Marcel Reich-Ranicki, el crític de referència alemany, mor als 93 anys

Barcelona.Els comentaris sobre literatura de Marcel Reich-Ranicki (1920-2013) han influït en l'opinió pública alemanya durant més de cinc dècades. Des que a finals de la dècada dels 50 va començar a escriure per a Die Welt i el Frankfurter Allgemeine Zeitung -en què va dirigir el suplement de llibres durant anys- les seves asseveracions van ser cada vegada més seguides. Paral·lelament a la publicació d'articles, Reich-Ranicki va donar a conèixer assajos literaris, una part dels quals han sigut publicats per Galaxia Gutenberg ( Siete precursores i Los abogados de la literatura ).

Conegut com el Papa de la literatura a Alemanya, les opinions del crític eren esperades i al mateix temps temudes. Va criticar durament El timbal de llauna , de Günter Grass, i anys després, amb motiu de la publicació de Es cuento largo (1995) va publicar una carta oberta a Der Spiegel en què afirmava que era "il·legible". A la portada de la revista, Reich-Ranicki estripava el llibre, malhumorat. El crític va aconseguir una gran popularitat a partir del 1988, quan va dirigir i presentar el programa televisiu El quartet literari ( Literarisches Quartett). Es mantindria en antena durant catorze temporades, fins al 2002. Tres anys abans, el crític va fer memòria a Mi vida (Galaxia Gutenberg). El llibre se centrava, sobretot, en els seus orígens: nascut a Polònia, fill d'un mercader jueu, Marcel Reich-Ranicki va arribar a Berlín amb els pares el 1929. Una dècada més tard eren deportats a Polònia, i del gueto de Varsòvia van anar a parar al camp d'extermini de Treblinka. Els pares no van sobreviure. Després de la Segona Guerra Mundial, Reich-Ranicki va publicar autors de l'Alemanya de l'Est des de Polònia, però va acabar tornant a Alemanya, on començaria una segona vida com a crític. La seva implacabilitat va fer que un escriptor amb qui havia estat molt dur, Martin Walser, n'imaginés l'assassinat en la novel·la Mort d'un crític (2002).