Així van viure els últims neandertals de la península Ibèrica

BarcelonaEls neandertals van ser els últims éssers humans a la Terra que no eren com nosaltres, i continuen sent un gran enigma. Fins i tot, a vegades, costa trobar les paraules adients per expressar què és un neandertal. Des de fa més de trenta anys, als jaciments del terme municipal d'Alcoi, diferents equips intenten trobar respostes a algunes preguntes: estudien les eines que van fer servir i com es van relacionar amb el seu entorn per conèixer la seva estructura mental, les seves capacitats cognitives, la seva manera de viure i de relacionar-se amb la naturalesa. "El nostre projecte d’investigació està transformant profundament la imatge tradicional dels neandertals, perquè hem pogut analitzar amb un nivell de detall sense precedents el comportament de les últimes poblacions neandertals abans de la seva desaparició", explica Cristo Hernández Gómez, que amb Carolina Mallol Duque, de la Universitat de La Laguna, lidera el projecte Al voltant del temps. Investigacions interdisciplinàries als jaciments neandertals del Salt i l'Abric del Pastor.

La investigació va guanyar el IV Premi Nacional Palarq d’Arqueologia i Paleontologia, el màxim guardó privat a Espanya dedicat a aquestes disciplines. "La clau d’aquest avenç resideix en una aproximació multiescalar, que combina l’anàlisi macroscòpica del registre arqueològic amb estudis microscòpics dels sediments i investigacions a escala molecular. Aquest enfocament permet separar ocupacions humanes molt properes en el temps, que fins ara apareixien barrejades, i reconstruir el comportament dels neandertals a una escala temporal molt més petita", detalla Hernández. "En tan sols 3 centímetres de sediments hi pot haver mil·lennis d'història. Nosaltres tractem de disseccionar i analitzar què va ser primer, què va venir després i què correspon a cada ocupació", afegeix.

Les fogueres són una finestra al passat

Amb aquesta dissecció al Salt i a l'Abric del Pastor, on van viure els últims neandertals abans de desaparèixer de la península Ibèrica, els investigadors han detectat canvis en les estratègies de mobilitat, en l’ús de les matèries primeres i en l’organització de l’espai domèstic. "El nivell de conservació és extraordinari", assegura Hernández. Els investigadors han arribat a distingir entre grups heterogenis que mai van interactuar i que es van moure per la conca del riu Serpis, que travessa les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Safor, fa entre 40.000 i 80.000 anys.

La producció lítica dona moltes pistes sobre quines activitats feien i on les feien, així com què abandonaven al campament i què s’emportaven en els viatges. Les fogueres han donat moltíssima informació sobre la dieta dels neandertals. S'alimentaven sobretot de cavalls, cérvols i cabres adultes, i no se'n menjaven les cries per garantir la supervivència de les espècies. Tenien un profund coneixement del medi i del comportament animal. "Les fogueres són una finestra al passat, permeten saber com s'organitzaven al seu entorn; no sempre feien les mateixes activitats. En alguns períodes predominaven tasques relacionades amb l’alimentació i la carnisseria, mentre que en d’altres s’hi detecten activitats de tipus artesanal", detalla Hernández. Les fogueres també han permès acotar les ocupacions, que acostumaven a ser breus, ja que es pot saber el temps transcorregut entre una foguera i una altra.

Les dades obtingudes per l'equip de la Universitat de La Laguna mostren uns neandertals molt més flexibles i estratègics del que es pensava. "No van tenir un comportament homogeni durant mil·lennis, sinó que adaptaven les seves activitats segons el moment. Eren creatius, innovadors i resilients", afirma Hernández. L'estudi de les eines demostra coneixement, planificació i un aprenentatge que es transmetia generacionalment.

Continua sent un gran misteri per què van desaparèixer. Tot i que aquestes poblacions estaven ben adaptades al fred, el canvi ambiental podria haver afectat la disponibilitat d’aliments. "La recerca apunta que la desaparició dels neandertals va ser gradual i multicausal. Un factor clau és la debilitat demogràfica: els grups eren petits, molt dispersos i sovint aïllats, cosa que dificultava la reproducció i la continuïtat genètica", detalla Hernández. En alguns llocs, la població neandertal es va hibridar amb la població sàpiens. Tanmateix, en aquest territori concret del Mediterrani central, la desaparició dels neandertals es va produir abans de l’arribada documentada de l’Homo sapiens, que no va aparèixer a la zona fins fa aproximadament 38.000 anys.