, l’única parada on signa Monzó, li porta una rosa groga que l’escriptor es posa a la solapa. "El pobre groc no ha fet res –diu en referència a la polèmica del cap de setmana–. Però a mi el futbol m'importa un rave". Surten persones de la cua i li demanen a Mauri que també els signi un llibre de Monzó i fins i tot un de Jordi Borràs: el Procés també ha generat els seus famosos.

Més continguts de