Fotografia
Cultura Fotografia 26/04/2023

Els fotògrafs més inquiets prenen el CaixaForum: Man Ray, Barbara Kruger, Tacita Dean, Thomas Ruff

Una exposició amb 170 obres repassa la història de l'experimentació fotogràfica

3 min
'La boca que hi veu' (1940)

BarcelonaLa fotografia és un mitjà inabastable: al mateix temps que creix el debat sobre l'impacte que té i tindrà la intel·ligència artificial, el CaixaForum de Barcelona inaugura una exposició sobre els pioners de la fotografia experimental i com la gosadia d'artistes com Man Ray, Brassaï, László Moholy-Nagy, André Breton, Constantin Brancusi, Florence Henri i Raoul Hausmann ha arribat fins avui, com es pot veure en uns altres treballs de noms consagrats com William Klein, Lisa Oppenheim, Barbara Kruger, Tacita Dean, Olafur Eliasson i Thomas Ruff. "La fotografia va permetre als artistes allunyar-se de l'acadèmia i experimentar", diu Julie Jones, conservadora de fotografia del Centre Georges Pompidou, d'on provenen gairebé les 171 obres de 99 artistes exposades, i comissària de la mostra. "Estic molt tranquil·la respecte a la intel·ligència artificial. La fotografia és un mitjà que canvia constantment. A finals del segle XIX la fotografia era gairebé mística i feia por a la gent", explica. Abans de Barcelona, l'exposició es va poder veure a Madrid, però ara inclou una cinquantena de fotografies noves.

'Luisa Casati' (1922), de Man Ray
'Autoretrat', de Herbert Bayer (1932)

La mostra porta per títol Visions expandides. Fotografia i experimentació i és la tercera fruit de l'aliança de la Fundació La Caixa i del Centre Georges Pompidou. Com diu la mateixa comissària, el surrealisme va ser un dels moments més forts en què els artistes van voler transgredir les imatges documentals i ara aquesta gosadia es nota, per exemple, en com els artistes introdueixen fotografies en les seves instal·lacions. I aquesta valentia no té límits: al llarg del recorregut es poden veure fotografies que inclouen pintura i d'altres que fan servir una rentadora per capturar el moviment d'un cavall al galop.

'Composició surrealista', de Hedda Sterne
'Autoretrat', de Herbert Bayer (1932)

Una de les obres més impactants és De la mà a la boca, de Jeff Guess: consisteix en un paper de 22 metres de llarg amb 24 imatges muntat en una estructura metàl·lica. La particularitat de les imatges és que Guess les va aconseguir utilitzant la boca com a càmera obscura, i en cada imatge hi ha l'objecte que tocava amb la mà en cada moment. Un altre dels casos destacats és el de l'artista alemanya Vera Lutter, de qui es pot veure la imatge gegant d'una mina de carbó en quatre parts feta amb una càmera obscura muntada en un camió. I entre les obres més arriscades hi ha les de Rudolf Steiner: uns autoretrats que va aconseguir foradant les càmeres estenopeiques que feia servir amb un tret d'escopeta. "Per a Steiner la dimensió lúdica era molt important", diu la comissària.

Joel-Peter Witki i Pierre Molinier

El recorregut de l'exposició, oberta fins al 20 d'agost, està dividit en sis àmbits entre cronològics i temàtics, dedicats a conceptes com el moviment, les alteracions, les imatges que posen la visió a prova i uns mons recreats, entre altres. En les obres d'aquesta última part hi ha imatges de llocs versemblants que els artistes porten a una altra dimensió fent servir tècniques com la combinació de negatius, els retalls, els collages i la manipulació digital.

L'últim àmbit està dedicat a l'anatomia i és un dels més potents perquè s'hi pot veure com els artistes apliquen tota la seva força a l'acte de representar un material tan sensible i íntim com el cos, com es pot veure en els treballs pertorbadors de Joel-Peter Witkin i els fetitxistes del fotògraf gai i travesti Pierre Molinier. Com que la gran majoria dels personatges representats són dones, també fa pensar el domini patriarcal del món de l'art. Un avís per a navegants: abans d'arribar al final hi ha una petita sala que corre el risc de passar inadvertida i és plena de joies avantguardistes d'artistes com Kurt Schwitters.

stats