"La gran ensenyança d'Umberto Eco és la de no banalitzar la realitat"

BarcelonaCom era treballar amb ell?

Eco era un mestre en tot. I a més, li agradava ensenyar. Amb ell vaig aprendre a cuidar tots els detalls en l’edició: algunes vegades vam arribar a discutir per un adjectiu de la traducció. Era molt acurat i sabia molt bé el que volia. Amb el temps, una descobria que ell tenia raó.

Tenia opinions molt dures sobre el moment actual. La seva última novel·la, 'Número zero', és l’única que situa a la Itàlia contemporània, se'n va al 1992, no més enrere.

Perquè estava cansat de la manera en què es banalitza i tergiversa la realitat. A vegades per l’afany de tenir un títol, de trepitjar l’exclusiva a un altre mitjà, fem i diem coses que ni són certes ni convenen. 'Número zero' és una gran crítica als mitjans i l’última lliçó, amb molta ironia i sentit de l’humor, d’un mestre. Els polítics espanyols l’haurien de llegir com un vademècum. N'aprendrien tant!

Les seves reflexions abraçaven molts altres temes: jihadisme, corrupció, Berlusconi, Twitter…

Era un home que vivia al dia. Connectat d’una manera intel·ligent, que convidava a la reflexió. La seva gran ensenyança és la de no banalitzar la realitat. Donar a cadascú el lloc que li correspon. No posar un 'trending topic' de moda el mateix nivell que una reflexió sobre la societat actual. No tot té el mateix valor. Per això tenia problemes amb Twitter i Facebook [el 2015 va aixecar polseguera una conferència a Torí on afirmava: "Les xarxes socials donen dret a parlar a legions d’idiotes que abans parlaven només al bar després d’un got de vi. Abans eren silenciats ràpidament, ara tenen el mateix dret a parlar que un premi Nobel. És la invasió dels idiotes”].

'La Repubblica' avui el defineix com “l’home que ho sabia tot”.

No només era curiós: era voraç. I això es reflectia en el que deia i escrivia. Tenia fam de realitat. Podia navegar entre apocalíptic i integrat, però sempre tenia una opinió pròpia, tot el seu fons d’armari cultural li servia per analitzar l’últim còmic o un cas de corrupció política, de Topolino a Renzi.

Què pensava d''El nom de la rosa'?

Crec que hi tenia una relació d’amor-odi, entre altres coses perquè va tapar l’obra que vindria després. Però no crec que el preocupés.