Cultura 25/04/2021

'Madre Coraje': llarga vida a la guerra!

Una obra que ratifica el compromís, tant teatral com social, de la companyia Atalaya

2 min
Compañía Atalaya al Teatre Romea

'Madre Coraje'

Teatre Romea

Què tenen en comú la indústria armamentista mundial (inclosa l’espanyola, que ven míssils a l’Aràbia Saudita perquè turmenti els iemenites) i la Madre Coraje de Bertolt Brecht? Doncs que per a tots dos la guerra és un negoci. “No deixaré que em parlin malament de la guerra / Diuen que destrueix els febles / però aquests rebenten també en la pau / L'únic que passa és que la guerra alimenta millor els seus fills”, canta aquesta venedora ambulant que passeja per l’Europa devastada per la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). Si és coratjosa no ho és per enfrontar-se a res ni a ningú sinó per la seva capacitat de viure al bell mig de la mort i fer negoci amb ella.

Madre Coraje es el símbol de l'aliança entre el comerç i la guerra i no podem dir que, amb el pas dels anys, aquesta aliança no sigui desgraciadament vigent. Obra antimilitarista i també antireligiosa, ens recorda que la guerra santa no és un invent de l'Estat Islàmic sinó l'herència de les Croades. La companyia sevillana Atalaya ha fet una versió que, malgrat la reducció (l’obra sencera dura més de tres hores), plauria de ben segur l'autor i ratifica el compromís, tant teatral com social, de la feina d’aquesta companyia. Una mirada que tant en la dramatúrgia com en la posada en escena sintonitza perfectament amb la teoria del distanciament de Brecht que defuig la catarsi emocional burgesa per estimular la reflexió de l’espectador. Atalaya ho fa mitjançant un expressionisme interpretatiu de gran eficàcia pel que fa a la narració i a la transmissió del missatge.

L’espectacle té una factura que recorda el teatre brechtià del anys setanta i vuitanta, però amb l’encertat afegit d’un treball corporal de gran fisicitat, molt més contemporani, i fins i tot una certa estètica que connecta amb l’esperpent. El conjunt destaca per la força comunicativa, la contundència estètica d’alguns dels quadres i el genuí tractament de les cançons de Paul Dessau. És un treball eminentment coral, sense el protagonisme dramàtic d’altres versions, i amb troballes com el moviment coreogràfic de Caterina, la filla muda.

stats