La humanitat ja teixia xarxes socials de milers de quilòmetres quadrats fa 25.000 anys, en ple fred glacial

BarcelonaNo és una teoria, sinó que un equip científic de la Universitat de Barcelona i la Universitat d'Alcalà ho ha pogut demostrar seguint el rastre d'eines de pedres tallades recuperades al jaciment de Peña Capón (Muriel/Tamajón, Guadalajara): fa 25.000 anys, els caçadors recol·lectors que van habitar l'interior de la península Ibèrica van formar part de xarxes socials de gran escala. Els investigadors han seguit el traç d'eines de sílex que diferents grups de caçadors recol·lectors van intercanviar al llarg dels anys i han trobat evidències que les pedres van fer un recorregut d'uns 700 quilòmetres. Van sortir de la zona on avui hi ha Saint-Sulpice-d'Excideuil i Mauprévoir, al departament de la Dordonya, al sud-oest de França, i van acabar a Peña Capón, al centre de la península Ibèrica. Els autors de l'estudi defensen que les xarxes socials van arribar a ser de prop de 89.000 quilòmetres quadrats.

Els estris s'haurien intercanviat entre grups interconnectats. "Una d'aquestes peces va viatjar dins una bossa de pell i no va ser utilitzada per caçar o tallar. Per això creiem que tenia un valor simbòlic", afirma Marta Sánchez de la Torre, professora de la Universitat de Barcelona i coautora de l'article que s'ha publicat a la revista Science Advances. Els utensilis s’haurien emprat per reforçar aliances socials i mantenir contactes entre diferents grups durant l'últim màxim glacial, quan les condicions eren molt dures perquè feia molt fred i hi havia escassetat d'aliments. "Hem pogut comprovar, també en altres jaciments, com el de Montlleó, al terme municipal de Prats i Sansor, a la Cerdanya, que com més fred feia i pitjors eren les condicions, més interconnexió i intercanvi hi havia", afirma Sánchez. "No només hi havia intercanvi d'eines, sinó que també n'hi havia de persones, i això va ser clau per a la supervivència d'aquests grups que eren força reduïts, normalment eren de 20 o 30 persones", afegeix.

Set anys de recerca

Fins ara, la majoria dels desplaçaments documentats de matèries primeres lítiques no superaven els 200 o 300 quilòmetres. El nou estudi aporta, per primera vegada, una prova geoquímica directa de contactes sostinguts a una escala de més de 600 quilòmetres. Els investigadors han rastrejat les conques del Tajo, del Duero i de l'Ebre. "La utilització d’una tècnica analítica d’alta precisió, com l’espectrometria de masses amb plasma acoblat inductivament i ablació làser (LA-ICP-MS), ens ha permès precisar quines van ser les formacions i afloraments dels quals provenen les matèries primeres", detalla Sánchez.

"Es tracta d’una recerca en què hem treballat durant set anys, fruit de la col·laboració d’un ampli equip d’investigadors de diferents institucions espanyoles, portugueses i franceses. Els resultats són sòlids en l’àmbit metodològic i amb importants implicacions per comprendre l’organització social dels grups humans del paleolític superior", explica Manuel Alcaraz Castaño, professor de la Universitat d’Alcalà, investigador i coautor de l’article.