Explorant les cares encara inèdites de Companys

BarcelonaCompanys va morir el 15 d’octubre del 1940. Abans d’enfrontar-se al seu piquet d’afusellament va treure’s les espardenyes perquè volia morir trepitjant terra catalana. Enmig d’un gran silenci, mirant els ulls dels que li havien de disparar, va cridar: “Per Catalunya”, i va caure mort. Dijous que ve es compleixen 75 anys de la seva mort. Encara ara, però, hi ha molts interrogants sobre la seva trajectòria i també el seu final. Ho demostra l’allau de novetats editorials que han sortit i sortiran a l’entorn del president català.

L’ARA també dedicarà demà diumenge un dossier especial de vuit pàgines a analitzar la figura de Companys, amb les contribucions de tretze historiadors com Joaquim Aloy, Joan Esculies, Xavier Domènech, Josep Maria Solé i Sabaté, Jordi Guixé i Hilari Raguer, entre d’altres, que responen a quinze qüestions sobre la seva personalitat, la popularitat, els enemics, la soledat, les claus de la seva detenció i el consell de guerra i el paper de símbol. A més, al llarg del diari hi haurà 27 reflexions que mostren l’ideari polític del president català: no només la seva trajectòria política i els esforços que va fer per millorar les condicions dels més vulnerables, sinó també les polèmiques que van envoltar la seva vida.

El diari oferirà gratuïtament de demà a dijous quatre cartells i un adhesiu en record del president. El dia 15 al vespre l’ARA organitzarà un acte al CCCB, amb la col·laboració de Moritz, en què Antoni Bassas moderarà un debat sobre Companys amb la participació de Joan B. Culla i Enric Ucelay-Da Cal.

‘Lluís companys. una vida en

imatges’

Els historiadors Arnau González i Mercè Morales, que ja tenen una llarga bibliografia a l’entorn de la figura del president català, publiquen Lluís Companys. Una vida en imatges (Ed. Base). “Hi ha fotografies familiars i de l’empresonament a Madrid pels Fets d’Octubre que encara no s’havien publicat mai”, explica González. “A més, també hi ha correspondència i escrits inèdits, com els que va publicar a La Calle, que deixen bastant tocat el seu catalanisme, o articles franquistes realment punyents en què es fa mofa del president”, detalla l’historiador.

‘Lluís companys. de la revolució social al nacionalisme’

L’historiador Josep Maria Figueres, que ha estudiat els escrits de Companys, publica Lluís Companys. De la revolució social al nacionalisme (Ed. Base). Figueres analitza la trajectòria del polític des dels anys vint fins a l’exili a França, després d’una extensa recerca als arxius. Explica l’etapa de Companys com a director del diari España Nueva o els judicis i empresonaments dels anys vint. Tot sense oblidar la seva actuació com a president de Catalunya durant els Fets d’Octubre, la Guerra Civil i l’exili.

‘El defensor’

Víctor Gay Zaragoza és l’autor d’una obra novel·lada sobre el militar català Ramon de Colubí, a qui va ser assignada la defensa de Companys en el judici sumaríssim. Tot i alguns flash-backs, El defensor (Columna) se centra en els dies previs al judici i en l’afusellament. Gay Zaragoza és parent llunyà de Colubí, que al seu torn va descobrir aquell octubre del 1940 una relació familiar amb el mateix Companys. Colubí va quedar trastocat per la personalitat de Companys, i va portar molt més enllà del que el règim franquista volia la seva defensa. [Vegeu-ne més informació a l’Ara Llegim.]

‘Retrat d’un magnicidi’

Si el 2003 el periodista Jordi Finestres va localitzar a Veneçuela Ramon de Colubí, en el nou volum que publica Ara Llibres aborda les últimes hores del president. ¿De qui va ser el tret de gràcia? ¿Qui era Benjamí Benet Blanch, que va dir a la seva família: “Jo l’he rematat a terra. Que Déu tingui pietat de la seva ànima i perdoni la meva”? L’historiador repassa amb un to divulgatiu els passos finals del polític i els personatges que el van envoltar.

‘El viatge de companys’

Els periodistes Antoni Tortajada i Eloi Vila han ampliat la recerca per a un documental de TV3 i aprofundeixen en una figura política que encara avui fa certa por d’abordar. El llibre es llegeix com una biografia però es construeix també amb entrevistes a historiadors que hi aporten la visió i la reflexió des de l’avui.