Vint anys de la gran ampliació de la UE: ¿En ve una altra?

Els dirigents comunitaris reivindiquen la múltiple adhesió del 2004 com una història d'èxit, sobretot davant del potencial nou creixement del bloc

4 min
Ursula von der Leyen amb Volodímir Zelenski a Kíiv.

Brussel·lesEls dirigents de la Unió Europea reivindiquen la gran ampliació del bloc del 2004 com una història d'èxit, sobretot quan defensen la conveniència de la potencial adhesió d'Ucraïna, els Balcans Occidentals, Geòrgia i Moldàvia. Aleshores hi havia temors similars als d'ara, sobretot pel que fa a termes econòmics. Es tractava d'un repte sense precedents: es va passar de 15 a 25 estats membres i es van afegir al projecte europeu 75 milions de nous ciutadans comunitaris, però la riquesa total de la UE en termes absoluts només va créixer en 5 punts percentuals.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Tanmateix, actualment tots i cadascun dels deu països (Eslovàquia, Eslovènia, Txèquia, Hongria, Polònia, Xipre, Malta, Estònia, Letònia i Lituània) que aquest dimecres fa exactament 20 anys que van entrar a la UE han crescut econòmicament, el global del seu producte interior brut (PIB) s'ha incrementat en un 80% i el seu atur s'ha reduït a la meitat, segons la Comissió Europea. “La gran ampliació ha sigut una màquina poderosa de prosperitat, la millor prova és l'espectacular creixement del seu PIB”, va destacar el president del Consell Europeu, Charles Michel, en el discurs de commemoració de la coneguda com l'ampliació Big Bang.

Més enllà de l'economia, però, hi ha qüestions de l'ampliació que no han sortit com s'esperava i de les quals els Vint-i-set n'ha extret lliçons clares. En aquest sentit, el director regional del think tank europeu Friedrich Naumann Foundation, Jules Maaten, ressalta que hi ha països en què les “democràcies liberals encara són dèbils, per no dir coses pitjors”, especialment a l'Hongria liderada per Viktor Orbán. Segons l'expert, la Comissió Europea no s'hauria d'haver deixat fer “xantatge” per Budapest i hauria d'haver actuat amb “més contundència” contra la corrupció.

De fet, Hongria ha llastrat sistemàticament el funcionament de la Unió Europea, especialment en decisions clau per ajudar Ucraïna, i és el que els Vint-i-set volen evitar que es repeteixi amb els nous potencials socis. Al seu torn, també s'han fet evidents les limitacions en què es troben Brussel·les i els tribunals europeus a l'hora de fer creure els governs dissidents. No han pogut evitar que Hongria, tot i estar dins de la UE, no compleixi amb els estàndards democràtics del bloc.

Per això, fa temps que una majoria d'estats membres insten a la Comissió Europea a impulsar una gran reforma dels tractats comunitaris que permeti, entre d'altres, tirar endavant iniciatives sense unanimitat, excepte pel que fa a política exterior i defensa. D'aquesta manera, Hongria —i els futurs estats euroescèptics, com ho era fins fa poc també Polònia—, tindrien menys capacitat d'entrebancar els grans consensos de la resta de socis europeus, i menys oportunitats per esgarrapar contrapartides a Brussel·les a canvi del seu sí.

La mateixa presidenta del Parlament Europeu, la maltesa Roberta Metsola, ha remarcat en diferents ocasions que la UE cal que es prepari per a un club de 33, 34, 35 o fins i tot 36 estats membres. Però el més calent és a l'aigüera i aquesta serà una de les grans carpetes pendents de la Comissió Europea liderada per Ursula von der Leyen, que ha vist com les crisis se li han anat encadenant una rere l'altra i ha evitat obrir la capsa de Pandora de la reforma de la UE. A hores d'ara, Brussel·les tan sols ha presentat un document en què exposa quins potencials canvis es podrien fer, però cap proposta oficial.

A banda dels aspectes de funcionament del bloc, alguns estats membres també han fet més o menys públiques les seves pors al cost que pot tenir la reconstrucció d'Ucraïna i la dura competència que pot suposar la seva gran capacitat de producció agrícola. Un d'ells és, naturalment, França, que a hores d'ara és un dels grans beneficiaris de les subvencions de la política agrària comuna (PAC) i tem que una part important d'aquests fons se n'acabin anant als camps ucraïnesos.

Per contra, els dirigents comunitaris i estatals també assenyalen que l'entrada d'Ucraïna suposaria un pas de gegant cap a la seguretat alimentària i, gràcies a la seva potent indústria armamentística, cap a l'anhelada autonomia militar de la UE. En aquest sentit, igual que l'ampliació del 2004, es té l'esperança que en termes econòmics també acabi sent positiu per a la UE i per als nous estats membres.

Pors i promeses compartides

L'ampliació Big Bang va ser la ratificació del final de la Guerra Freda i l'acostament cap a l'antic bloc occidental d'alguns països que formaven part de la Unió Soviètica o n'eren satèl·lits. És a dir, com ara amb Ucraïna i els Balcans Occidentals, va ser un moviment geopolític per, en gran part, guanyar pes a escala internacional, especialment davant de Moscou. Tal com apunta l'expert Maaten, a la UE “li convé reforçar de pressa les relacions amb països fronteres i incrementar la mida de l'ordenament democràtic estable”.

Cal recordar que Rússia i la Xina també estan intentant fer-se forts als Balcans. I, després que alguns països balcànics portin anys a la sala d'espera per entrar al bloc comunitari, la UE tem que se'ls acabi la paciència i que s'acabin abandonant als règims de Vladímir Putin i Xi Jinping. Per això, Brussel·les i els Vint-i-set han accelerat els tràmits d'adhesió de la gran majoria d'aquests estats i hi estan destinant fons de finançament.

En aquest sentit, basant-se en els resultats de l'ampliació Big Bang, la presidenta de la Comissió Europea va tornar a recordar en l'últim debat de la legislatura al Parlament Europeu que per als futurs nous socis europeus la UE “és una promesa”, en tant que pot evitar que “es torni a repetir mai més” una invasió com la que està patint Ucraïna i és un espai de mercat comú que, almenys per als que hi van entrar el 2004, ha suposat una gran empenta econòmica. “Ucraïna ha escollit Europa i nosaltres Ucraïna, com vam fer anys abans, quan vam admetre tants països a la nostra Unió”, va comparar Von der Leyen.

stats