Prehistòria
Cultura 01/08/2022

Eudald Carbonell: "M'interessaria molt poder fer reviure un neandertal"

Arqueòleg, codirector del jaciment d'Atapuerca

5 min
Eudald Carbonell

BarcelonaSi 40 anys enrere algú hagués dit que fa 300.000 anys es practicaven rituals funeraris, la resposta hauria sigut una mirada escèptica. En aquell moment tampoc se sabia que hi havia hagut l’Homo antecessor, una espècie humana descoberta el 1990 a Atapuerca (Burgos). I hi hauria hagut alguna mofa davant l'afirmació que ens podríem veure reflectits en un rostre de fa més d'1,2 milions d’anys. Atapuerca no té final: si se sap mirar, s'hi troben noves pistes sobre els nostres orígens perquè hi ha les restes de fins a cinc homínids diferents. Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953) tenia 25 anys quan va arribar a aquest jaciment i ha participat en aquests i molts més descobriments al llarg de 44 anys. Abans ja feia treball de camp, perquè amb 12 anys ja participava en "excavacions pirates".

A punt de fer-ne 70, ha anunciat que l’agost de l’any vinent es jubilarà. Això no vol dir parar. De fet, quan l’entrevistem, per telèfon, acaba d’arribar de la Bauma dels Fadrins, a prop de Queralbs, i descansa poc abans de presentar una nova exposició. "Em jubilaré de les responsabilitats i podré dedicar-me a fer el que vulgui", assegura després d'un matí excavant als Pirineus amb un sol tòrrid. Carbonell passa part de l'estiu a Catalunya, però viu a Burgos, on dirigeix des del 1991, amb Juan Luis Arsuaga i José Maria Bermúdez de Castro, el projecte Atapuerca. Arqueòleg, doctor en geologia per la Universitat Pierre et Marie Curie i en història per la Universitat de Barcelona, i llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, és un autor prolífic que ha investigat molt sobre el passat, però que també s'imagina el futur. 

¿El jaciment d'Atapuerca li ha fet replantejar moltes coses al llarg d'aquests 44 anys?

— Atapuerca m'ha fet canviar moltes idees com a investigador, però també ha contribuït a donar a conèixer molt millor l'evolució humana amb totes les descobertes seqüencials i tots els articles científics publicats. Hi ha molts nous conceptes que eren totalment desconeguts quan jo estudiava. Que hi hagués rituals mortuoris fa mig milió d'anys era impensable i també ho era que fa mig milió d'anys hi hagués un llenguatge complex. Ni se sabia tampoc que les primeres comunitats humanes que van socialitzar a Europa eren tan antigues. Atapuerca ens ha canviat a tots.

Com més se sap, més creix el nostre respecte pels nostres ancestres...

— És fonamental saber que fa mig milió d'anys podien tenir un llenguatge complex i no es comunicaven amb simples sons; podien tenir una societat organitzada estructuralment. Tenien també una consciència sobre la mortaldat.

Aquest juliol van trobar a Atapuerca la cara d'un homínid que va viure fa entre 1,2 i 1,4 milions d'anys i que és el més antic d'Europa. Ara reconstruiran el seu rostre. Ens sorprendrà?

— Quan a aquesta cara se li puguin posar teixits i expressions humanes descobrirem que no hem canviat gaire. La cara que sortirà serà el mirall de la nostra cara.

Al llarg de la història hi ha hagut desastres climàtics i pandèmies, però l'ésser humà sempre s'ha adaptat i ha inventat per sobreviure. Això continuarà sent així?

— Aquest híbrid que som nosaltres sempre ha tingut eines i tècniques que l'han ajudat a sobreviure, però mai ha acumulat el poder destructiu, i em refereixo a les armes nuclears, que tenim nosaltres. Avui podem destruir la vida humana. Tenim molts recursos, però hem accelerat tant la història que el nostre problema és com resoldre els problemes que nosaltres mateixos hem generat. Som una espècie en període de col·lapse, però això no vol dir que ens extingim. Si ho fem mitjanament bé, després del col·lapse vindrà un altre període d'adaptació, perquè els éssers humans som molt adaptables.

Com serà aquest col·lapse?

— Ja hi som en aquest col·lapse, perquè no som capaços de solucionar els problemes que generem. La globalització és un gran error perquè es carrega la diversitat. Sense diversitat, si prens el camí equivocat, no queden alternatives, perquè tot és uniforme.

¿Aquesta adaptació produirà canvis en la nostra espècie?

— Hi poden haver molts escenaris. L'ideal seria generar diversitat humana. A finals d'aquest segle o principis del vinent, hi haurà noves subespècies d'humans. Els conservadors, que no hauran canviat o no hauran volgut canviar, els modificats genèticament i els que hauran estat modificats en un laboratori, els cíborgs. Si volem sobreviure hem de generar diversitat com fa 40.000 anys, quan hi havia cinc o sis subespècies d'humans sàpiens.

¿Tenim menys consciència col·lectiva que els nostres ancestres?

— No, al contrari, si no ja s'haurien tirat més bombes atòmiques. Cada vegada estem més socialitzats, l'individualisme no té cap sortida i no es pot tornar enrere.

¿El problema és la globalització o que està mal plantejada?

— El problema és la globalització, perquè uniformitza el món. Hauríem de pensar en una planetarització. Entendre el planeta com un conjunt d’interaccions en el qual es crea diversitat.

Per què és tan important la diversitat?

— La diversitat ens ha permès sobreviure a la pandèmia. La diversitat ens ha permès adaptar-nos al fred i a la calor. Són cultures i sistemes d'informació diversos que saben com adaptar-se a entorns adversos. Si tot és uniforme i perdem aquesta diversitat, ningú sabrà com adaptar-se a situacions diferents. La pèrdua d'aquesta informació és la pèrdua del nostre futur com a éssers humans.

Què podem aprendre de col·lapses anteriors?

— Abans han col·lapsat altres civilitzacions, com amb la caiguda de l'Imperi Romà. Va estar lligada a la deslocalització de l'agricultura, a un petit canvi climàtic i a la pesta justiniana. Succeeix quan l'estructura creada ja no soluciona els problemes. Ara passa amb el capitalisme, que no és capaç de resoldre els problemes que genera i, per tant, col·lapsarà. S'està morint perquè no soluciona els problemes ni individuals ni col·lectius, és com un vell organisme que ja no funciona.

Al documental Des-extinción vostè defensava que era possible reviure espècies extingides.

— Sí, es pot fer i ja s'ha fet. Es va recuperar una subespècie extingida, la cabra salvatge pirinenca [una cabra de grans dimensions que vagava pels espadats dels Pirineus fins que en va morir l'últim exemplar el 1999; el 2003 es va fer reviure, però el nounat no va sobreviure gaires minuts].

Quines espècies seria interessant fer reviure?

— Ara s'està intentant fer reviure els mamuts i té interès perquè poden fer baixar la temperatura trepitjant el permagel, i això seria una bona notícia per ajudar a aturar el canvi climàtic. Personalment m'interessaria molt fer reviure un neandertal.

I això és possible?

— Sí, hi ha els coneixements per fer-ho, però és una utopia. M'interessaria perquè podríem comprovar que la seva capacitat o consciència no és tan diferent de la nostra.

En el passat es va menystenir molt els neandertals.

— I nosaltres vam treballar molt perquè es reconegués la seva intel·ligència. Fa trenta anys vam ser els primers a discutir concepcions molt antiquades, vam ser la punta de llança.  

Què li ha aportat Atapuerca?

— És brutal el que m'ha aportat. És com allò del gos que té la cara de l'amo. Ens ha permès apreciar la importància de l'evolució humana per construir el món actual. Atapuerca m'ha fet com soc.

Té esperança en l'ésser humà.

— És el que ens queda. Tinc esperança perquè sé que ens podem millorar, tenim capacitats innates i adquirides que, quan són utilitzades de manera crítica i intel·ligent, ens permeten fer canviar el món, transformar-lo.

stats