Te japonès i meditació en temps convulsos

Miwako Kurashima oficia la cerimònia del te al pavelló Mies van der Rohe

"Estàs millor? Més tranquil·la?", em diu l'artista japonesa Miwako Kurashima després d'oferir-me te verd en un bol blanc que és també una peça d'art. Abans m'ha donat un dolç perquè no notés el te tan amarg. Diu que me l'he de beure en tres glops (l'últim xarrup ha de ser sonor). No en soc capaç però em quedaria més estona a Folding Cosmos, l'espai de meditació que Kurashima ha dissenyat al pavelló Mies van der Rohe i on oficiarà la cerimònia del te divendres, 29 de setembre, a les 17.00 i a les 19.00 h, i dissabte, 30 de setembre, a les 11.00 i a les 19.00 h. Aquí hi ha molta calma i a fora tot és molt convuls... Li suggerim a Kurashima que també obri l'espai diumenge i ens diu que s'ho pensarà.

Kurashima va crear aquest projecte el 2001, poc després de l'atemptat de les Torres Bessones. Tres anys després, un tsunami va arrasar el sud-est asiàtic. "Les dues tragèdies conflueixen en aquest projecte", diu Kurashima. "Després del tsunami molta gent va perdre la casa i venien perquè trobaven un espai acollidor ple de records, de memòria", explica. El tsunami inspira dues peces de Tatsuo Kawaguchi que hi ha a la instal·lació de Kurashima: uns nenúfars amb llavors a l'exterior i unes petxines, recollides a la platja després de la tragèdia, amb una llavor a dins. La instal·lació recrea el petit estudi de Takeshiro Matsuura, que a mitjans del segle XIX es va dedicar a investigar i documentar la vida dels Ainu, una ètnia que viu a l'illa de Hokkaido, al nord del Japó. Matsuura va decidir construir l'estudi quan va fer 70 anys, amb peces de fusta recollides pels seus amics per tot el Japó. Era una manera de recordar aquells que estimava i tots els llocs que havia conegut. Matsuura va demanar que l'estudi es cremés quan ell morís, però es va decidir de conservar-lo i actualment s'exhibeix en una universitat de Tòquio.

Kurashima ha portat la seva instal·lació a Nova York, Bath, Berlín, Hèlsinki, París, Hiroshima, Tòquio, Sapporo... A tot arreu, després de la cerimònia, conversa amb el públic. "Molta gent em parla de la seva vida, del que han perdut... A Nova York ningú volia parlar de l'atemptat, a Hiroshima vam parlar molt de les bombes, a Hèlsinki vaig fer la cerimònia amb nens i a Bath va venir una persona molt malalta de càncer. A cada lloc és diferent", assegura. "A la cerimònia del te –continua explicant– tothom és igual, no importen ni els diners que es tenen ni la nacionalitat". La cerimònia s'acompanya amb música (molt suau) de Mamoru Fujieda i d'una peça de Kineta Kunimatsu que recrea les muntanyes japoneses. Tot plegat conforma un espai ple de records per meditar i conversar sobre tot allò que es vulgui. Insistim perquè obri diumenge...

Més continguts de