CINEMA
Cultura 31/01/2014

Ignasi Millet, una vida "singular" retratada per Ventura Pons

'Ignasi M.' barreja homosexualitat, sida i paternitat en un còctel vitalista

Xavi Serra
3 min

BarcelonaIgnasi Millet no passava precisament el seu millor moment fa un parell d'anys: la crisi financera dels bancs i els problemes de tresoreria de l'administració van obligar-lo a tancar la seva empresa de museologia, i van arrasar bona part del seu patrimoni. En paral·lel, el seu pare, l'escultor Ramon Millet, es va intentar suïcidar, la seva mare va caure, el cotxe se li va trencar i un herpes zòster va rebrotar-li mentre queien les seves defenses, vulnerables per ser portador del virus de la sida.

Davant d'aquest panorama, un vell amic, el cineasta Ventura Pons, va fer-li una proposta inesperada: rodar un documental sobre ell. "Vaig pensar que s'havia begut l'enteniment -recorda Millet-. Però em va dir que feia temps que m'observava i que trobava que la meva vida era singular i que en les coses que m'han passat s'hi pot reflectir molta gent". I el resultat, que avui arriba als cinemes, és Ignasi M., la nova incursió en el documental del director d' Ocaña, retrat intermitent.

"Singular", per cert, és una bona manera de definir l'itinerari vital de Millet. Homosexual, de jove coneix una noia que va en cadira de rodes i decideixen casar-se. "Ens estimàvem, però l'objectiu final era ser pares -admet-. Eren uns altres temps i jo tenia molt clar que volia ser un pare jove". Després de 14 anys junts, Millet trenca el matrimoni i, uns anys després, ella inicia una relació amb una altra dona. Encara són amics. "Hi ha molts models de família que caben en aquesta societat", subratlla.

Malaltia i sentit de l'humor

Millet parla obertament d'aquests i d'altres temes en un film que reuneix el protagonista amb un seguit d'amics, familiars i col·legues que, successivament, van desgranant els diversos episodis d'una vida polièdrica. El film recull, per exemple, el moment en què pare i fill gran recorden com Millet va confessar que era homosexual i seropositiu el dia exacte que el noi feia 18 anys. "Quin regal d'aniversari, tu", es lamenta ara. "L'homosexualitat encara, perquè jo no em vaig amagar mai, però el fet de ser seropositiu fa 12 anys era molt difícil d'assumir, perquè el primer que pensen és que el seu pare es morirà", diu Millet.

La convivència de Millet amb la seva malaltia ocupa un espai central del film, que s'obre amb una escena en què passa revista amb ironia i mordacitat a les més de vint pastilles que s'ha d'empassar cada dia. "És important abordar-ho des del sentit de l'humor -diu Millet-. El meu anestesista em diu que tothom li demana medicació per calmar el dolor, però que només jo n'hi demano per anar-me'n a escalar, a tallar fusta o coses així. Però és que he comprovat que el dolor que tens prostrat al llit és el mateix que fent una activitat. Així que, preu per preu, prefereixo fer alguna cosa".

Com el seu protagonista, Ignasi M. acaba sent un retrat de personatge en clau més vitalista que tràgica. "Al final, pesen més a la balança les coses bones: que la meva ex i jo siguem amics; que el meu fill petit, que és evangelista i creu que m'he buscat la meva malaltia, vulgui sortir al film i parlem tan bé; que els meus pares m'hagin transmès la seva creativitat", comenta. El documental, tal com va exigir des del primer moment, havia de tenir vocació de servei. "Conec nois de 20 anys que no saben com explicar a casa que són homosexuals o seropositius -diu-. I no hem de mirar tant a Sotxi: això passa a Catalunya".

Millet, per cert, revela el misteri de deixar el seu cognom en la inicial al títol del documental: "No és per fugir de l'associació amb el Millet del Palau ni res, és per coses del Ventura. Es veu que és una cosa que també feia Fassbinder, això de les inicials". Però la pregunta que més ha sorgit en les presentacions que ja han fet Ventura Pons i ell a festivals com Toronto és una altra: "Sempre em demanen què és veritat i què és mentida del film -diu tot divertit-. Però tot i que no hi ha cap mentida, sí que hem deixat una mica de banda els nostres amics gais per mostrar més un altre tipus de relacions que també tinc. Volíem que el públic que no és gai també s'hi identifiqués, que fos un film per a tothom".

stats