Cada casa, un món

Casa al Mas Nou de Platja d'Aro: un joc molt natural

Les cantonades dels espais principals d’aquesta casa, obra de 05 AM Arquitectura, estan obertes a unes vistes que abasten bona part de les Gavarres, així com el retall de la costa baix-empordanesa fins a Palamós

El blanc i la canya de bambú ofereixen una imatge estiuenca, neta i fresca. És un joc molt natural, sense cap mena de dubte, però en el cas d’aquesta casa unifamiliar no es tracta d’una qüestió només estètica, en absolut. L’estiu hauria de ser l’època per estar-se a l’exterior com més temps millor, però sovint les altes temperatures obliguen a quedar-se a dins de casa, tancar les persianes i buscar o crear les ombres orejades més gratificants.

D’aquí el joc de persianes corredisses fetes de canya de bambú, superposades als vidres i a les façanes de pintura a la calç que va concebre l’equip 05 AM Arquitectura -AM per Joan Arnau i Carme Muñoz, que capitanegen el gabinet amb seu a Girona, i 05 perquè és des de l’any 2005 que treballen junts-. Es van associar per dissenyar una casa de nova construcció, situada en una cota alta del massís de les Gavarres, en una urbanització de Platja d’Aro, el Mas Nou. I ho van fer també perquè els propietaris d’aquesta casa, pensada per a les vacances familiars, la volien per guanyar vida a l’exterior. Desitjaven gaudir de l’entorn i que en els dies més calorosos no s’haguessin de privar d’unes esplèndides vistes al mar, el retall de la costa baix-empordanesa que els permet contemplar fins a Palamós, i tampoc no haguessin de renunciar a la mirada cap a les Gavarres. La transparència de la nova construcció garanteix les millors vistes en tots els seus costats, especialment cap a la costa, però també marca un atractiu ritme visual cap a la zona muntanyosa. La convivència amb l’entorn és total, i no només des de les terrasses de la casa, sinó que els espais interiors es converteixen en una generosa porxada.

Els arquitectes de 05 AM havien de superar un altre repte, el que venia donat per la topografia d’un acusat pendent que podia complicar enormement la manera de moure’s dins i fora de la casa. Es feia molt difícil, en un terreny tan inclinat, trobar superfícies horitzontals en les quals assentar la casa i facilitar la vida al jardí però també el trànsit quotidià de les zones més col·lectives a les més privades. Els diversos nivells eren obligats, però Joan Arnau i Carme Muñoz han fet de la complicació senzillesa, i a la verticalitat del lloc hi han oposat una horitzontalitat més atractiva visualment i molt més confortable per habitar-lo.

Un gir amb intenció del volum principal, com si es tractés d’una línia de fuga cap a les millors panoràmiques, proporciona a la cuina, a la sala d’estar i al dormitori més gran unes perspectives d’alçada i amplada. La de dalt és una terrassa capritxosa, en la qual aquests successius espais interiors queden definits per quatre crugies esglaonades i amb les cantonades del tot obertes cap a la immensitat del paisatge. És aquesta terrassa la que dona accés al jardí principal i a la piscina. Interior i exterior són una unitat inseparable.

Si cada casa és un món és perquè cada família també ho és. Cada una té les seves necessitats, però sobretot unes prioritats singulars. I el món de la família que estiueja en aquesta casa pròxima a Platja d’Aro es mou al voltant de la cuina. Per això la gran illa que permet una participació col·lectiva en els quefers del menjar i tenir l’extensa taula a mà no només eren dos elements prioritaris sinó que havien de ser per força al cor de la casa.

És una qüestió de jerarquies: un accés senzill i discret per la part més elevada del terreny, les estances principals en comunió amb el paisatge i una successió de dormitoris, cadascun amb el seu bany, a la terrassa més baixa, igualment protegits per corredisses de canya de bambú que tenen com a veïna una vegetació entesa com un element més de l’arquitectura. Amb una continuïtat entre els diferents espais però també dels materials que la construeixen -microciment al terra i per a l’illa de la cuina, parets blanques tractades a la calç, fusta de castanyer per a les portes, els mobles i la tarima de les terrasses, i canya de bambú com a persianes i també als sostres, elevats-, la casa dona resposta a una altra de les prioritats dels que l’habiten: la naturalitat i la calidesa.

La canya de bambú: filtrar el sol i deixar passar l’aire

Ens situam a les hores de més sol, les de la migdiada, i fins i tot pensam en el despertar de cada matí. A l’interior de qualsevol estança d’aquesta casa, situada a les cotes més elevades del massís de les Gavarres, un cop tancades les corredisses de canya de bambú es projecta un dibuix ombrívol sobre el terra, els mobles i també els que l’habiten. És molt més que una ombra dolça. És una manera, tan intel·ligent com natural, no només de filtrar el sol i suavitzar la calor durant els mesos de canícula, sinó de permetre, ja matisat, l’entrada de l’aire empordanès.

Més continguts de