Amb Flicka, fa història el Life Victoria

Frederica von Stade

Recinte Modernista de Sant Pau. 2 desembre

El rodolí del titular va sorgir espontàniament, després de la sensacional vetllada que la mezzosoprano nord-americana Frederica von Stade va oferir al Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau. Va estar excel·lentment secundada pel piano còmplice d’Albert Guinovart i amb les intervencions de la també mezzo Helena Ressurreiçâo, jove cantant destinada a fer grans coses en el món de la lírica.

Ho dèiem fa unes setmanes i ho confirmem ara, acabat ja el Life Victoria: aquesta setena edició ha estat la millor de la seva curta però consolidada història. I poden sentir-se’n orgullosos els patrons de la Fundació Victoria de los Ángeles (amb la infatigable Helena Mora al capdavant) i el director artístic del festival, Marc Busquets. Això vol dir que el llistó ha quedat ben alt i que les següents edicions seran iguals o millors.

Frederica von Stade, que tan sols havia actuat un cop al Liceu (en un recital que encara recordo el juliol del 1992), no necessita presentació. Als seus 74 anys, pot fer el que vulgui perquè no enganya ningú: a aquesta edat, la veu no és la que tenia en aquelles mítiques Nozze di Figaro de París de 1974. I és obvi que ja no canta Cenerentola, Idamante ni Octavian. Però, tot i que la veu conserva traces inqüestionables del seu color característic, queden els dots comunicatius, l’elegància, el carisma i la simpatia. Flicka –com se la coneix popularment– segueix sent un animal escènic capaç de transmetre tendresa, picardia, dolçor i alegria cantant Poulenc, Mahler, Canteloube, Strauss, Ginastera o Sondheim, que van ser alguns dels compositors escollits per a tan singular recital.

Passar-s’ho bé, saber-ho transmetre i contagiar-ho amb la seguretat que atorga l'experiència forma part del treball de Von Stade. Això és ser senzillament una artista. I la resta són punyetes.