Eloi Tarrés: «El Canal d’Urgell és una estructura de país que cal modernitzar»
Vint-i-cinc membres del Club Prèmium de l’ARA visiten el Canal d’Urgell
Vint-i-cinc membres del Club Prèmium de l’ARA van participar a la visita guiada al Canal d’Urgell el passat dissabte, un dia especialment fred i nítid. La visita incloïa un recorregut pel museu que explica de manera molt didàctica la història d’aquesta infraestructura hidràulica essencial al país, situat a Mollerussa, i dos punts essencials del canal: l’extraordinari pont de ferro d’Agramunt i el lloc on neix el canal d’Urgell, a Ponts, on hi ha l'assut amb una peixera que facilita la captació de l'aigua del riu Segre cap al canal. «Aquest assut, que té més de cent anys, és una obra molt ben pensada», destacava Eloi Tarrés, un dels membres més «antics» del Club Prèmium -ho és des dels inicis-, que va gaudir molt de l’activitat. Els participants van poder veure tota la maquinària que ha quedat obsoleta: uns grans volants de ferro que es feien girar manualment per obrir i tancar les comportes i regulaven el pas de l’aigua. Ara tot funciona automàticament.
La visita va ser conduïda per Maribel Pedrol, directora de la Fundació Canal d’Urgell, que ha fet nombroses visites guiades i va destacar que «de tots els grups que he tingut aquest és un dels que ha preguntat més coses».
«Cal modernitzar el Canal d’Urgell, tecnificar els sistemes de regadiu, perquè la plana regada sigui productiva molts més anys», opinava Eloi Tarrés, al costat dels volants que han quedat inservibles -sota els quals passen milers de litres d’aigua-, i posava de manifest que «actualment de l’aigua del canal se’n beneficia no només el sector primari sinó també altres sectors». Tarrés destacava «la passió amb què Maribel Pedrol explica la història del canal d’Urgell». «En tornar vaig explicar l’experiència a força gent. Van ser cinc hores molt i molt ben aprofitades».