Festivals de música
Cultura 04/07/2021

Les ganes del públic poden amb tot en un Canet Rock massiu

La gestió de les proves d’antígens va causar cues de més de tres hores

4 min
Gairebé 21.000 persones van assistir al Canet Rock

Canet de MarEl públic del Canet Rock és entusiasta de mena, i encara més ahir en l’edició del test d’antígens i la mascareta, però llibertat per ballar, saltar, beure i menjar sense zones segregades, que així ho havia autoritzat el Procicat. En un any sense festes majors com cal, el festival que s’autoanomena la festa major de Catalunya va ser rebut amb més ganes que mai per gairebé 21.000 persones, les que van tenir un resultat negatiu en el test d’antígens. S’hi van fer 20.763 tests i es van detectar 151 positius covid, espectadors que no van poder entrar al recinte de concerts i als quals se’ls torna l’entrada. En els dies previs al festival, prop de 700 persones havien comunicat que no hi anirien perquè eren positives o contactes estrets. Per contextualitzar els 151 casos: la incidència a 14 dies a Catalunya és de 721 contagis per 100.000 habitants en la franja de població de 15 a 29 anys, que és la majoritària al festival.

Aquest públic ho aguanta tot (cues de més de tres hores!), va ser una mica més disciplinat amb l’ús de la mascareta que el del Vida Festival i mereix agraïments i recompenses; és l’ànima, el cor, el múscul, la butxaca i l’alegria del Canet Rock, encara més en temps de pandèmia i festivals amb la supervisió de la Fundació de Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses. I en tenia tantes, de ganes, que ahir va ser tan explosiu amb el poderós hip-hop amarat de tocs llatins de JazzWoman com amb les cançons postconfinament de Stay Homas i els para-pa-pa-pa del Tant de bo de la Suu. “Encantada de ser aquí sense cadires”, va dir la cantant barcelonina abans de l’esclat pop d’Eres un temazo. Amb Escriurem de Miki Núñez, el Pla d’en Sala es va convertir en el karaoke més gran de l’Europa pandèmica. I si el DJ de continuïtat punxava The rhythm of the night, ballava com una macrodiscoteca al sol. Tot era entusiasme i l’alegria de retrobar-se dos anys després amb clàssics dels festivals d’estiu com les hamburgueses amb nom de ciclista, els frankfurts atòmics, els lo-lo-lo-lo amb el bombo a negres i les cues a les barres.

La paciència infinita

“Ja som a mig camí”, deia amb optimisme l’Elena. Era una de les persones que feia cua perquè li fessin el test d’antígens imprescindible per accedir al Canet Rock. L’Elena i la Violeta venien de Tossa de Mar. Duien una hora i mitja fent cua pels carrers de Canet de Mar, des de les 15.30 h. Amunt ja es veia el pavelló d’esports on el personal sanitari feia les proves. Encara va haver de passar una altra hora i mitja llarga abans de fer-se la prova. Paciència infinita. Tot plegat, una espera de més tres hores, i calia sumar-hi una estona més fins arribar al recinte dels concerts, fer la cua corresponent i finalment entrar-hi. El mateix li va passar al barceloní Martí, de 16 anys, que vestia una samarreta de P.A.W.N. Gang; sí, la joventut trapera comença a incorporar-se al Canet Rock. El Martí confiava que reservant hora per a la prova a les tres de la tarda tindria temps de sobres per arribar a veure Lildami, l’artista que a les 18 h va obrir la setena edició del festival. Tot just va arribar a temps per al concert de Suu, a les 19.30 h. Era el seu primer Canet Rock, i segurament per això un cop dins va decidir que el més important era gaudir i oblidar aquelles hores de cua al sol.

El Canet Rock havia après la lliçó de la primera nit del Vida Festival i, per tant, havia descartat l’aplicació per gestionar les proves d’antígens. També havia distribuït quinze punts de cribatge a Barcelona, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Olot, Reus, Sabadell, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. De fet, a les 13 h ja havien passat el test 7.000 persones. Però en faltaven unes 14.000, i moltes van anar a Canet. L’acumulació de gent i un accés al pavelló massa estret van complicar la fluïdesa; tampoc s’havia demanat als espectadors quina franja horària havien reservat. Tot plegat, més de tres hores de cua. La intendència que cal mobilitzar per fer els tests és immensa, i segurament van fer curt per abastar tanta gent. Cal esperar que el Cruïlla en prengui nota, perquè els dies 8, 9 i 10 no passi el mateix al Centre de Convencions Internacional de Barcelona, on es faran les proves d’antígens imprescindibles per accedir després al Parc del Fòrum.

Mainat i Bob Esponja

Com és habitual en situacions on preval l’estoïcisme, la reacció del públic del Canet Rock va ser molt comprensiva. Hi va ajudar el fet que, a diferència del Vida Festival, on els tests es feien en una nau industrial d’un polígon envoltat de vinyes, a Canet es van fer al poble i, per tant, la gent podia anar a comprar begudes i menjar a bars i supermercats mentre companys de cua els guardaven el lloc.

A l’Elena, que ja tenia l’entrada per a l’edició del 2020 que va haver de cancel·lar-se, li va saber greu que haguessin caigut del cartell grups com Manel i Sopa de Cabra, però tampoc en feia cap qüestió d’estat. La direcció del festival havia decidit reforçar-ne el caràcter festiu. I festa des del primer minut i tothora, no només a partir de les 23 h, que era quan arribava el moment de Doctor Prats, Buhos, Roba Estesa, Itaca Band i Oques Grasses. I és que abans ja va haver-hi molta festa amb Suu, amb els Stay Homas en format banda de festival, amb un Miki Núñez convertit en frontman d’estadi i fins i tot en la breu aparició de Josep Maria Mainat, que va reivindicar la part rock de Canet amb dues cançons de La Trinca (All i oli i Ho farem tota la nit). Mainat va rematar la seva intervenció cantant la cançó de Bob Esponja amb la lletra adaptada al present: “Que agafin l’indult i se’l fotin pel cul. Amnistia i passi-ho bé, Espanya”. Un Canet Rock com els d’abans.

stats