Cultura 26/09/2021

Entre les melodies de Schubert i l'Amèrica de Hopper

La italiana MM Contemporary Dance Company demostra la seva maduresa artística a Terrassa

Marta Porter
2 min
Un instant de l'espectacle de MM Contemporary Dance Music

TerrassaLa companyia italiana MM Contemporary Dance Company, dirigida per Michele Merola, va demostrar dissabte la seva maduresa artística a la Factoria Cultural de Terrassa. Amb un doble programa d’estil neoclàssic-contemporani, la companyia va oferir dues coreografies d’estils diferents que mostren la gran versatilitat dels seus ballarins.

A Schubert’s Frames, Enrico Morelli aposta per fer un relat abstracte on la coreografia esdevé l’autèntica protagonista. L’harmonia de moviments que secunden la melodia té vida pròpia sobre un bonic collage de peces famoses del compositor vienès. Els ballarins semblen haver incorporat al seu jo cadascuna de les notes musicals, de manera que la melodia en travessa els cossos i flueix a través dels seus llargs braços i cames, dels salts, els girs i els aparellaments, en un llenç, l’escenari, on els cossos dibuixen l’espai.

Un gran globus blanc, potser la lluna, es va inflant al llarg de la peça com a únic element escenogràfic. Gràcies al seu influx, els nou ballarins són un sol cos en escenes de gran impacte visual, tots a l’uníson en un exercici de coordinació perfecte, ritmat, convuls i energètic, per després desfer-se en parelles, solos, trios que es deixen dur per la fluïdesa melòdica de Schubert en una dansa elegant que acaba convergint de nou en una dansa tel·lúrica que captiva.

Una picada d'ullet a Broadway

Si amb Schubert els ballarins són un sol cos, a Gershwin Suite cadascun mostra una personalitat ben definida en una coreografia que és una picada d’ullet als musicals de Broadway. La coreografia de Michele Merola és lúdica i teatral. Una pluja de confeti daurat envaeix l’escena i els nou ballarins s’alineen a un costat de l’escenari en una dansa fibril·lant, energètica i alliberadora que transporta els espectadors als anys 20. Però l’alegria de viure desapareix quan s'acaba la festa. Les escombres s’enduen el confeti i en la foscor de la nit sorgeixen solos de solitud immensa, com el del Pierrot desmaquillat de qui tothom s'oblida, el porter de la sala de festes esgotat, els insomnes encapsulats entre quatre parets quan la parella dorm plàcidament, imatges que ens transporten a l’univers introspectiu d'Edward Hopper però també a les escenes lluminoses de platja, amb la filera de gandules plena d’homes i dones de frivolitat despreocupada bronzejant-se al sol que a la nit tornaran als balls i al confeti en una espiral sense fi.

stats