LITERATURA

Una investigació de Stieg Larsson reobre el crim d’Olof Palme

Un llibre amb l’arxiu de l’escriptor revela qui va matar el polític suec

Lluitar contra l’auge de l’extrema dreta era una de les grans obsessions de Stieg Larsson. L’escriptor suec, autor de la saga Millenium, va morir el 2004 de manera sobtada, i les seves investigacions sobre aquesta qüestió van quedar enterrades en l’oblit. Un temps després, i pràcticament per casualitat, l’escriptor i periodista Jan Stocklassa va topar amb l’arxiu de Larsson i va descobrir que havia elaborat una àmplia recerca que vinculava l’extrema dreta amb la mort del primer ministre suec Olof Palme el 1986.

“Eren vint capses plenes de documentació que, durant dècades, havien estat guardades en un magatzem”, explica Stocklassa. La troballa el va empènyer a ordenar tota la informació, contrastar-la i reprendre la recerca de Larsson, que s’interrompia de forma abrupta, per esbrinar qui va disparar al primer ministre per l’esquena una nit de febrer. Amb tota la informació recollida, Stocklassa ha construït Stieg Larsson. El llegat (Ara Llibres / Roca Editorial), una investigació periodística que revela la tesi de Larsson, parla amb alguns dels implicats i assenyala el presumpte assassí. “Larsson creia que Sud-àfrica havia organitzat l’assassinat, i que el van dur a terme mitjançant un intermediari”, explica Stocklassa, que defensa que aquesta és la tesi més plausible sobre el crim i que els Estats Units hi van estar involucrats. “Sud-àfrica era l’únic règim racista que, en aquella època, seguia actiu al món. Olof Palme havia lluitat aferrissadament contra l’extrema dreta des que havia anat a la universitat, n’era un dels oponents més ferris. Però també hi ha una altra raó per al seu assassinat: el govern estava frenant l’exportació d’explosius provinents de territori suec a Sud-àfrica. Palme amenaçava amb fer pública aquesta trama d’exportació il·legal”, argumenta l’escriptor, que considera que el cas no es va resoldre al seu moment per “un cúmul d’incompetències i decisions policials errònies”. De fet, la publicació del llibre i la descoberta de l’arxiu de Larsson han fet que la policia sueca s’hagi posat mans a l’obra.

“Ara la investigació està realment en actiu, i estan intentant investigar tot el que està relacionat amb Sud-àfrica. Des del meu punt de vista, el llibre funciona com un manual per resoldre l’assassinat”, diu Stocklassa, que està convençut que si Larsson hagués estat viu “hauria trobat el culpable” i que el cas quedarà tancat definitivament “com a màxim, d’aquí cinc anys”. Per relatar les troballes de Larsson i complementar-les amb la pròpia recerca, Stocklassa s’ha emmirallat en grans referents del nou periodisme, com A sang freda, de Truman Capote. “Volia escriure una història excitant, i que fos possible llegir-la sense tenir ni idea d’Olof Palme ni de Stieg Larsson”, diu Stocklassa.

Un xoc nacional

Olof Palme va morir d’un tret a l’esquena un vespre al centre d’Estocolm, just després d’haver sortit del cinema. L’assassinat del primer ministre, que passejava per la ciutat amb la seva dona i sense escorta, va trasbalsar el país. “Aquell dia Suècia va canviar de dalt a baix. De cop ens vam despertar i ens vam adonar que sota la imatge naïf i idíl·lica del país hi havia una part fosca. I encara estem lluitant contra aquest trauma”, subratlla Stocklassa. Han passat més de tres dècades des d’aquell xoc nacional, i el panorama polític suec també ha viscut molts canvis. “Nosaltres, a diferència d’altres països, no hem integrat l’extrema dreta al govern. Es mantenen a l’oposició, malgrat ser el tercer partit més votat”, explica el periodista, que troba a faltar la veu de Stieg Larsson per combatre l’extrema dreta.

“Si fos viu hauria utilitzat els diners guanyats amb les novel·les per aturar-los -afirma Stocklassa-. També hauria tingut una veu molt potent per advertir el món contra l’extrema dreta, i estic convençut que els hauria frenat una mica”.

Més continguts de