Història

Qui va salvar Freud de morir a mans dels nazis?

Andrew Nagorksi detalla en un llibre com va fugir de Viena el psicoanalista vienès

4 min
Freud a França, de camí a Londres, després d'haver fugit de Viena. L'acompanyen Marie Bonapart i l'ambaixador nord-americà France William Bullitt

BarcelonaQuan els soldats alemanys van travessar la frontera amb Àustria el març de 1938 i es va produir l'annexió al Tercer Reich, molts jueus van fer les maletes. Tanmateix, Sigmund Freud (1856-1939) es resistia a abandonar casa seva, al número 19 del carrer Berggasse de Viena. Tenia 81 anys i estava malalt de càncer. El psicoanalista tenia molts motius per estar alarmat: els nazis ja s'havien presentat a casa seva i havien irromput a l'editorial Internationaler Psychoanalytischer Verlag, que publicava les seves obres. Finalment va cedir i un grup molt heterogeni d'amics, familiars i admiradors va aconseguir treure'l d'Àustria el juny de 1938, i dur-lo a Londres. Freud va morir a la capital britànica, el setembre de 1939. A Àustria es van quedar quatre germanes seves, que van morir als camps de concentració nazis.

"Freud coneixia bé tot el que estava succeint al seu voltant i també la força destructiva i el mal que podia fer l'home. Tenia idees radicals sobre la ment humana, però era molt conservador pel que fa als seus hàbits. Seguia les seves rutines i estava malalt de càncer, no volia deixar casa seva. S'aferrava a l'esperança que Àustria no deixaria que passés el que estava succeint a Alemanya", afirma el periodista i escriptor nord-americà Andrew Nagorski, que indaga precisament sobre el que va passar aquell any al llibre Salvar a Freud. Una vida en Viena i su huida a Londres (Crítica).

"Als nostres cercles hi ha molta inquietud. La gent té por que les extravagàncies nacionalistes d'Alemanya puguin estendre's al nostre país. Fins i tot m'han aconsellat que fugi de manera immediata a Suïssa o França", escriu Freud a la també psicoanalista Maria Bonaparte el març de 1933. Freud, però, assegurava que tot plegat eren "beneiteries": "No crec que aquí hi hagi cap perill i, si arriba, estic decidit a esperar-lo aquí. Si em maten, bé, és una classe de mort com qualsevol altra. Tanmateix, probablement tan sols són bravates de pa sucat amb oli", afegeix.

"Hi va haver un fet que va fer decidir Freud finalment a deixar Viena: la detenció de la seva filla Anna per part de la Gestapo. Els nazis van deixar anar l'Anna després d'interrogar-la, però Freud sabia que si ell i la seva dona no marxaven de Viena, tampoc ho faria l'Anna. Estaven molt units tant pel vincle familiar com professionalment, perquè l'Anna també era psicoanalista i era l'única que no havia deixat la casa familiar i tenia cura del seu pare", explica Nagorski.

Un buròcrata nazi al grup de rescat

El grup que es va unir per salvar Freud era força heterogeni. Compartien la devoció per al psicoanalista, però pràcticament no tenien res en comú. Hi havia Ernest Jones, un metge gal·lès que va aprendre alemany per poder llegir Freud; l'Anna Freud, la més petita dels sis fills del psicoanalista, l'ambaixador nord-americà a França William Bullitt, que havia estat pacient de Freud; Maria Bonaparte, la besneboda de Napoleó i que també va exercir com a terapeuta, i el metge Max Schur. El més dissonant del grup era segurament un buròcrata nazi, Anton Sauerwald.

"Un dels objectius dels nazis era quedar-se amb el patrimoni i els diners de les famílies jueves. Sauerwald va ser l'encarregat de fer-se càrrec de Freud, d'anar a casa seva i fer un inventari de tot el que tenia. Clarament, era un nazi, però era prou intel·ligent i sensible per quedar impressionat amb tota la tasca que havia fet Freud", detalla l'autor. En la primera trobada, Sauerwald va ser força violent i agressiu, però amb el temps es va anar suavitzant. Va ser l'aliat més inesperat i va ser molt important. Sabia que la família de Freud tenia comptes corrents a l'estranger, cosa que era il·legal des que s'havia produït l'annexió d'Àustria a l'Alemanya nazi. Tanmateix, aquesta informació no la va fer servir per impedir la sortida de Freud. Haver ajudat a salvar a Freud no va tenir conseqüències per a Sauerwald, que va continuar treballant dins el règim nazi.

"Freud deia que, fora d'Àustria, l'únic lloc on viuria seria Anglaterra. Va quedar impressionat per com el van rebre. Es va sentir molt ben acollit. Crec que va morir tranquil perquè va veure que la seva filla petita, l'Anna, podria fer carrera allà i tenir una vida", explica Nagorski. A Londres va tenir una trobada amb Dalí. El pintor empordanès va anar a veure Freud acompanyat de l'escriptor vienès Stefan Zweig el 19 de juliol de 1938. Zweig no va ensenyar el retrat que n'havia fet Dalí: "Mai vaig atrevir-me a ensenyar-li perquè Dalí, clarivident, ja havia plasmat la mort al seu rostre", va escriure Zweig. Freud va estar content d'haver conegut Dalí i va agrair a Zweig que l'hagués portat: "Fins ara pensava que els surrealistes, que sembla que m'han adoptat com un sant patró, eren uns bojos rematats. Aquest jove espanyol, amb els seus càndids ulls fanàtics i la seva innegable mestria tècnica, m'han fet canviar d'opinió", va deixar dit Freud en una carta a Zweig.

Mesos després d'arribar a Londres, Freud va morir. Va encarar la mort amb molta serenor. El seu amic Max Schur li va administrar morfina. Havien quedat així, que quan el càncer fos ja insuportable Schur seria l'encarregat de posar fi al patiment. Va ser el 23 de setembre de 1939, pocs dies després de l'inici de la Segona Guerra Mundial.

stats