Com explicar el feixisme i el sexe als infants

Els editors diuen que es pot parlar sense tabús: "No pots amagar la realitat"

L'escriptor i llibreter Oriol Canosa explica que quan va començar a estudiar humanitats a la UAB es va trobar que arribaven els exàmens i, com que havia volgut llegir totes les lectures recomanades, no donava a l'abast i no s'havia pogut preparar per a algunes assignatures. Ho va resoldre anant a la biblioteca Joan Miró i llegint llibres infantils sobre art egipci i mesopotàmic. Va aprovar. "Si els adults tinguéssim el coneixement de tot el que expliquen els llibres infantils seríem uns cracs", diu. 

Els darrers anys els llibres infantils i juvenils que parlen del món que ens envolta han guanyat diversitat temàtica i s'han tornat molt més agosarats. Ara n'hi ha que parlen obertament de l'abús de poder, de l'anarquisme, del feixisme, de la repressió, del sexe, del canvi climàtic, dels refugiats... "Fa uns anys els editors que es dedicaven a aquest tipus de llibres eren més conservadors perquè miraven molt cap a les escoles. Però ara això ha canviat", diu Canosa. Paula Jarrin, de la llibreria Al·lots, creu que la tendència va començar fa tres o quatre anys a la Fira de Bolonya, però aquí va arribar una mica més tard. Un dels detonants del canvi, segons Jarrin, va ser  Frank. La increíble historia de una dictadura olvidada  (Dibbuks, 2018).

"Han estat sobretot les editorials més petites les que han tingut la valentia de fer coses més trencadores"

Paula Jarrin

El llibre de Ximo Abadia explica la dictadura franquista sense censures: "En aquell moment alguna cosa es va trencar. És un llibre molt valent que parla d'una dictadura i demostra que no havíem d'anar a altres països per fer-ho. Han estat sobretot les editorials més petites les que han tingut la valentia de fer coses més trencadores. Si abans tenia dificultats per fer una llista amb llibres de coneixements, ara me'n sobren", detalla Jarrin. 

Ara hi ha molts llibres que parlen de l'abús de poder o de les dictadures. Què és en realitat el feixisme, de Kalle Johansson i Lena Berggren (Takatuka) explica la història del feixisme, però també per què actualment algunes persones se senten atretes per aquestes idees. A la garjola, de la mateixa editorial, que firmen Henri Meunier i Nathalie Choux, un infant mira atònit com la policia demana la documentació a totes les persones que tenen una aparença diferent. Libros del Zorro Rojo acaba de reeditar La anarquia explicada a los niños que va publicar el 1931 José Antonio Emmanuel. Els deliris de grandesa d'un dictador s'encarnen en un porc a Ningú com jo, d'Ignacio Chao i Eva Sánchez (Kalandraka). I l'editorial MediaVaca ha reeditat alguns llibres publicats als anys 70 que parlen de democràcia, classes socials i dictadura. 

"És difícil explicar aquestes vides als infants però no pots amagar la realitat ni endolcir-la"

Marc Garcés

Tigre de Paper ha tret els darrers mesos les biografies de Montserrat Roig, Neus Català i Salvador Puig Antich. "És difícil explicar aquestes vides als infants, però no pots amagar la realitat ni endolcir-la –diu l'editor Marc Garcés–. Nosaltres intentem narrar el que va passar de manera que ho puguin entendre i hi aportem el context. Són temes que els interessen perquè els són propers i es fan moltes preguntes; moltes vegades els pares ens diuen que els hem donat molta feina perquè a partir del llibre els seus fills es qüestionen moltes més coses".

La corrupció política també s'escola en la ficció. És el cas, per exemple, d' Ella, de Núria Pradas (Bambú). La bomba d'Hiroshima és el tema de L'última grua de paper , de Kerry Drewery (Bambú): "No perquè siguis petit hi ha d'haver temes exclosos a la teva mirada. I hi ha una doble lectura, perquè a la vegada que ho expliques al teu fill també tu aprens –assegura l'editor de Bambú, Iván Barreto–. Hi ha molts autors que no creuen que sigui literatura només per a infants, sinó que és un gènere nou, amb nous continguts i mirades diferents". 

"Hi ha molts autors que no creuen que sigui literatura només per a infants, sinó que és un gènere nou, amb nous continguts i mirades diferents"

Iván Barreto

Els darrers mesos s'han multiplicat els títols que parlen de la nostra història més recent. Los distintos, de Mónica Montañés i Eva Sánchez (Ekaré) narra la història d'un nen i una nena que viuen de manera molt diferent la postguerra i el posterior exili a l'Espanya franquista: ell passa gana i ella no vol menjar. "El llibre s'inspira en el que el meu pare i la meva tia em van explicar. Va ser difícil perquè volia fer-ho des de la mirada d'un nen i una nena molt diferents entre si; són dues veus, i volia evitar del tot que sonessin com les d'un adult condescendent", diu Montañés. "Ells dos es van exiliar a Veneçuela i ara estem fent el viatge al revés. Volia explica també que no hi ha països millors que d'altres i que sempre te'n pots sortir", afegeix l'autora. 

Els refugiats i la immigració són també temes cada vegada més recurrents. El darrer premi llibreter se l'ha emportat Migrants (Zorro Rojo), de la il·lustradora peruana Issa Watanabe. "Vaig viure durant un temps a Mallorca i durant un any vam compartir casa amb un noi que havia arribat de Mali. Vaig viure molt de prop no només el viatge sinó també tots els esforços per adaptar-se a una societat que el rebutjava".

"Sempre he defensat que els infants són part de la nostra societat i no són aliens a tot el que passa"

Issa Watanabe

Anys més tard, Watanabe es va topar amb les fotografies de Magnus Wennman i la mirada dels infants sirians que havia captat el fotògraf suec: "Van començar a sorgir els dibuixos. Ho volia fer de manera honesta, poder expressar allò que sentia però sense una intenció perquè no vull ser moralista sinó obrir un espai de reflexió –assegura Watanabe–. Sempre he defensat que els infants són part de la nostra societat i no són aliens a tot el que passa. Moltes vegades els llibres són eines fonamentals perquè ajuden a processar temes molt difícils".

Un llarg viatge (Kalandraka), de Daniel H. Chambers i Federico Delicado, o El noi de l'última fila (Galera) també s'aproximen als refugiats. "No crec que ara els editors siguin més atrevits sinó que tenen els ulls oberts. Ara els infants ho veuen tot, tenen accés a molta informació i els llibres són una manera d'explicar el món de manera que l'entenguin –diu Pema Maymó, editora de La Galera–. Alguns temes ja estan tan normalitzats que estan plenament integrats dins la ficció, sobretot destinada a adolescents, com la qüestió LGTB en una novel·la de ciència-ficció com és Ojo de metal". 

"Takatuka és una de les editorials que més esquemes ha trencat a l'hora de parlar de sexe amb llibres com Explica-m'ho La vida amorosa dels animals,   Jo sí que sé de veritat com es fan les criatures o   El vermell mola", diu Amàlia Ramoneda, responsable de la biblioteca infantil i juvenil de Rosa Sensat. La sexòloga alemanya   Katharina von der Gathen és l'autora dels dos primers. Explica-m'ho s'ha convertit en un dels llibres més venuts de l'editorial i al febrer en trauran la segona part. Takatuka en prepara un de temàtica trans per a l'any vinent. Explica-m'ho recull les preguntes anònimes que infants de 8 anys de les escoles alemanyes deixaven a la bústia i que la sexòloga contestava en uns tallers que a Alemanya s'imparteixen a les aules de forma obligatòria. "Algunes escoles ens comenten que és un dels llibres més agafats en préstec de la biblioteca. Al nostre país no s'acostuma a parlar gaire de sexe amb els fills i alguns nens ho han interioritzat molt, això –explica Patric de San Pedro, editor de Takatuka–. La lectura es pot compartir o posar-la a l'abast dels infants i que ells l'agafin quan vulguin; ells s'hi reconeixen perquè en són partíceps". 

Els infants poden tenir la sensació que els bombardegen amb missatges molt contradictoris. D'una banda, abunden a les prestatgeries llibres que reprodueixen un munt d'estereotips, amb cobertes roses i plenes de purpurina. Les noies, sobretot en novel·la juvenil, es trenquen les banyes per agradar a un noi. D'una altra, hi ha llibres que els conviden a qüestionar-se el món en què viuen. "Ara bé, si la intenció és alliçonadora, el llibre perd tot interès", recorda Ramoneda.

"Si la intenció és alliçonadora, el llibre perd tot interès"

Amàlia Ramoneda

Abunden els títols que fan referència al canvi climàtic o l'explotació de recursos i animals. Des del divertit Vegetarià?, de Julien Baer i Sébastien Mourrain (Zorro Rojo), fins a  Viatge al país dels arbres (Animallibres) que el premi Nobel francès Jean-Marie Le Clézio va escriure als anys setanta: "El que avui resulta fascinant de Viatge al país dels arbres és aquesta connexió essencial amb la natura que proposa l’autor molt abans que es comencés a parlar dels perills del canvi climàtic", diu Jordi Martín Lloret, editor i traductor del llibre. Hi ha molts més títols: Nosaltres, la nostra història o Descobrim l'arquitectura, de l'Editorial Joventut, o Como se hace un museo, de Nordica. Fins i tot de filosofia, com la col·lecció de Wonder Ponder. Fa poc les responsables d'aquesta petita editorial van decidir canviar-li part del nom: abans era filosofia visual per a infants i ara és filosofia visual per a totes les edats. "Són imatges que provoquen preguntes. "Convidem a la reflexió, i convidem l'adult a baixar del pedestal de l'autoritat i escoltar", diu la filòsofa i una de les responsables de l'editorial Ellen Duthie. Doncs això, també es pot redescobrir el món a través dels fills des del sofà de casa.