"L'ordre absolut és avorrit, i l'anarquia total, ineficient"

BarcelonaDilluns. Dia tradicional de descans als teatres. Una cua infernal rodeja l'illa del Barts, al Paral·lel. No hi ha concert de Manel, encara. Fan una conferència. El truc: el protagonista és el cuiner estrella català, Ferran Adrià, i el mestre de cerimònies és l'humorista per excel·lència, Andreu Buenafuente. El seu poder de convocatòria és tan gran que fins i tot hi apareix l'americana vermella de Xavier Sala i Martín acompanyat d'un esmunyedís Pep Guardiola amb la seva companya, que entren per una porta lateral i acaben acceptant a contracor però amb bona cara les fotos de la premsa, que gairebé els demana disculpes. Per la platea i les llotges hi ronden des de Dolo Beltrán a José Corbacho, i fins a 650 persones que omplen de gom a gom el teatre.

Buenafuente trenca el gel i descriu l'invent que ha creat juntament amb Albert Om, un cicle de conferències anomenat Instint que serveix el coneixement al gran públic -l'entrada val 10 euros- amb dosis d'humor, ironia i amenitat. No han inventat la sopa d'all, assegura el xòuman. De fet, la inspiració va ser descobrir que Ferran Adrià feia conferències a l'estranger -ell el va caçar en un teatre de San Francisco- i mai no l'havien convidat a fer-ho a Barcelona. Dos anys després, Adrià ha sigut el primer convidat d'un cicle que vol "plantejar preguntes". I la que proposa Ferran Adrià és Pot el cervell humà millorar internet? "El tio que ha revolucionat la cuina també revolucionarà internet", apunta Buenafuente. Abans de fer-lo passar, avisa: "No apagueu els mòbils, divulgueu-ho, feu hashtags , fotos, mentre no feu un Harlem Shake, feu el que vulgueu".

Ferran Adrià, vestit amb americana i sabates de cordons vermells, diu que va deixar El Bulli per descansar "a les Maldives" i pensar: "Què faig, com i per què". Per recomanació d'Amancio Ortega -l'amo de Zara, un senyor "molt normal, molt maco"-, va posar-se a qüestionar-s'ho tot. Què és la sopa? Què és la pastisseria? Servir unes maduixes és cuinar? I posar una pizza al forn? "Què és, per a tu, cuinar?", demana a Buenafuente. "Una utopia. Un fracàs personal", li respon. A Adrià, en canvi, la reflexió teòrica el va portar a voler "endreçar amb calaixets" tot el coneixement. "Jo tinc una màxima: molta anarquia i el màxim ordre. L'ordre absolut és avorrit i l'anarquia total no és eficient. Jo volia ordre sobretot per no copiar-me", explica. Així va sortir el projecte de la Bullipèdia, una nova arma que millora qualsevol cerca de Google o Viquipèdia i que hauran de consensuar amb tots els cuiners del món. "Si penses bé, cuines bé -diu el xef-. La gent es pensa que els Roca, la Ruscalleda o jo som quatre marcians que fem coses noves. No: sempre s'han fet coses noves. L'oli no existia! Per fer-ho, has d'entendre què passa", resumeix. A això dedica aquests anys post-restaurant, a pensar i explicar-ho al món.

Està ben entrenat. Després de dues hores de conferència, Adrià ha descrit el camí des del Big Bangfins a l'esferificació. Ha buscat espárrago blanco a Google per certificar que l'oceà de respostes és immens i erroni i, fins i tot, ha tret un pollastre (mort i cru) per demanar-li a Buenafuente si sap si és mascle o femella -calma: ni ell coneix la resposta correcta-. "I la llenguada existeix?", li repregunta al presentador. "Ferran, al·lucino com has fet tot el que has fet sense saber això. Ara que ho saps, el que faràs serà l'hòstia!"

Tot i que sovint se l'ha pres com un messies -la comparació amb Messi acaba caient-, Adrià assegura: "No hi ha cap recepta per a la innovació. I aquí no porteu gurus de la creativitat, eh, Andreu. L'única recepta és ser feliç. No s'ha de buscar l'èxit, sinó la felicitat", recomana. I afegeix al cim del pastís una cirereta àcida i indigesta: "A Catalunya falta compromís social de la gent a qui li ha anat bé a la vida i que no pensa que donar a la societat una part del que ha guanyat sigui útil. Som solidaris a un nivell increïble però ens costa entendre que la investigació, la innovació, farà que no hi hagi gana. A més de demanar-ho a l'administració, la societat civil ha de tirar del carro", defensa, després de recordar que El Bulli Foundation serà patrimoni nacional: "El donarem a Catalunya, que ho sàpiguen els que diuen que especulem", va dir. Després de sentir crítiques de tots colors -"Van arribar a dir que enverinava", lamenta el cuiner- i rumors de tota mena, apunta que el problema dels catalans és que "ens va el drama". Tot i això, la seva mirada és netament optimista: "A Catalunya hi ha molta gent amb molt talent. Jo no sóc Superman " . I etziba una metàfora picant i escaient: "Dos pebrots!"