Cultura 22/01/2021

Música contra la violència policial de l'1 d'Octubre

La Banda Municipal estrena 'Les càrregues', de Jordi Cervelló, a L'Auditori

Xavier Cervantes
3 min
Carregues policials a l'Escola Ramon Llull de Barcelona, l'1 d'octubre de 2017.

BarcelonaEl corn anglès canta la melodia d’El testament d’Amèlia. Després s’hi sumen flautes i trompes. I de sobte: “¡A por ellos!”, bramen els trombons reproduint la grotesca amenaça dels dies previs a l’1 d’octubre del 2017. Aquest combat melòdic és el fil conductor de Les càrregues, l’obra de Jordi Cervelló que estrenarà la Banda Municipal de Barcelona a L’Auditori aquest diumenge a les 18 h, dins un programa sobre La bohème de Puccini que també inclou el poema simfònic Puigsoliu de Joaquim Serra. “A Les càrregues faig una descripció de tota aquella animalada”, explica el compositor barceloní després d’assistir a un assaig “perfecte” dirigit per Salvador Brotons. Cervelló la va escriure pensant en una orquestra simfònica però ara troba més adequada “la sonoritat de la banda”. “A més, en aquesta banda toquen molt bé”, diu.

Les càrregues, d’una durada d’uns 18 minuts, es va començar a fer partitura poques setmanes després del referèndum de l’1-O, quan encara era fresc l’impacte del cops de porra. “Poc ens imaginàvem que hi hauria aquella violència, tot i que alguna cosa ja podíem sospitar, perquè uns dies abans ja hi havia els helicòpters...”, recorda. Aquell brunzit insidiós també l’ha incorporat a la peça, però no a la manera del Quartet per corda i helicòpter de Karlheinz Stockhausen. En comptes de fer servir directament el soroll de l’helicòpter, Cervelló el recrea amb tres percussionistes. “I com que són éssers humans, així no serà sempre el mateix”, precisa defensant el factor humà en la interpretació.

El compositor Jordi Cervelló davant de L'Auditori de Barcelona.

El públic de L’Auditori trobarà diversos elements familiars a Les càrregues. El preàmbul està inspirat en el primer moviment del Concert per a violí de Beethoven, una obra “capital” sobre “la pau i l’ordre” que Cervelló fa servir per contraposar-la a la sonoritat de la violència dels helicòpters i a l’¡A por ellos!, contra la qual s’enlaira la melodia d’El testament d’Amèlia, una de les joies del cançoner popular català. “La lletra és terrible però la melodia és molt bonica”, comenta Cervelló recordant la història de la reina que enverina la filla i s’allita amb el gendre.

Projectes en marxa

Cervelló, de 85 anys, manté uns quants projectes en marxa. El més immediat és la publicació de la partitura del 24è capriccio per a violí sol, amb el qual culmina una feina engegada fa vint anys. “Em fa una il·lusió tremenda perquè és el treball de molts anys, i no esperava arribar a fer els 24 caprice com va fer Paganini. L’últim es titula Milstein caprice i està inspirat en el violinista rus Nathan Milstein i en la seva manera de tocar tan clara”, diu Cervelló, que aprofita l'avinentesa per reivindicar la compositora polonesa Grażyna Bacewic, a qui també va dedicar dos caprice. "És un nom molt important. M’he inspirat molt en ella. Un dia llegint partitures seves em vaig adonar que el que escrivia era molt semblant al que faig jo. És menys coneguda que Penderecki, i no és just", assegura sobre Bacewic.

Un altre projecte de Cervelló són cançons amb textos de la seva mare, la poeta Maria Concepció Garriga, i de Màrius Torres. I també està refent Formes per a una exposició, l’obra que va fer amb Jorge Wagensberg i que l’OBC inclourà en la programació del 2022. "És una obra sobre les vuit formes més freqüents a la natura. Crec que és l’obra simfònica que m’ha sortit millor. És la més variada: són vuit moviments molt diferents amb tècniques compositives molt diferents. El 2003 se'n va fer l’enregistrament a Sant Petersburg però no s'ha estrenat mai. I fa poc li vaig dir al Robert Brufau [director de L’Auditori]: «Tu, estrenem això abans que em mori»”.

stats