Arquitectura
Cultura 15/03/2022

Francis Kéré guanya el Pritzker i es converteix en el primer africà que rep el Nobel dels arquitectes

Ha obtingut el guardó per "empoderar i transformar les comunitats a través de l'arquitectura"

3 min
L'arquitecte François Keré, el guanyador del Premi Pritzker 2022

BarcelonaEl palmarès del premi Pritzker, el Nobel dels arquitectes, ha reconegut sovint els arquitectes amb un caràcter social més marcat, que han treballat a la perifèria i que han construït en les condicions més difícils. Van fer-ho amb el xilè Alejandro Aravena el 2016 i l’indi Balkrishna Doshi el 2018 , i aquest dimarts hi han tornat amb Diébédo Francis Kéré (Gando, Burkina Faso, 1960), que es converteix en el primer africà a guanyar el premi, que està dotat amb 100.000 dòlars. “Tot el treball de Francis Kéré ens mostra el poder de la materialitat arrelada al lloc”, es pot llegir en l’acta del jurat, presidit precisament per Alejandro Aravena. “Els seus edificis, fets per i amb les comunitats, són directament d’aquestes comunitats: en la seva fabricació, els seus materials, els seus programes i el seu caràcter únic”, afegeixen. Uns altres dels valors que el jurat destaca en els edificis de Kére són el caràcter global i la responsabilitat ambiental; també que "empodera i transforma les comunitats a través de l'arquitectura".

“Vull canviar el paradigma, empènyer la gent que somiï i assumeixi riscos –ha dit Kéré al conèixer que li concedien el premi–. Perquè siguis ric no has de malbaratar els materials i perquè siguis pobre no has de deixar d’intentar crear qualitat. Tothom es mereix qualitat, luxe i confort. Estem interconnectats i les preocupacions sobre el clima, la democràcia i la pobresa ens atenyen a tots”. 

Francis Kéré és el fill gran del cap d’un poblat i el primer nen de la família que va anar a l’escola, per la qual cosa va marxar de casa quan era un nen. Més endavant va emigrar a Berlín, on està establert, per continuar la seva formació i va ser també a la capital alemanya on va estudiar arquitectura. Tot i així, ha continuat fortament lligat a les seves arrels perquè va crear una fundació per aconseguir finançament per fer obres com el seu primer edifici, una escola de primària a Gando que va rebre el prestigiós premi de la Fundació Aga Khan. “Vaig considerar la meva feina com un deure cap a aquesta comunitat”, va dir Kéré.

Anys després d’acabar l’escola va construir uns habitatges per als mestres, va ampliar l’escola i el 2019 va fer una biblioteca. Més enllà de Gando, Kéré ha fet altres obres al seu país, com un centre de salut i benestar social a Laongo i l’Institut de Tecnologia Burkina, a Koudougou. També ha treballat en altres països africans com Kènia i Moçambic. “Ell sap que l’arquitectura no és l’objecte sinó l’objectiu, no el producte sinó el procés”, diu el jurat. Té una desena de projectes en curs en diferents països africans, entre els quals hi ha l’Assemblea Nacional de Burkina Faso, que substituirà la que va ser destruïda el 2014, i està en obres l’Assemblea Nacional del Benín.

Parc Nacional de Mali
Clínica quirúrgica i centre de salut, de François Kéré

La projecció internacional de Francis Kéré no ha deixat de créixer i un dels edificis amb els quals es va consagrar va ser el pavelló efímer de la Serpentine Gallery del 2017, en el qual va barrejar els records de la seva localitat natal amb mètodes de construcció experimentals. De fet, Kéré manté elements simbòlics tradicionals africans en els seus edificis com va passar amb les instal·lacions que va fer a l’edició del festival Coachella del 2019, un reguitzell de torres fetes amb tela evocadores dels baobabs i de com les comunitats es reuneixen sota els arbres que consideren sagrats, i un pavelló permanent al Centre d’Art Tippet Rise a Fishtail, al Parc Nacional de Yellowstone. 

La cerimònia de lliurament del premi se celebrarà a l’edifici Marshall, el més gran de la London School of Economics, pròximament. És obra de Yvonne Farrell i Shelley McNamara, les guanyadores del premi Pritzker el 2020.

stats