Els Globus d'Or assenyalen a 'Bohemian Rhapsody' i 'Green book' el camí dels Oscars

'El método Kominsky' i 'El asesinato de Gianni Versace' destaquen a les categories de televisió

àlex Gutiérrez

9 min

Ja tens llibre per Sant Jordi? Consulta el recomanador de l'ARA

BarcelonaEls Globus d'Or passen per ser la lot que il·lumina el camí cap als Oscars, tot i que no els donen els acadèmics, sinó els corresponsals de l'Associació de la Premsa Estrangera a Hollywood. Això vol dir que sempre hi ha un marge per a la sorpresa i més imprevisibilitat que a la gala per excel·lència del cinema americà. Enguany, deixen dues pel·lícules il·luminades. El millor drama va ser 'Bohemian Rhapsody', el 'biopic' de Queen protagonitzat per un Rami Malek que es va coronar com a millor actor protagonista en aquesta categoria. No deixava de ser irònic que, havent-hi categoria de "comèdia o musical", un film tan ple de música competís en l'apartat de drama. Però també ho feia 'A star is born', que malgrat ser una de les preferides a les cases d'apostes es va haver de conformar amb la 'pedrea' de millor cançó.

En tot cas, l'altre film assenyalat pels periodistes estrangers a Hollywood va ser 'Green book', que va guanyar tres premis: el de millor film de comèdia, el de millor actor protagonista (de la mà de Mahershala Ali) i millor guió. El film adapta la història real entre el pianista de jazz Don Shirley i el seu xofer i guardaespatlles Tony Vallelonga (un Viggo Mortensen que va pujar 20 quilos de pes per interpretar el paper). Amable i a mig camí entre la comèdia i el drama, explica el viatge d'aquesta inusual parella pel sud profund dels Estats Units. I suposa una visió més conciliadora de la bretxa racial del país americà que no altres films que concorrien, molt més reivindicatius, com 'Infiltrado en el KKKlan'.

Un altre especialista en guanyar i perdre pes, Christian Bale, també va marxar amb estatueta: la de millor actor de comèdia per 'El vicio del poder', en què interpreta Dick Cheney (un paper per al qual va haver d'engreixar-se 18 quilos). Era el seu segon Globus, després del que va aconseguir per 'The fighter', en què justament se sotmetia a un aprimament extrem.

Pel que fa a les actrius, Glenn Close pujava amb ulls humitejats per recollir el premi a millor actriu de drama. A 'La buena esposa', interpreta l'esposa d'un escriptor que és a punt de rebre el Nobel quan esclata una crisi matrimonial brutal a la parella. Als 71 anys, Close encara no ha guanyat cap Oscar tot i ser unes de les grans actrius de Hollywood. El seu discurs, autoafirmatiu, va ser un dels més aplaudits. I es va permetre ironitzar amb la discriminació que durant molt de temps han patit els films amb papers femenins destacats. "La pel·lícula va trigar catorze anys en poder-se fer. Esclar, el títol parlava de l'esposa". Lady Gaga era la gran derrotada en aquesta categoria, a la qual optava per 'Ha nacido una estrella'.

En comèdia, Olivia Colman venia amb l'aval de guanyar la copa Volpi al festival de Venècia i aquesta matinada va sumar a la vitrina el Globus d'Or com a millor actriu de comèdia per 'La favorita', del grec Yorgos Lanthimos i on explica la peculiar vida de la reina Anna d'Anglaterra, a principis del segle XVIII. I Regina King va guanyar el reconeixement d'actriu de repartiment per 'El blues de Beale Street' i aprofitava el seu discurs per comprometre's públicament a contractar un 50% de dones en tot allò que produeixi els pròxims anys. I encoratjava la resta de la sala, plena de dones amb poder, a seguir les seves passes, fos quina fos la seva activitat.

Alfonso Cuarón va recollir el premi a millor film estranger per 'Roma' i també aprofitava el seu discurs per fer una reivindicació i recordar que els films esfondren murs. Va ser la referència més directa (però, tot i així, no explícita) al president americà Donald Trump en una gala amb reivindicació política, sí, però gens exaltada. Minuts més tard, tornava a pujar a l'estrada i recollia el de millor director de drama, en un premi que es considera especialment important per situar algú en la carrera dels Oscars, les votacions de les quals comencen tot just un dia després dels Globus d'Or. El guardó també suposa instal·lar Netflix en una posició rellevant en l'àmbit de la producció, no només televisiva, sinó també cinematogràfica.

El reconeixement tardà a 'The Americans'

En l'apartat televisiu, el millor drama va ser per a la temporada final de 'The Americans', una sèrie sobre una parella d'espies russos en territori americà que ha hagut d'esperar sis anys a ser reconeguda per l'Associació de la Premsa Estrangera a Hollywood, tot i tenir un culte creixent de seriòfils. Amb el seu triomf demorat, desplaçava 'Killing Eve', que partia com a favorita.

En les categories d'interpretació, Michael Douglas es va alçar com a millor actor de comèdia: era la tercera estatueta després de les guanyades per 'Wall Street' i 'Behind the candelabra' (a banda del Cecil B. DeMille honorífic al conjunt de la seva carrera). En aquest cas ho feia per la comèdia negra 'El método Kominsky', creada per Chuck Lorre, en què s'explora l'humor de la tercera edat (des dels problemes de pròstata fins a la viudetat) amb tanta acidesa com tendresa. La sèrie, per la porta petita (ja que era la menys favorita de les nominades) va acabar coronant-se com a millor comèdia. I això va fer que no guanyés 'The marvelous Mr. Maisel', que va ser la gran triomfadora dels Emmy i que aquí es va haver de conformar amb el premi a millor actriu de comèdia per a Rachel Brosnahan.

En el drama, un veredicte francament polèmic: Richard Madden va ser designat millor actor televisiu de l'any pel seu paper protagonista a l'èxit britànic 'The bodyguard', en què encarna un guardaespatlles encarregat de la seguretat de la ministra de l'Interior britànica (i que part de la crítica ha assenyalat com la baula més feble de la sèrie). Ben Whishaw, per part seva, guanyava el Globus a millor actor de repartiment per 'A very English scandal'.

Pel que fa a actrius, Patricia Arquette i la seva complexíssima (i irreconeixible) funcionària de presons a 'Escape at Dannemora', basada en una història real, van guanyar el premi en la categoria de minisèrie. Un altre personatge autodestructiu, el de Amy Adams a 'Heridas abiertas' de la HBO, va marxar sense guardó tot i que va arribar a la gala com a favorita. En canvi, Patricia Clarkson recollia, amb 61 anys, el premi a millor secundària per a aquesta ficció dirigida per Jean-Marc Vallée. Precisament a ell va dedicar part del guardó: "Vas demanar-me de tot, menys sexe. Que és com hauria de ser, en aquesta indústria", va ironitzar.

Sandra Oh va haver de sortir d'entre bambolines per recollir el seu premi gràcies a 'Killing Eve'. De nou l'emoció va estar a flor de pell, amb sentit agraïment als pares, que la miraven amb una carismàtica i venerable serenitat (i les mans unides, com si preguessin). Aquest premi deixava sense guardó Penélope Cruz, que hi optava per fer de Donatella Versace a 'American Crime Story: the assassination of Gianni Versace'. La sèrie de Ryan Murphy, però, va marxar amb les mans plenes: Globus d'Or com a minisèrie i Darren Criss escollit com a millor actor televisiu de drama (la qual cosa feia descarrilar de la competició, al seu torn, l'altre espanyol nominat, Antonio Banderas, pel seu Picasso a 'Genius').

La comediant Carol Burnett, una autèntica llegenda televisiva, va rebre un guardó nou: el que a partir d'ara rebrà el seu nom i s'atorgarà al conjunt d'una carrera televisiva. És a dir, el premi germà al cinematogràfic Cecil B. DeMille, que enguany distingia Jeff Bridges. Als seus 85 anys, Burnett acceptava l'honor amb la platea sencera dempeus i recordava com va arribar el primer televisió a casa i com, en veure que hi havia gent capaç de fer riure els altres a través d'una pantalla, va decidir que ella també volia fer això a la vida.

Humor blanquíssim

Andy Samberg i Sandra Oh sabien que no podien destacar en el terreny del comentari mordaç o passat de voltes (com passa a qualsevol esdeveniment en el qual Ricky Gervais ja ha oficiat de mestre de cerimònies) així que van tirar d'autonomia. I al monòleg inicial, van fer veure que volien ficar-se amb les estrelles presents a la sala, com se sol fer, però només els sortien elogis i lloances. Amb tot, la parella tenia 'charm' i van saber recomanar el seu entusiasme. I, així, allà on habitualment hi ha les crítiques més esmolades sobre el sistema de Hollywood, aquesta vegada això es va arraconar en favor de l'entusiasme. I l'emoció, com quan una Sandra Oh de veu tremolosa va parlar del canvi que està fent l'audiovisual a l'hora de ser més inclusiu pel que fa als colors de la pell i els orígens: "Aquest és un moment de canvi. Potser demà serà diferent. Però aquí hi ha algunes cares del canvi".

En tot cas, les riallades van venir més per part d'alguns dels presentadors de premi, com quan Maya Rudolph i Amy Poehler van reviure la seva química en un parell de gags ràpids. O quan, des del públic, Jim Carrey feia l'enze prou saludablement per a una gala que no va tenir grans brillantors i sí alguns moments dubtosos, com quan Oh va voler fer conya a partir dels actors de la lacrimògena 'This is us', que havien de pujar a l'escenari: "Prepareu els kleenex... perquè voldreu masturbar-vos amb els actors d'aquesta sèrie!", va ser un acudit que va dividir la sala.

Una catifa relaxada

Els Globus d'Or són considerats més una festa que una gala, així que la catifa vermella va tenir, un any més, el plus de veure les estrelles vestides amb un glamur més quotidià que no les exhibicions que se solen veure als Oscars. No van faltar les extravagàncies, com el vestit Valentino blau elèctric de Lady Gaga, amb cua quilomètrica i cabell tenyit a joc, o l'americana de fulles de Dior de Darren Chris. Però també hi va haver molta elegància discreta, com la de Charlize Theron, Emily Bloom (amb un espectacular vestit calat que, malgrat tot, no resultava xaró), Amy Adams (amb un 'outfit' Calvin Klein amb el qual podria anar al súper) o les veteranes Glenn Close i Allison Janney. Alguns riscos no reeixits van ser els d'Anne Hathaway o Jodie Comer. I alguns dels encertats, el de Julia Roberts, amb pantalons amb faldilla al darrere i top asimètric o la 'retro' Janelle Monae.