El futur de Junts, a debat, a l'ARA

«Junts és un moviment creat sota el lideratge de Carles Puigdemont, en el qual, a grans trets, hi ha dos grans col·lectius: els que provenen de l’antiga CiU i la gent de l’1-O, per entendre’ns. Per recuperar l’espai central polític de Catalunya haurà de prendre unes quantes decisions, com ara si pacta o no amb Aliança Catalana en cas que sigui necessària per governar a les institucions i, quan retorni Puigdemont, si té amplis suports per continuar sent un líder amb gran influència a la societat», reflexionava David Miró, subdirector de l’ARA, en una trobada online amb subscriptors de l’ARA, per valorar la decisió de Junts de trencar amb el govern espanyol.

La sessió va tenir lloc dijous passat, 6 de novembre, precisament el dia en què Junts va especificar què suposarà el trencament: vetar totes les lleis que el PSOE i Sumar tenen en tramitació al Congrés amb l’excepció de les que ja havien acordat amb ells prèviament. Aquesta decisió afegeix complexitat a una legislatura espanyola que no ha tingut ni un moment de respir des del seu naixement, i comporta riscos per als juntaires, que a partir d’ara es veuran obligats a sumar els seus vots als del PP i Vox per tombar els principals projectes del govern espanyol. «El problema per Junts és que no té un candidat espanyol «investible» que no sigui Sánchez», va afirmar David Miró.

D’altra banda, Núria Orriols, sotscap de Política del diari, va argumentar que Junts finalment "ha trencat" perquè, més enllà del fet que es pot parlar català al Congrés, i l’amnistia -poc completada-, no hi ha «guanys» que el partit pugui exhibir. «Fa temps que Junts deia que vindria el llop... i no podia dir-ho gaire temps més sense més resultats evidents», va comentar Orriols, segons la qual la decisió de Junts ja estava presa a l’estiu. «Hi ha tingut a veure també la pressió per la pujada d’Aliança Catalana (a les enquestes)», va apuntar.

Núria Orriols va valorar la resolució -coneguda el mateix 6 de novembre- del TEDH (Tribunal Europeu de Drets Humans), segons la qual Espanya no va violar els drets amb la presó preventiva a Junqueras, Turull i Sànchez. Orriols va recordar el cas del polític kurd Selahattin Demirtas, a qui Turquia va tancar a la presó com a diputat i li va impedir exercir els seus drets, però el TEDH va emetre una decisió totalment diferent a la dels polítics catalans: va reclamar-ne el seu alliberament. Aquest nou revés d’Estrasburg «no és un bon auguri per la «resolució grossa»» pendent, també per part del TEDH, que té a veure amb la sentència sobre l'1 d’Octubre per sedició i malversació emesa pel Tribunal Suprem», va remarcar Núria Orriols.