Arquitectura
Cultura 01/01/2022

El Gaudí que Barcelona no s'estima

Els pavellons de la finca Güell continuen tancats al públic mentre les obres de rehabilitació s'aturen 'sine die'

4 min
La casa del guarda de la finca Güell

BarcelonaEls pavellons de la finca Güell són una de les obres més emblemàtiques d’Antoni Gaudí –el primer encàrrec del mecenes Eusebi Güell a l’arquitecte– i, a la vegada, una de les menys populars. Segurament és perquè han obert les portes al públic amb comptagotes. Encara que sembla més ferotge que el del Parc Güell, el drac de forja de la porta dels pavellons (situats a l’avinguda de Pedralbes) no ha tingut prou força per fer-los més accessibles, tot i formar part d’algunes rutes turístiques i de guies de viatges.

Tampoc sembla haver servit de revulsiu la gran exposició que el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) dedica a l'arquitecte, que inclou una peça d'aquest lloc. Mentre els altres edificis icònics de l’autor de la Casa Batlló i el Parc Güell han guanyat visitants any rere any, els pavellons de la finca Güell continuen tancats i barrats. I això que són especialment rellevants perquè van ser l’obra on Gaudí va començar a fer servir la volta catalana i experimentar amb la tècnica del trencadís.

La restauració dels pavellons, propietat de la Universitat de Barcelona (UB), es dilata al llarg dels anys davant la impassibilitat institucional. Set anys després de l’anunci de les obres i d'un acord de cessió que s'acaba el 2024, l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUQV) té a mitges la restauració integral del conjunt dels pavellons, les tanques del jardí i el mateix jardí. Fa uns anys es van fer uns primers treballs d’adequació i des de l’Ajuntament asseguren que ja s’ha executat una altra fase que inclou l’obertura d’un nou accés per preservar la porta del Drac i s’hi ha instal·lat una guingueta amb serveis accessibles. També s’han fet actuacions de manteniment i protecció d’elements en mal estat.

Per tornar els pavellons a la seva esplendor els restauradors hauran de fer front a nombroses problemàtiques com les humitats a les parets i a la coberta de la casa del guarda, on es van arribar a fer botellons quan va quedar en desús. També hi ha humitats a la coberta de les cavallerisses i el picador. Per tot això, els pavellons van ser seleccionats pel programa Watch 2014, del World Monuments Fund (WMF), com a patrimoni arquitectònic i cultural mundial en risc.

“Hi ha molta feina per fer”

Les obres, però, tornen a estar aturades i encara no s’ha concretat el calendari de les pròximes fases. Mentrestant, el recinte està tancat a les visites des del juny del 2018, segons la seva web. “És una de les peces de la relació entre l’Ajuntament i la Universitat que estan més endarrerides, hi ha molta feina per fer”, reconeix l’actual vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals, Agustí Alcoberro. Està previst que les converses entre la UB i l’Ajuntament de Barcelona es reprenguin al gener. El pressupost estimat de les obres és d’1,59 milions d’euros i, si el covid no les hagués aturat en diferents ocasions i tampoc no hagués alterat les previsions econòmiques, estava previst acabar-les a finals del 2024. Hauran passat deu anys.

La casa d'estiueig d'Eusebi Güell

Els pavellons van ser construïts entre els anys 1884 i 1887, en paral·lel a les obres de la Casa Vicens. L’encàrrec que Eusebi Güell va fer a Gaudí va consistir en dissenyar els jardins del seu palau d’estiueig a les Corts de Sarrià (obra de l'arquitecte Joan Martorell), construir-ne les portes d’entrada al llarg de tot el perímetre i els dos pavellons d’accés (les cavallerisses i la casa del porter). Quan va morir Eusebi Güell els hereus van cedir la casa i part de la finca a la monarquia per a la construcció del Palau Reial de Pedralbes, i els pavellons de Gaudí van quedar fora del recinte. L’any 1950, la Universitat de Barcelona va adquirir un solar que anava des de l’avinguda de la Diagonal fins al carrer de George Collins, i que incloïa els dos pavellons, per construir-hi la nova ciutat universitària. Els pavellons van ser declarats monument historicoartístic de caràcter nacional el 1969.

El drac de la tanca dels pavellons de la finca Güell
La casa del guarda de la finca Güell

Segons l’anunci del 2014, i del qual l’Ajuntament no vol donar ara cap actualització, es podrien substituir els murs d’obra aixecats als anys 60 per unes tanques diàfanes que permetessin veure l’interior de la finca des del carrer. També estava previst convertir l’espai en un museu que recreés la vida quotidiana de l’època amb mobles i altres elements. Aleshores el consistori garantia una compensació de 100.000 euros anuals, en què els beneficis dels ingressos per les activitats turístiques i culturals es repartissin en un 60% per a l’Institut Municipal i en un 40% per a la UB.

Una dècada després caldrà veure la lletra petita d’aquest acord, que hauria de permetre, finalment, afegir un nou punt al mapa dels edificis emblemàtics i visitables de Gaudí a Barcelona. Només cal recordar que els altres edificis de l’arquitecte modernista a la ciutat van rebre el 2019 uns 10,3 milions de visitants i van obtenir un impacte econòmic aproximat de 195 milions d’euros . Una xifra que demostra l’interès de propis i forans. Ara falta la determinació de les administracions.

El repte també serà per als restauradors. Per aprofundir en el coneixement de l’edifici amb el màxim de precisió ara s’han fet servir tècniques punteres amb escàner 3D, fotogrametria i termografia, especifiquen des de l’Institut Municipal.

Les cavallerisses de la finca Güell
Detall d'una cúpula ventilador dels pavellons de la finca Güell

Famosos i desconeguts per dins

Als pavellons Güell, un dels quals va acollir la seu de la Càtedra Gaudí entre els anys 1977 i 2010, Gaudí va fer servir una gran diversitat de geometries i materials com “estructures de voltes de maó de pla, arcs parabòlics, cúpula hiperbòlica, murs de tàpia, aplacats prefabricats de pedra artificial i acabats ceràmics”, expliquen des de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà. En paral·lel a tot això, la porta d’accés, evocadora de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer, amb el drac Ladó que guardava jardí de les Hespèrides i les pomes d’or, està considerada com “una gran escultura de ferro forjat”. 

“Als pavellons de la finca Güell, Gaudí combina uns elements estructurals molt simples, com les voltes a la catalana i els arcs parabòlics de les quadres, que seran bàsics en la seva obra posterior”, diu l’expedient de declaració del conjunt com a Bé Cultural d’Interès Nacional. També hi ha “motius decoratius que encara tenen regust islàmic”, com “murs de maó vist i fang amb recobriment de fals mosaic al costat de veritables mosaics policroms de rajola de València de colors diversos” principalment a les petites cúpules ventilador. Tota una riquesa que hauria de sortir a la llum.

stats