Els historiadors debaten al Born sobre la corrupció política a Espanya

Es presentarà una base de dades amb tots els casos de corrupció des del segle XIX fins a l'actualitat

La corrupció surt pràcticament a diari als mitjans de comunicació i s'utilitza en el debat polític però poques vegades s'analitza de manera transversal des del punt de vista acadèmic. Ho faran, per primera vegada, historiadors d'arreu d'Europa el 14 i 15 de desembre a Barcelona.

Com hem arribat on som? Com ha anat mudant la corrupció? Quines són les relacions entre poder polític i econòmic? En quins casos la corrupció i els escàndols han esquitxat la monarquia? Com s'ha perseguit penalment la corrupció? Què no sabem encara sobre la corrupció de Franco? Quins són els casos de corrupció entorn a la Hisenda de l'estat espanyol? Seran algunes de les qüestions que abordarà el Primer Congrés Internacional d'Història de la Corrupció Política a l'Espanya Contemporània (segles XIX-XXI), organitzat per l'Institut dels Passats i Presents (Ajuntament de Barcelona), el Grup d'Història del Parlamentarisme i l'Institut de Ciències Polítiques de la UAB, el Born Centre de Cultura i Memòria i la Diputació de Barcelona.

"La corrupció mou bilions d'euros cada any a l'Europa comunitària", assegura l'historiador Borja de Riquer, que organitza el congrés juntament amb Maria Gemma Rubí, Lluís Ferran Toledano i Oriol Luján. "Altres països europeus tenen des de fa 15 o 20 anys grups de recerca sobre corrupció" -explica De Riquer-. Ara, nosaltres [la UAB] formen part d'una xarxa europea que investiga els casos de corrupció; som l'únic grup espanyol".

"Hem de ser pràctics, hem de tenir una bona teoria política i per fer-ho necessiten veure les nostres misèries, tant del passat com del present", destaca Joan Lluís Pérez Francesch, director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials de la UAB. "No hem de renunciar a l'ideal del bon govern", afegeix.

Les singularitats d'Espanya

Espanya té algunes singularitats. Per exemple, el diccionari de la Real Academia no va incorporar el sentit pròpiament polític del terme corrupció fins a la 22a edició, el 2001. "És un signe d'anormalitat democràtica", destaca Borja de Riquer. Més peculiaritats: Espanya és el país d'Europa amb el nombre més gran de ciutadans aforats -uns 250.000-. Estan aforats el govern, els membres del Congrés i del Senat, els de tots els governs i parlaments autonòmics, del Tribunal de Comptes i del Consell d'Estat, a més de tots els jutges i fiscals i tots els membres de les forces de l'ordre que depenen de l'Estat.

Històricament no ha sigut fàcil perseguir la corrupció política: "Als segles XIX i XX per processar un alcalde era necessària l'autorització prèvia del Govern Civil. Què passava si eren del mateix partit? Era un impediment claríssim per perseguir la corrupció", destaca De Riquer. "La legislació ha sigut lenta perquè hi ha hagut una tendència claríssima a l'autoprotecció; fins al 1933 els càrrecs polítics no eren incompatibles amb els càrrecs econòmics", afegeix.

La laxitud moral

"A l'Europa central i del nord, la condemna moral de la corrupció és molt més profunda i seriosa", destaca De Riquer. Aquestes diferències culturals, quan es tracta de condemnar la corrupció, no només s'expliquen per la religió [els països amb tradició protestant acostumen a ser més estrictes a l'hora de condemnar les pràctiques corruptes]: "La cultura democràtica té mancances importants a Espanya i Catalunya. Visc a l'Ametlla del Vallès [on viu l'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet], la reputació d'un corrupte confés és bastant irrellevant, hi ha una certa cultura xulesca. Els imputats per corrupció continuen guanyant eleccions", destaca Pérez Francesch. "Els casos més greus són el finançament irregular dels partits i la corrupció a l'administració local", afegeix.

Durant el congrés es presentarà la base de dades 'Història de la corrupció política a l'Espanya contemporània', elaborada pel Grup d'Història del Parlamentarisme de la UAB. "Volem que hi hagi un seguiment de tots els casos, amb informació sobre els seus protagonistes", destaca De Riquer. La base de dades informarà tant dels casos que arriben a la justícia com dels que no.

Les diferents ponències del congrés seran publicades i la intenció és que tingui una continuïtat i es pugui celebrar un segon congrés d'aquí dos o tres anys. "És important fer recerca, perquè sense recerca no podríem fer programació", diu el Comissionat de Programes de Memòria de l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Vinyes.

La conferència de cloenda del congrés serà pronunciada pel professor de la Universidad Complutense de Madrid Ángel Viñas, que donarà a conèixer els resultats de les seves últimes investigacions sobre la corrupció en l'entorn de Franco i la seva família.