El fons Santos Torroella, un nou tresor gironí?

BarcelonaLa col·lecció del crític d’art Rafael Santos Torroella forma part, des de divendres, del patrimoni cultural gironí. L’Ajuntament de la ciutat va aprovar-ne la compra per 3,9 milions d’euros, un milió per sota del preu de taxació que va fixar l’antiquari Artur Ramon. Del cost total, el consistori en pagarà 2,3 milions d’euros i la Diputació de Girona n’aportarà 300.000. La resta corre a càrrec de la Generalitat: amb la mort de la viuda del crític d’art, Maite Bermejo, a l’octubre, el fons va anar a parar a mans dels seus nebots, que abonaran part de l’impost de successions amb la donació d’obres a la Generalitat, que les cedirà al consistori, segons va afirmar l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont. El pagament de la col·lecció es farà en sis anys.

Rafael Santos Torroella va estar vinculat amb artistes de les avantguardes d’abans i després de la Guerra Civil, i representa una figura clau per entendre l’art català i espanyol del segle XX. El seu llegat consta de 1.200 obres, entre les quals hi ha deu originals de Joan Miró, vuit d’Antoni Tàpies, cinc de Pablo Picasso i treballs d’altres artistes com Frida Kahlo, Joan Ponç i Ramon Gaya. També inclou diversos dibuixos i un oli de joventut de Salvador Dalí.

Amb la compra, la família cedeix gratuïtament la biblioteca i l’arxiu personal del crític d’art, sempre que es conservi de manera unitària i sigui accessible per a estudiants i investigadors. L’arxiu està format per més de 30.000 documents i 3.000 cartes entre Santos Torroella i artistes com Dalí, Miró i Picasso.

El fons s’exposarà a la Casa Pastors, on hi havia l’antiga Audiència Provincial de Girona, però per poder-hi instal·lar les obres primer cal adequar l’edifici i convertir-lo en un espai expositiu. Tot i que encara no hi ha un projecte redactat, es preveu que la rehabilitació es faci per etapes i costi al voltant de 4 milions d’euros. La intenció del consistori és dur a terme una primera fase d’obres per poder-hi col·locar el fons de seguida que se’n pugui disposar, en principi a partir del primer pagament. El 50% de l’edifici és propietat de la Generalitat, que cedirà la seva part a l’Ajuntament.

Una valoració controvertida

L’adquisició del fons la veuen amb ulls crítics algunes formacions polítiques, com el PSC, ICV i la CUP, que ho consideren “una compra injustificable” en moments de crisi. La CUP va portar al ple municipal de divendres una moció en què demanava una consulta ciutadana sobre el cas, però la proposta no va prosperar. Un centenar d’artistes gironins també van mostrar la seva oposició al setembre amb un manifest en què deien que les obres del fons “són peces menors en les trajectòries dels seus autors”. En aquest sentit, la crítica d’art Pilar Parcerisas va considerar, en un dels debats sobre la compra de la col·lecció, que “les obres estan sobrevalorades” i va advertir que la majoria dels treballs “no tenen valoració al mercat internacional”. Una altra de les veus crítiques amb l’adquisició, l’historiador de l’art Narcís Selles, va alertar que “les peces més emblemàtiques no constitueixen més d’un 20% del fons”, de manera que “els centenars d’altres treballs que el formen són carn de magatzem”. Tot i això, l’alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, defensa que la col·lecció “pot esdevenir un atractiu turístic i un motor econòmic de la ciutat de Girona”.