La força de la revolució serà sempre nostra

Barcelona“La llibertat és una lluita constant”, va dir l’activista nord-americana Angela Davis quan va visitar el CCCB l’any passat. “Jo vinc d’una lluita que és sorda i constant”, cantava Raimon. Totes aquestes lluites constants són la matèria primera del nou espectacle de La Ruta 40, una de les companyies residents a la Sala Becket aquesta temporada. Dirigits per Carlota Subirós, proposen un assaig teatral que recorre els impulsos de revolta des del moment inaugural i emblemàtic del Maig del 68 fins als nostres dies, seguint en especial els eixos de la lluita obrera i la lluita feminista, però amb ecos en altres batalles com l’antiracista o la del dret a l’autodeterminació. “Totes estan relacionades i una porta a l’altra, i quan més força agafen és quan es connecten les forces de reivindicació d’una lluita a l’altra i quan es transmeten de generació en generació”, explica Subirós.

Una lluita constant aborda un tema tan oceànic com la politització de la ciutadania. “Les persones es troben amb la necessitat de fer una presa de consciència i de definició del sentit polític de la seva activitat, sigui professional, social, laboral, i això en moments convulsos passa de ser una opció personal a ser una necessitat col·lectiva”, diu la directora. L’obra parteix de qüestions bàsiques i alhora existencials com ara: quina és la teva formació política? Com l’has transformat? Quines són les ideologies heretades? En quins col·lectius t’has compromès? En resum, planteja com ens impliquem en el que passa a la societat, en lluites que sovint semblen cícliques i irresolubles. “És impressionant la vigència i recurrència d’algunes preguntes -reconeix la directora-. Hi ha moments que els debats esclaten i després es destensen i sembla que s’esvaeixen. I de vegades sembla que no s’aconsegueix res, que tot són derrotes, però potser l’impuls de lluita ja és la victòria”.

Una lluita constant és, en el fons, una assemblea contínua en què es debat de manera ardent “què hem de fer per construir una societat millor, més digna, més justa”, diu Subirós, que se situa clarament en els debats de l’esquerra. L’obra es podrà veure fins al 8 de desembre a la Beckett i el dia 9 al Temporada Alta.

Un assaig teatral

La Ruta 40, que fins ara havia posat en escena vuit obres d’autors clàssics i contemporanis ( El llarg dinar de Nadal, Cúbit ), per primera vegada ha aixecat un espectacle de creació. De fet, gairebé ha inventat un subgènere inscrit dins el teatre documental. Quatre actors (Alba Pujol, Maria Ribera, Albert Prat i Alberto Díaz) són els mèdiums que posen en escena un collage de reflexions, situacions i opinions que la companyia va anar recopilant en el procés de documentació a través d’entrevistes, converses, llibres i pel·lícules; des de Ciutat Princesa,de Marina Garcés, o els llibres de John Berger fins a les pel·lícules de Pere Portabella o les reflexions de l’exdiputada de la CUP Gabriela Serra. Un centenar de veus són recreades pels intèrprets, i al peu de l’escena apareixen les persones i els fragments de diàleg reals. “És un espectacle assagístic, però que no vol construir una teoria política. No hem fet una recerca sistemàtica i científica”, diu Subirós. Han mirat la generació dels pares per poder entendre una actualitat que és urgent.