Antic Egipte
Història02/02/2023

Desvelen la fórmula per embalsamar les mòmies a l'Antic Egipte

Un estudi analitza el contingut de desenes de vasos trobats en un taller funerari de Saqqara

BarcelonaLa vasta necròpolis faraònica de Saqqara, a uns 30 quilòmetres del Caire, és des de fa anys un lloc amb una activitat frenètica, sobretot al seu laberíntic subsol. Últimament, diferents missions arqueològiques hi han anunciat importants troballes. La darrera respon a un enigma que ha fascinat milions d'apassionats per l'egiptologia durant dècades: com s'ho van fer fa més de 3.000 anys per preservar els cossos i com els embalsamadors van arribar a adquirir els coneixements químics per evitar la putrefacció dels cadàvers.

Un estudi publicat aquest dimecres a la revista Nature analitza el contingut de 31 vasos de la 26a dinastia, que va governar entre el 664 i el 525 aC. Els vasos es van descobrir el 2016, en un taller funerari, a pocs metres de la piràmide del faraó Unas. El taller tenia diferents cambres i centenars de peces de ceràmica, moltes trencades i en mal estat, que conservaven diferents materials orgànics. A través de sofisticades tècniques d'anàlisi de materials (espectrometria de masses i cromatografia de gasos), els investigadors han pogut identificar combinacions específiques d'olis perfumats i antisèptics, resines i greixos animals.

Cargando
No hay anuncios

Alguns dels elements que s'utilitzaven per embalsamar ja es coneixien, perquè es mencionen en textos clàssics grecs i en alguns pergamins egipcis, però no se sabia quines combinacions es feien servir o com i per què es feia servir cada element. "Se sabien els noms de molts ingredients, però fins ara només podien suposar quines substàncies hi havia darrere aquests noms", explica Susanne Beck, investigadora de la Universitat de Tübingen (Alemanya) i directora de l'excavació. Als vasos s'hi han trobat restes d'olis i resines de ginebró i de cedre, però també d'arbres tropicals com l'elemí i l'arbre dels festucs, greixos animals, cera d'abella, betum del mar Negre... Als vasos es detallava, per exemple, quines substàncies s'havien de col·locar al cap o com i amb què s'havien d'impregnar les teles amb les quals s'embolcallava el mort. S'especifica que, una vegada s'havia retirat el cervell –els egipcis acostumaven a tirar-lo perquè consideraven que el centre de la consciència era al cor–, s'havia d'aplicar una mescla de resina de festuc, oli de cedre i xiprer i elemí. Per a les teles, s'utilitzava elemí, oli de xiprer, greix animal i oli d'oliva. A la pell també s'aplicava cera d'abella i greix animal.

Cargando
No hay anuncios

Sabien com combatre bacteris i fongs

El procés per embalsamar un difunt, que s'acompanyava de diferents rituals religiosos, podia durar uns 70 dies. Els embalsamadors utilitzaven substàncies específiques per les seves propietats bioquímiques. És a dir, sabien què utilitzar i com fer-ho per evitar les males olors i combatre els bacteris o els fongs. "En el procés d'embalsamament, una vegada es treu el cos del natró [una barreja de carbonat sòdic, bicarbonat sòdic, sulfat sòdic i clorur sòdic, que a Egipte es trobava en estat natural, que s'utilitzava per assecar els cossos], la pell corre el risc de ser devorada per microbis, però els embalsamadors coneixien quines substàncies s'havien d'utilitzar per evitar-ho", ha explicat l'egiptòleg Philipp Stockhammer, de la Universitat Ludwig Maximilians de Munic i coautor de l'estudi.

Cargando
No hay anuncios

Com podien saber com bregar amb els bacteris, que no es van observar fins al segle XVII, gràcies al microscopi, és encara una pregunta sense resposta. L'article publicat a Nature aclareix que fins ara s'havien malinterpretat alguns termes egipcis que es troben als tallers funeraris com antiu i sefet,que s'associaven amb la mirra o l'encens, però no és ben bé cap d'aquestes resines sinó que era un producte manufacturat pels mateixos egipcis que contenia olis, resines i greixos animals.

La majoria de substàncies arribaven d'indrets força distants. Moltes resines provenien d'arbres, com les oliveres, els cedres, els xiprers o els ginebrons, que no es trobaven a Egipte sinó a les costes mediterrànies. Moltes altres espècies provenien de boscos tropicals asiàtics i africans. Per tant, quan els egipcis van començar a momificar els morts, ja tenien establertes importants rutes comercials que els connectaven amb cultures molt llunyanes. Tanmateix, els costos de tots aquests productes i la seva importació feien que la momificació fos tan sols un privilegi de les elits.