Memòria històrica

Crida internacional per resignificar la Via Laietana 43

177 entitats de 20 països se sumen a la demanda d’un centre de memòria a la comissaria de la Policia Nacional

BarcelonaLa placa que hi ha al davant de la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana i que explica que aquest va ser un lloc de persecució de la dissidència del franquisme, curiosament, aquest diumenge es pot llegir. El motiu: la van posar nova divendres. És un faristol que constantment és vandalitzat. “Fins quan? És que no té prou vigilància?”, pregunta retòricament Angelina Puig, membre de l’Ateneu de Memòria Popular. Puig ha estat l’encarregada d’obrir l’acte que cada 20-N organitzen una desena d’entitats de memòria. Sota el lema “Via Laietana 43. Fem justícia, fem memòria”, fa anys que batallen perquè aquesta comissaria que va ser “centre neuràlgic de la repressió i la tortura” es transformi en un espai de memòria, d’arxius documentals i centre d’interpretació de la impunitat i la tortura. Dos dies al mes es concentren al davant. 

Aquest any les obres de Via Laietana han complicat la manifestació, que ha aplegat més de cent persones, amb noms com Carles Vallejo i Pilar Rebaque (que van ser víctimes de tortura i vexacions, respectivament, en aquest lloc), Rosa Toran, Marc Andreu, Pep Cruanyes, Agustí Alcoberro, Cèlia Carbonell, Xavier Antich, David Fernàndez (d’entitats civils i memorialistes) i persones conegudes com Anna Gabriel, Ramon Solsona o Judit Juanhuix. Com a escenografia de l’acte s’hi ha col·locat una reproducció de la façana de la comissaria –desproporcionadament envoltada de furgonetes dels Mossos– però amb el nou rètol de Centre de Memòria, cosa que ha comprimit els manifestants en un sol carril.

Cargando
No hay anuncios

Una espontània que ha vist el cartell li demana a David Fernàndez si això ja està fet: “No. Es va aprovar a l’Ajuntament, al Parlament i al Congrés, però no s’ha aconseguit”, li explica. “Fa 47 anys de la mort del dictador. I fa 5 anys del compromís del Congrés per tancar la Prefectura, i encara és un espai policial”, lamenta Xavier Antich, president d’Òmnium. “Una policia democràtica es mereix tenir, i hauria de voler tenir, un altre enclavament que no tingui res a veure amb els fets infames que es van viure aquí”, apunta Puig, que recorda que les víctimes van ser polítics, sindicalistes, catalanistes, estudiants, però també persones que tenien una orientació sexual o de gènere diferent del que es considerava correcta.     

Aquest any, l’acte s’ha convertit en una crida internacional, perquè 177 organismes nacionals, estatals i internacionals de fins a 20 països han signat un manifest que demana “la resignificació d’aquest espai de tortura i detenció”, com han fet altres exdictadures. Álvaro Ahumada, director de la Corporación Parque por la Paz Villa Grimaldi, de Xile, que justament va ser el primer centre de memòria de l’Amèrica Llatina, ha donat el seu testimoni: “El pas de la dictadura a la democràcia no és fàcil. Hi ha la temptació de no voler portar els problemes del passat. Però no és possible el futur si no hi ha justícia, reparació i garanties de no repetició”, ha dit.

Cargando
No hay anuncios

Una llei de memòria “tímida”

Antich ha titllat la nova llei de memòria democràtica espanyola d’un “tímid intent de revisió insuficient”, ja que “ni preveu conseqüències jurídiques, ni comporta responsabilitats patrimonials per a l’Estat”. “És inacceptable que l’única causa judicial contra els crims franquistes sigui a 10.000 quilòmetres d’aquí [referint-se a la querella argentina]”, ha afegit. Per això ha recordat que les entitats de memòria han presentat la primera querella contra sis policies franquistes per tortures a Carles Vallejo. El president d'Òmnium s’ha mostrat confiat que la policia marxarà d’aquest lloc, que és “símbol d’impunitat, però també mirall d’una lluita que ve de lluny i arriba fins a nosaltres”. L’acte ha acabat amb crits espontanis de “fora les forces d’ocupació”, el cant d’Els segadors i tres visques per la República Catalana.