Esplendor missaire amb Jordi Savall a L'Auditori

Jordi Savall: 'Bach: Missa en si menor'

L’Auditori. 21 de juny del 2021

Quan Jordi Savall retorna a pàgines que ja ha interpretat (això vol dir que ha estudiat, tocat i dirigit i fins i tot gravat), normalment ens reserva grans alegries. És el que ha passat amb aquesta Missa en si menor de J.S. Bach programada a L’Auditori i com a punt final del cicle de música antiga. Es nota un treball de sedimentació, d’aprofundiment en el detallisme, d’anar a fons en el sentit narratiu del text. Savall s’erigeix en summe sacerdot i hermeneuta de la causa bachiana i ho fa una vegada més amb les seves legions més lleials, és a dir amb La Capella Reial de Catalunya i amb Le Concert des Nations. Tant el conjunt coral (preparat per Lluís Vilamajó) com l’orquestral van oferir una lectura generosa de la monumental obra bachiana.

Riquesa tímbrica, imaginació cromàtica i precisió rítmica van travessar de punta a punta aquesta “catedral catòlica” que és la missa de Bach. Savall dirigia, content, un col·lectiu de músics de primera, amb solistes de gran volada com ara la soprano Hana Blaziková i la mezzosoprano Sophie Harmsen. Entre els homes, el tenor Martin Platz, el contratenor Raffaele Pe i el baix Thomas Stimmel van ser igualment agents que van convertir els pentagrames en lingots d’or. Solistes vocals als quals cal unir els primers faristols de les diferents seccions orquestrals, presents en els passatges obligats que Bach els reserva.

La vetllada va tenir moments de gran felicitat, com ara el Domine Deus, gràcies a l’entesa entre soprano, tenor i dues flautes; o, en el Credo, el savi canvi d’atmosfera de l’Et incarnatus est, amb grans contrastos en passatges expansius com ara les parts conclusives del citat Credo o del Gloria. Certament, els riscos del corno da caccia en el Quoniam hi són, però tot i una lleu baixada de nivell en el conjunt global no se’n va ressentir.

Que una vetllada així s’hagi celebrat precisament el Dia de la Música ajuda a convertir la jornada en un dia realment feliç, gràcies a un doble fermall d’or: l’execució d’una obra com la Missa en si menor d’una banda i, d’una altra, el mestratge de Jordi Savall al capdavant d’una cinquantena d’excel·lents artistes.