Els homínids encenien fogueres molt abans del que es pensava

BarcelonaSi Jean-Jacques Annaud filmés ara A la recerca del foc, on un grup de neandertals busquen desesperats el foc, que saben mantenir però no provocar, hauria de reescriure el guió. Un equip d'investigadors liderat pel Museu Britànic ha trobat proves a Barnham (Regne Unit) que els homínids ja eren capaços de fer fogueres fa més de quatre-cents mil anys. En van fer de manera repetida i controlada durant el paleolític inferior, molt abans de l'aparició dels Homo sapiens. Fins ara, les evidències més antigues de l'habilitat de controlar el foc eren de fa uns cinquanta mil anys i s'havien localitzat al nord de França. La investigació s'ha publicat en un article a Nature.

No és fàcil determinar si un foc ha estat provocat per un accident o deliberadament perquè els rastres dels incendis naturals poden deixar marques semblants a les dels humans. Els científics van utilitzar eines avançades de la piroarqueologia, com l'arqueomagnetisme, que permet determinar la temperatura i el moment en què els sediments van ser exposats a la calor. També van aplicar micromorfologia, que estudia els compostos orgànics derivats de la combustió, i espectroscòpia per confirmar que el foc havia estat controlat. La combinació de tècniques va revelar que els sediments en el lloc havien estat sotmesos a temperatures de fins a 750 °C i que es tractava de focs repetits, no d’un incident aïllat. Un altre descobriment clau va ser la presència de pirita de ferro, un mineral capaç de generar espurnes, que no és comú en aquella zona de Sussex, al sud-est d'Anglaterra. L’estudi indica que els homínids la van portar expressament per encendre focs i, per tant, en coneixien i en controlaven l'ús. També es van trobar pedres cremades i esquerdades per la calor.

No és la primera evidència de fogueres. Hi ha indicis a l’Àfrica de fa més d’un milió d’anys i a Europa de fa uns cinc-cents mil anys, però podrien haver estat d'origen natural i no hi ha cap prova que en aquells casos hi hagués algun tipus de control. El foc controlat va suposar grans canvis i un salt evolutiu dels homínids del Plistocè: donava escalfor, protegia contra els depredadors, permetia cuinar i proporcionava espais il·luminats que servien com a punts de trobada i interacció social.

L’aparició d’aquesta capacitat tecnològica va aportar beneficis socials i adaptatius: permetia cuinar aliments sota demanda —sobretot carn— i millorar la digestió i la disponibilitat d’energia, factors possiblement clau per a l’evolució del cervell humà. Va afavorir el desenvolupament de noves tecnologies, com la fabricació d’adhesius per fixar eines però també més complexitat social. Al voltant de la foguera, els avantpassats dels neandertals i els sàpiens potser van compartir moltes coses.