El gran concert d'estiu dels Manel

BarcelonaAles dues de la matinada, Me llamas de José Luis Perales va acomiadar les gairebé 4.000 persones que van pujar dijous fins al Poble Espanyol. Era el punt final a una nova edició del festival Pròxims, que va servir perquè els Manel fessin el gran concert d'estiu que devien a Barcelona. Van començar, com és habitual en aquesta gira, amb tres temes de l'últim disc, Vés, bruixot! , Ai, Yoko i Ja era fort , enllaçats amb El gran salt . A aquestes altures el públic ja estava responent amb complicitat davant la fermesa de la proposta, i encara més quan el grup va recuperar, per primer cop aquest any, la versió de Common people de Pulp.

L'embolcall més elèctric va injectar un nou impuls als grans èxits dels discos anteriors, com va passar amb Boomerang , que Guillem Gisbert va dedicar al ciclista Alberto Contador, que havia tingut un mal dia al Tour. Tant la interpretació de Boomerang com la de Benvolgut , amb el grup gestionant molt bé la tensió de les parts finals, van ser una bona prova de la bona connexió que els Manel van establir amb el públic. Aquest lligam encara va ser més evident quan, a Teresa Rampell , Gisbert va demanar que la gent fes "moviments estranys", que el públic va convertir en una mena de Manel shake . En el bis va destacar En la que el Bernat se't troba , cantada en un to diferent i amb la guitarra acústica fent oblidar l' ukelele . Finalment, al cap d'una hora i mitja, van acabar amb Al mar , que, com abans Ai, Dolors , va fer ballar moltes parelles. A mesura que avança la gira, els Manel guanyen trempera. Avui toquen al festival Vida de Vilanova i la Geltrú i després passaran per les cites musicals empordaneses, inclosa l'edició del Pròxims de Calonge, el 10 d'agost.

Problemes per captar l'atenció

El Pròxims barceloní va començar amb Bremen i Mine!, i a tots dos grups els va costar captar l'atenció del públic. Els primers ho van solucionar cap al final, amb els aires country de Papers congelats . Mine! van haver de lluitar contra la fam i la set del públic. Així i tot, van saber fer-se escoltar amb Els teus ullals , El cel és vermell i un eficaç desplegament psicodèlic. A les deu de la nit, i ja amb la plaça major del Poble Espanyol plena, The Free Fall Band es van presentar com "una banda del Maresme, Michigan". Malgrat un inici un pèl fred, van oferir un concert ple de detalls i imaginació, amb cites a Jonathan Richman, bon gust per les harmonies i una utilització de l' ukelele gens convencional. Més monolítica va ser l'actuació de Dorian, que van centrar el concert en el disc La velocidad del vacío , però amb força material de La ciudad subterránea , com ara La mañana herida , que van dedicar als Manel.