Guerra a Europa: i la cultura què hi pot fer?

BarcelonaDavant de qualsevol crisi, la cultura pateix un primer moment de paràlisi i autocrítica: com podem continuar treballant amb normalitat davant la invasió a Ucraïna? En cada nou conflicte la cultura corre el perill de quedar relegada com si fos un element superflu, fins i tot frívol, com si estigués desconnectada del que passa al món. Res més lluny de la realitat. El Centre Pompidou de París, la Casa de les Cultures del Món de Berlín (HKW) i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) van crear un projecte conjunt en plena pandèmia que ara ha reunit a Barcelona 25 estudiants d’universitats i d’escoles d’art dels tres països. Els objectius: formació, connexió, experimentació, noves veus i noves mirades al món. Reunim els responsables de les tres institucions per parlar justament de la realitat que vivim.

La utilitat de la cultura

En un moment de crisi, quin paper pot jugar la cultura?

Mathieu Potte-Bonneville (cap de creació del Pompidou): No crec que hàgim de contraposar la irrellevància de la cultura i el poder de la geopolítica. Tal com sabem, Europa també té mitjans limitats per poder actuar. Per tant, no es pot oposar en aquests termes. Jo diria que la cultura no és suficient –perquè esclar que hi ha altres maneres d’ajudar els refugiats– però la cultura és absolutament necessària.

Judit Carrera (directora del CCCB): La guerra d’Ucraïna va molt més enllà d’un atac a la societat ucraïnesa, és un atac a les llibertats, als drets i a la democràcia i, per tant, a la visió cultural. En aquest escenari, Europa necessita reforçar-se, i la cultura hi té un rol; no només estem organitzats per estats. Però, a més, som institucions obertes a la societat i als conflictes del món. No volem ser un espai aïllat. En els dos últims anys hem vist institucions culturals jugant un paper pràctic i molt útil. Un exemple: un museu a Dublín el maig del 2020 es va fer servir de dipòsit de cadàvers. En aquesta guerra hem vist espais de l’Europa central i oriental que s’han fet servir per acollir refugiats. Són exemples extrems, però penso que estem preparats per jugar aquest paper. La cultura és útil per connectar les persones, per oferir un sentit i un significat al fet de viure junts, i també per crear imaginaris i inventar altres mons possibles, en un moment en què sembla que el futur és fosc.

Molts debats en una guerra

Postcolonialisme, extrema dreta, crisi climàtica: tot conflueix

Daniel Neugebauer (cap de projectes del HKW): Un dels grans reptes de la nostra època és que els conflictes són interseccionals. No es pot analitzar un problema deixant de banda els altres. No pots mostrar solidaritat als refugiats ucraïnesos sense parlar del paper del racisme en la política. Si parlem de l’emigració hem de parlar també del canvi climàtic i de la hiperextracció, connectada amb el capitalisme. És per això que les institucions culturals necessitem vista d’ocell per analitzar els problemes i després centrar-nos en temes concrets i específics, com gènere, guerra, clima. El punt fort de les institucions és que intentem desfilar tota aquesta confusió i complexitat.

M.P-B: Al geògraf nord-americà Jared Diamond li van preguntar: “Quin és el problema més greu de la nostra època i què hem de resoldre com a prioritat?” La seva resposta va ser que el problema és la nostra tendència a creure que només hi ha un problema o un problema més important que l’altre. No podem desconnectar les diferents crisis. A mi em va impactar moltíssim adonar-me que els artistes ucraïnesos veuen el seu cas com una qüestió postcolonial; empren els mateixos conceptes i la mateixa anàlisi. També hi ha una connexió molt forta entre els problemes bèl·lics i els mediambientals. Aquesta és la força de l’art i la cultura, que ho poden tenir tot en compte.

Susana Arias (cap de mediació del CCCB): La filòsofa i periodista alemanya Carolin Emcke diu que cap amenaça als drets humans és petita o no és important o no ens crida. A Rússia la comunitat LGTBIQ ha estat assassinada i empresonada, i hem mirat a una altra banda. La guerra és una continuació del que passava a Rússia. Hem de lluitar contra les agressions als drets humans, també aquí. A Espanya Vox ha entrat a un govern per primera vegada, i això és un abans i un després. Hem de ser conscients que les coses que estan passant a Europa també impacten en nosaltres de manera molt directa. La cultura és l’únic que ens permet lluitar per defensar una societat oberta.

J.C.: L’alça de l’extrema dreta s’explica perquè dona respostes simples i simplistes a problemes complexos. Les institucions hem de trobar solucions complexes per a problemes complexos. Necessitem espais en què no estiguem dividits, que puguin reunir diferents persones, perspectives i disciplines, en què es tractin diferents temes de manera inclusiva i diversa. 

L’experiència del passat

Com es poden democratitzar els museus i acollir-hi nouvinguts?

S.A.: Parlem de nouvinguts, però és gent que porta molt de temps aquí. Hi ha segones generacions d’immigrants que viuen al nostre entorn. Com hi connectem? Què els estem oferint? Penso que tenen coses a dir i ens hi hem d’obrir: que entrin a les institucions, i no només com a públic, sinó programadors, productors, artistes, aquesta és la manera per canviar el nostre discurs i crear oportunitats.

M.P-B.: Considerar cada nova crisi com si fos sempre la primera és una manera de silenciar les minories. Hi ha hagut diferents crisis d’acollida a Europa i hem d’agafar aquesta experiència i no considerar això com a nou.

D.N: Al HKW, que està molt a prop de l’estació on arriben deu o dotze trens amb refugiats cada dia, vam fer un projecte sobre els refugiats que havien arribat a Alemanya entre el 1945 i el 2016. Hi ha nouvinguts des de fa moltes dècades i és important explicar la seva història, donar-los una veu dins la institució. Però les necessitats dels nouvinguts i dels refugiats són diferents: als refugiats els hem d’oferir un espai càlid d’acollida i hem establert contacte amb nombrosos artistes ucraïnesos, a dins i fora del país, per donar-los suport financer.

J.C.: En l’acte que vam fer en suport d’Ucraïna el vicepresident del PEN ucraïnès ens va dir com els podíem ajudar: “Acolliu refugiats, expresseu solidaritat i envieu-nos armes”. Un filòsof i poeta demanant armes!

Ajudar o vetar els russos?

Com separar els artistes russos del govern rus

M.P-B.: És molt complex i cap de les solucions és satisfactòria. Els ucraïnesos actualment tenen problemes per poder diferenciar entre govern rus i Rússia. I tampoc no sempre és senzill diferenciar entre artista i institució. Al Pompidou hem deixat de fer alguns programes, perquè era impossible fer-ho sense parlar amb les institucions russes, i ara no és possible. Tot i que Ucraïna insisteix que la guerra va començar el 2014, crec que som al principi d’alguna cosa, i hem d’inventar la manera de poder acollir els artistes ucraïnesos i russos. El traductor més brillant de Dostoievski en francès, André Markowicz, diu que Putin ja ha tingut èxit en una cosa: fer que russos i ucraïnesos siguin enemics, i això és una catàstrofe.

D.N.: Nosaltres no hem hagut de cancel·lar res perquè no hi havia cooperació amb institucions sinó amb artistes. Al nostre equip tenim persones d’origen rus i ucraïnès, i és difícil que seguin tots a la mateixa taula. Però a Berlín la consciència que el poble i el govern rus no són el mateix és molt present, perquè tothom té relacions amb Rússia. Al Berlín Oriental tothom aprenia rus i és una cultura que tenen molt pròxima. S’ha de crear una societat igualitària per a russos i ucraïnesos, així que no només et pots concentrar amb Ucraïna, naturalment que has d’interactuar amb la cultura russa per poder garantir a llarg termini un futur en pau. Tots estem d’acord que tancar l’aixeta dels artistes russos i deixar-los al carrer no ajuda ningú.

J.C.: Els càrrecs públics, el govern, l’estat, és diferent de la societat civil i els artistes. Fa un mes vam parlar amb la Maixa de les Pussy Riot (Maria Alekhina) per l’exposició sobre la màscara, i està detinguda. Hi ha hagut sempre una repressió enorme. Per tant, hem de trobar maneres intel·ligents de donar-los suport. No és qüestió de nacionalitat, és qüestió de principis. Llibertat i democràcia contra autocràcia.