Jean Prouvé, un inventor sense límits al CaixaForum

BarcelonaL’industrial i dissenyador Jean Prouvé va morir el 1984, però els seus habitatges prefabricats i els seus mobles segueixen sent un referent per a qüestions com l’optimització dels sistemes constructius i l’habitatge social, i es continua imitant les seves cadires i les seves taules sense parar. Però el llegat d’aquest home revolucionari, a qui el CaixaForum de Barcelona dedica a partir d’aquest divendres l'exposició L’univers de Jean Prouvé. Arquitectura, indústria, mobiliari, també està envoltat de contradiccions: produïa amb vocació de servei públic unes peces que ara es comercialitzen a preus prohibitius, i les taules i cadires vintage assoleixen xifres estratosfèriques a les subhastes, com una taula de la Ciutat Universitària d’Anthony que va ser adjudicada per 1,29 milions d’euros a la casa Artcurial el 2015. I com es va poder veure al pavelló francès de la Biennal d’Arquitectura de Venècia del 2014, ara els estudiosos es pregunten fins a quin punt l’afany de millora social dels seus habitatges metàl·lics i els edificis que els arquitectes racionalistes francesos van crear per a la reconstrucció posterior la Segona Guerra Mundial va ser “una amenaça” en lloc d’una promesa, tal com deia el títol del pavelló.

Jean Prouvé (1901-1984) va ser “un home massa avançat per al seu temps”, diu la conservadora del Centre Georges Pompidou de París, Marjorie Occelli, comissària de la mostra juntament amb el conservador en cap d’arquitectura i disseny del mateix museu, Olivier Cinqualbre, d’on provenen les més de 230 peces exposades, entre maquetes, plànols, fotografies, dibuixos, mobles i documents, moltes de les quals són donació dels hereus de Prouvé. D'altres van entrar al museu perquè les escoles, instituts i gimnasos que les tenien també les van donar. Curiosament, Prouvé va ser el president del concurs del Centre Georges Pompidou, que van guanyar Richard Rogers i Renzo Piano.

Millorar la vida de la gent

L’univers de Jean Prouvé és la segona exposició fruit de l’acord entre la Fundació La Caixa i el Centre Georges Pompidou i es va poder veure al CaixaForum de Madrid fins al juny. “Per a Prouvé el progrés és un ideal desitjable, que permet millorar la vida social i superar les desigualtats”, diu el director de l’àrea de cultura, Ignasi Miró. El seu afany per experimentar i innovar, explica Miró, tenia la vocació “d’infectar” els altres perquè es beneficiessin dels seus invents i el copiessin “per aconseguir respostes col·lectives a problemes compartits”. “Per a ell els mobles eren com els edificis i sempre hi aplicava els mateixos principis”, diu la comissària.

Però moltes vegades les seves estructures seriades, senzilles i econòmiques no van tenir una bona rebuda: de molts dels seus habitatges prefabricats se’n van produir amb prou feines uns quants exemplars, i el 1952 Prouvé va perdre la seva fàbrica a Maxéville després que els industrials de l’alumini entressin a formar part de la propietat, l’enviessin a una oficina de París i li prohibissin l’entrada als tallers. Amb la indemnització que va rebre va fundar Les Constructions Jean Prouvé, i el 1956 unes autoritats franceses poc entusiastes davant les novetats no li van permetre produir en sèrie l’habitatge benèfic que havia dissenyat per a Les Jours Meilleurs, un equivalent francès a Càritas, perquè no el van trobar prou “higiènic”, com recorda Occelli. 

L’objectiu dels comissaris és sobretot mostrar “l’originalitat” de Prouvé. “Abans que res, Jean Prouvé és un industrial”, diu Cinqualbre. Aquesta originalitat prové dels “sistemes constructius” que va fer servir i “del domini del treball del ferro”, informa Occelli. “A mitjans dels anys 50 va treballar amb procediments innovadors, molts dels quals es van patentar. Els dibuixos es convertien en prototips”, explica la comissària. També va crear una estètica pròpia forjada al llarg dels anys amb “invenció, recerca, millora permanent i la realització vigorosa de les seves idees constructives”. De fet, Prouvé va es va formar com a ferrer i va entrar en contacte amb l’arquitectura moderna primer a través dels encàrrecs que rebia dels arquitectes i més endavant col·laborant amb ells en els dissenys dels primers habitatges industrialitzats. Al llarg del recorregut es pot veure com no s’aturava en el seu afany de fer estructures senzilles i lleugeres: mentre que algunes estan fetes amb pòrtics, d'altres recorden closques i unes terceres unes crosses. “Le Corbusier i Pierre Jeanneret van recórrer als seus sistemes constructius i la seva fàbrica quan van haver de construir urgentment després de la guerra”, conclou Occelli. En el tram final de la seva trajectòria, Prouvé va fer molts dissenys per al món del transport, com unes estacions de servei d'autopistes Total i una benzinera circular per a la mateixa marca, i el seu últim treball, la torre de radar d'Ouessant. L’exposició del CaixaForum estarà oberta fins al 31 d’octubre.