Per què hi ha tants animals i bèsties fantàstiques en l'art medieval?

BarcelonaEn el món medieval, els paons simbolitzaven la resurrecció eterna, però també la vanitat. Les panteres eren una bèstia multicolor que representava el poder de Crist perquè es deia que atreia les bèsties i espantava els dracs. En canvi, el basilisc, mig serp i mig gall, era com el diable perquè podia matar amb la veu, l'olor i la mirada. Aquestes són tres de les històries que es poden trobar a partir d'aquest dimarts en la nova exposició immersiva del Centre d'Art Amatller, titulada La biblioteca fantàstica de les bèsties. Es tracta d'una coproducció de Layers of Reality amb el Museu d'Art Medieval de Vic (MEV) amb la qual el museu porta a una nova dimensió l'exposició Bèsties. Els animals en l'art medieval del MEV, comissariada per Judit Verdaguer i Marc Sureda, que va rebre el premi de l'Associació de Museòlegs de Catalunya a la millor exposició de l'any i el Premi Sàpiens a la millor iniciativa de divulgació històrica.

"La Judit i el Marc, en el seu moment com a conservadors del museu, havien treballat en una experiència que va tenir un èxit rotund. Juntament amb el director del museu, Oriol Picas, van pensar que podria ser una bona manera de començar aquesta col·laboració entre un espai d'arts digitals i un espai que treballa les arts del món medieval des d'una perspectiva de conservació", afirma el director de Layers of Reality, Jordi Sellas. I des que van començar a treballar la mostra fins ara, Sureda va ser nomenat director executiu de la Fundació Medieval, que acull el centre. "Hem anat un pas més enllà en la manera com el digital ajuda els públics híbrids en els museus, perquè ja no és digitalitzar i donar un suport a l'experiència del museu, sinó que sortim del museu i ens immergim en l'experiència immersiva", diu Picas.

En paral·lel als continguts digitals, l'exposició té el gran atractiu que inclou 14 de les 80 obres d'art que es van poder veure en l'exposició del MEV. "Per a nosaltres això és important perquè l'obra d'art és la que va generar el relat, perquè cada color, cada forma, cada vestit i cada traç era el que veien l'home i la dona medievals i era el que interpretaven. Les obres d'art són imprescindibles perquè donen autenticitat al relat –explica Verdaguer–. Les bèsties encara són vives en els videojocs, en el cinema... i fins i tot en l'últim videoclip de Rosalía. L'experiència immersiva les farà molt més espectaculars i d'alguna manera molt més pròximes a tots els públics". Així, entre les obres exposades hi ha una gàrgola amb forma de drac del segle XV, una arracada d'or de l'Antiga Grècia amb forma de sirena, la biga del baldaquí de Tost i el Retaule dedicat a Sant Miquel Arcàngel de Joan de Rua.

A la Casa Amatller els decorats evoquen una biblioteca misteriosa amb compartiments i portes secretes. El recorregut està dividit en vuit sales, l'última de les quals és el gran espai immersiu del centre. I entre els temes de cadascuna de les sales hi ha les bèsties híbrides, els conceptes morals que evoquen, els dracs i els antics escriptoris d'on sortien les miniatures amb moltes d'aquestes criatures. "Els bestiaris els transmetien lliçons sobre el bé i sobre el mal, sobre les virtuts i sobre els pecats, i els indicaven com comportar-se segons la moral cristiana de l'època –diu Verdaguer–. Per exemple, per què encara diem llàgrimes de cocodril quan ens referim a algú que plora llàgrimes hipòcrites? Això surt dels bestiaris, a partir d'una observació naturalista, no científica, i normalment d'una observació mal interpretada, perquè en realitat els cocodrils, quan masteguen, segreguen un líquid pels lacrimals". Aquest mecanisme d'interpretació pot semblar senzill, però sovint no hi és perquè s'hi afegeixen matisos com les bèsties fabuloses, que podien simbolitzar els perills del món desconegut, i les bèsties formades per parts d'altres animals, sovint considerats malignes. Així mateix, la interpretació d'aquestes últimes podia dependre de les diferents parts dels animals. I, a més, la interpretació general dels bestiaris podia variar segons el context, l'artista i el públic.