ENTREVISTA
Cultura 06/01/2020

“Que un esdeveniment cultural és car? Més ho són 10 metres d’autopista”

Jonathan Holloway, anglès de Sheffield que té els 50 a tocar, es mou des de Mallorca per tot el món per assessorar governs i empreses en l’organització de les més diverses iniciatives culturals

Cristina Ros
4 min
Jonathan Holloway es mou per tot el món, però el seu epicentre és a Mallorca, on viu i d’on és la seva dona

Jonathan Holloway va dirigir el Norfolk & Norwich Festival entre el 2004 i el 2011 i des del 2015 és el responsable del Perth International Arts Festival, l’esdeveniment d’aquestes característiques més antic i amb més ressò d’Austràlia. Per rematar el currículum, és assessor artístic de la Brooklyn Academy of Music de Nova York. I no sense compromís. El 18 de desembre va pronunciar a Palma, convidat per l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, la conferència Com podem utilitzar les arts per canviar el nostre món.

El títol de la seva conferència demana un interrogant: com? ¿Té la resposta?

Sí, la tinc [riu]. Alguna cosa ha de canviar el món, que és evident que ha de canviar. Esperàvem que ho fessin els polítics, però, atesa l’actual situació mundial i les actuacions d’una gran part dels polítics, ho hauran de fer els artistes, els escriptors, els creatius, els líders culturals i la ciutadania en general. En un moment de celebració de la mentida i la ignorància com és l’actual, necessitem construir noves històries que tinguin la veritat com a eix central, que vinguin de l’empoderament de comunitats, individus o famílies. Les històries reals que sorgeixen d’aquest empoderament ara ho són tot.

¿Pensa que la participació és una via efectiva?

La participació pot funcionar i hem de fer que funcioni. Necessitem les converses contínues per entendre entre tots com vivim i com volem viure. També la metodologia de fer l’art i de consumir-lo canvia. Consumim massa individualment, així que les arts, totes les disciplines creatives, són imprescindibles per ajuntar la gent i trobar els moments de celebració col·lectiva, que són els que promouen noves maneres de relacionar-se. L’art i la creativitat tenen una importància vital.

No hi ha gaire gent que ho vegi així i que ho expliqui.

Es parla molt de la importància de la tecnologia en les nostres vides. La tecnologia, esclar, ha creat aquest dispositiu mòbil [assenyala el telèfon], però són les arts, la creativitat, les que creen les aplicacions, les pel·lícules, la música, tots els continguts. Sense les arts i la creativitat, aquest mòbil seria poc més que un petjapapers ben car. Res seria res sense les arts. Tampoc les nostres ments serien res sense històries, expressions, poesia, música... El món és ple d’objectes, però està habitat per la creativitat. Hem de canviar el discurs de l’alta cultura per englobar totes les expressions culturals, les expressions populars.

A vostè no li poden dir que la cultura no dona diners.

Les arts a Austràlia, país on he treballat molts anys, generen 112.000 milions de dòlars l’any, més que la mineria, l’agricultura i la ramaderia i més que la producció manufacturera. Allà la cultura s’hi entén com a inversió. Aquí, no. De fet, hi ha més gent que segueix l’actualitat de la cultura que no pas dels esdeveniments esportius. El Perth Festival, el més antic d’Austràlia, que jo dirigia, està protegit per la Constitució d’Austràlia Occidental. Haurien de canviar la Constitució per poder canviar-li un pressupost que, a més, és un percentatge dels beneficis de la loteria. Aquesta és la consideració. La gent ha de ser conscient de l’impacte que tenen la cultura i les arts, del seu gran retorn.

¿No és molt car, un gran esdeveniment cultural com aquests festivals que vostè dirigeix arreu?

S’hauria de pensar que és una inversió a llarg termini, com l’agricultura. De fet, la cultura dona vida a la terra perquè pugui continuar el seu creixement i doni fruits. La cultura és fertilitat. I quan em parlen del cost, penso: “Que un esdeveniment cultural és car? Més cars són deu metres d’autopista”.

Li diran que aquest és un territori petit i amb pressupostos baixos. I que, a més, un festival és passatger.

Un lloc pot tenir un territori petit i uns recursos limitats, però té unes possibilitats il·limitades per a la creativitat. Pot ser un lloc inspirador, si es fomenten tant la creativitat com una acció cultural continuada. I un festival artístic, tot i que arriba i se’n va i torna, com ho fan les festes de Nadal o el Cap d’Any, pot contribuir molt a la percepció del que un territori i una societat volen ser. Un festival té llicència per fer que passin coses extraordinàries.

Què pensa si li dic que aquí bona part de la inversió en cultura se’n va en petites subvencions?

Les petites subvencions són com l’homeopatia, no tenen efecte.

Què es pot fer per canviar la percepció de la cultura?

Hauríem de canviar la manera que tenim de parlar de la cultura. Els que fan vi no debaten si el vi és important per a la vida. Fan vi, diuen que és bo i que l’hem de tastar. Les persones de la cultura som els únics que fem d’advocat del diable de nosaltres mateixos. Hauríem de dir que és imprescindible i demostrar que té un gran retorn econòmic i social. La cultura pot oferir i ofereix experiències irresistibles. Un bon llibre o una bona cançó són experiències irresistibles.

stats