El Govern aprova el pla de museus tres anys després de presentar-lo
Es dona llum verda a la fusió del Museu Nacional d’Història i el d'Arqueologia de Catalunya
BarcelonaEl setembre del 2017, menys de 24 hores després que el ministre d’Hisenda retirés la gestió de la caixa a la Generalitat, el llavors conseller de Cultura, Lluís Puig, presentava les línies estratègiques del Pla de Museus 2030. Ahir, tres anys i tres consellers després, el govern català aprovava aquest mateix Pla de Museus de Catalunya i el Pla d’Actuacions 2020-21, dotat amb 118 milions d’euros. Malgrat aquest retard, segons la directora general de Patrimoni, Elsa Ibar, el 75% d’actuacions ja s’havien engegat "en la línia del pla".
El més destacat és que el Govern dona llum verda al futur Museu Nacional d’Història i Arqueologia de Catalunya, que agruparà el Museu d’Història i el d’Arqueologia en una seu que encara està per definir (descartat ja el Palau d’Alfons XIII de la Fira de Barcelona). No serà a curt termini –el deadline és el 2030–, però sí que caldrà renegociar el lloguer del Museu d’Història al Palau de Mar, que s’acaba el 2024. Aquest serà el nou projecte de més envergadura econòmica.
El pla ja era poc optimista quant a increment pressupostari (es consignaven 215 euros en els quatre anys 2017-2021, incloent-hi el funcionament ordinari del sistema de museus) i sobretot prioritzava la millora dels aspectes socials i de coordinació de la xarxa d'equipaments; no es preveien nous centres museístics ni per a l’arquitectura, ni la fotografia, ni els arxius ni el còmic. Això continua així, i s’hi ha de sumar la desaparició de l’Arts Santa Mònica de l’equació. Sí que estan encarades les ampliacions dels dos grans museus d’art. Primer la situació política (la paràlisi del 155 i el canvi de consellers) i, després, la pandèmia han ralentit els calendaris previstos. "Estem patint", ha admès Ibar, que calcula, però, que l’ampliació del Macba estarà llesta el 2023, i la del MNAC, el 2021.
