El postfranquisme: com ens vam repensar
La Reial Acadèmia de Bones Lletres convoca historiadors, filòsofs i filòlegs per repassar l'evolució dels últims 50 anys
BarcelonaAmb la mort del dictador Francisco Franco el 20 de novembre del 1975, la societat catalana es va despertar d'un malson. Feia temps que bullia d'expectatives i dinamisme. Però fins al decés del caudillo no van fer eclosió del tot les energies latents. També en el món cultural.
Per analitzar què ha passat des d'aquell esclat fins avui, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona ha organitzat les jornades 1975-2025: mig segle de postfranquisme, un balanç cultural. Josep Ramoneda coordina la part del pensament filosòfic; Borja de Riquer, president de l'Acadèmia, s'ha fet càrrec del camp de la històrica; Lola Badia ha concebut els debats sobre l'evolució de la llengua catalana; i l'epíleg sobre la creació literària i plàstica l'ha coordinat Sergio Vila-Sanjuán.
La primera cita és aquest dilluns, 17 de novembre. L'entrada és lliure i sense preinscripció. El tema inicial: la filosofia catalana. Ramoneda avança que la sortida de la dictadura va suposar una clara obertura després d'anys de la llosa d'un pensament eclesiàstic conservador i de referències feixistoides: "Figures de transició com Pep Calsamiglia, des del cristianisme progressista, o Manuel Sacristán, des del marxisme, van posar rumb a la renovació", que tindria com a institució emblemàtica el Col·legi de Filosofia de Barcelona, fundat per Antoni Vicens, Xavier Rubert de Ventós, Eugenio Trías i Jordi Llovet. També data d'aquells anys la col·lecció de clàssics del pensament traduïts al català impulsada per Calsamiglia, Pere Lluís Font i Ramoneda. Per debatre la represa, hi haurà Victòria Camps, Jaume Casals i Ramoneda. En la segona taula, amb Begoña Román i Daniel Gamper, s'abordarà la continuïtat fins al present.
El 26 de novembre i el 3 de desembre, amb sis sessions (matí i tarda), serà el torn de la història. "En el camp historiogràfic, en aquest mig segle s'ha produït un canvi radical", diu Riquer, que recorda que es venia de "l'aïllament i involució" de la dictadura, un retrocés que va ser tant interpretatiu com metodològic. Va ser amb deixebles de Vicens Vives –Jordi Nadal, Josep Fontana, Emili Giralt, Josep Termes...–, i amb el creixement de les universitats i l'entrada de professors joves, que es va fer el gran salt endavant, inicialment marcat pel marxisme, i aviat amb connexions internacionals i nous focus temàtics. Els debats, organitzats en aquest apartat en col·laboració amb la revista Recerques, reuniran especialistes en les diferents èpoques i generacions.
La llengua catalana tindrà tot el protagonisme el 10 de desembre, en uns debats que compten amb el suport de la conselleria de Política Lingüística, i que aniran "de l'eufòria dels primers moments al desencís dels darrers set anys", segons Lola Badia, que, tanmateix, matisa: "Sense caure en el cofoisme, creiem que encara hi ha motius per estar animats". S'abordarà el recorregut històric a través de la situació del català a la universitat, en especial als estudis lingüístics i literaris; del punt de vista sociolingüístic, on no tot són males notícies; i des de la mirada de la creació literària, tant per part dels creadors com del món editorial.
Les jornades s'acabaran l'11 de desembre, en una única sessió amb Jordi Nopca (narrativa en català), Domingo Ródenas (en castellà) i Victòria Combalia (arts plàstiques).