L'home que va salvar els arxius catalans
Una exposició a l'Arxiu Nacional de Catalunya reivindica el llegat d'Agustí Duran i Sanpere
Barcelona"Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 1887 - Barcelona, 1975) va ser un home d'acció i valent", assegura Pilar Cuerva, directora de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i comissària, amb Enric Terradellas, de l'exposició dedicada al polifacètic arxiver en la commemoració dels 50 anys de la seva mort, que es pot veure a l'ANC fins al 13 de juny. Era metòdic, va idear i organitzar un sistema d'arxivística que encara perdura i va plantar cara quan va ser necessari. Va rescatar in extremis l’arxiu de l’orde de Sant Joan de Jerusalem que un drapaire va estar a punt de convertir en pasta de paper. Es va enfrontar a grups violents que volien cremar el patrimoni de l'Església durant la Guerra Civil. I va esperar, amb tot el risc que això comportava, les tropes franquistes per garantir la salvaguarda del patrimoni català.
Duran va impulsar un model propi de gestió cultural que ha perdurat fins a l'actualitat. "A principis del segle XX era un gran coneixedor de les tendències més modernes que es difonien a Europa en matèria arxivística i va crear una nova organització dels arxius", destaca Cuerva. Era un arxiver amb visió internacional i, alhora, coneixia el país pam a pam. Era també un home del seu temps, "un home del noucentisme". "Per a ell, els arxius eren serveis de difusió, eren coneixement i cultura, i això contribuïa a crear una societat millor", afegeix la comissària.
Duran va ser nomenat cap de la Secció d'Arxius de la Generalitat i president de la Comissió del Servei del Patrimoni el 2 de juny de 1936. El seu somni d'implementar la nova organització territorial dels arxius estava a punt de fer-se realitat, però va esclatar la guerra. Duran, que era a Zúric, on es recuperava d'un accident d'automòbil, va tornar a Catalunya per posar-se a les ordres de la Generalitat. A partir d'aquell moment va ser el responsable d'organitzar el salvament dels arxius patrimonials del país. "Era el gran referent dels arxius i va aplicar la mateixa metodologia que havia fet servir per organitzar la documentació. Era una persona molt entusiasta, es nota molt a les cartes a la seva dona i als seus col·laboradors. L'apassionava tot el que es referia al patrimoni", diu la directora de l'ANC. Durant la guerra va fer un dietari en què anotava totes les accions que van dur a terme per salvar el patrimoni català, i va fer un inventari per tenir-ho tot controlat.
Ordres de no abandonar el lloc de treball
L'agost de 1938, cinc mesos abans de l'entrada de l'exèrcit franquista a Barcelona, va fer una taula amb les dades dels arxius salvats i un llistat amb els llocs de recollida, els metres lineals de documentació conservats i el dipòsit on estaven custodiats en aquell moment. "Aquestes accions van permetre salvar tot el patrimoni i retornar-lo als seus legítims propietaris. Va fer possible que avui hi puguem accedir", detalla Terradellas. "L'arxiu de la casa Fiveller és un cas paradigmàtic", afirma Cuerva. És un arxiu nobiliari que Martí de Riquer va inventariar i traslladar a l'Arxiu General de Catalunya el setembre de 1936. Va ser traslladat al monestir de Pedralbes i, el 1939, Duran el va tornar als seus legítims propietaris. El 2019, la família el va ingressar a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Alguns dels mobles restaurats d'aquest arxiu es poden veure a la mostra. Quan els republicans van perdre la guerra, Duran va demanar als seus col·laboradors que no es moguessin del seu lloc de treball per donar compte de la salvaguarda del patrimoni.
Duran era un catalanista convençut i un defensor actiu de la llengua catalana. Va ser depurat i va ser sotmès a un consell de guerra, però va conservar la feina de director de l'Arxiu Històric de la Ciutat fins a la seva jubilació, el 1957. L'acusaven de ser d'esquerres, d'haver sortit de viatges oficials i d'haver col·laborat amb el govern de la Generalitat i mantingut contacte estret amb els seus dirigents. Va aportar molta documentació que demostrava tota la tasca de salvaguarda, i tenia molts testimonis a favor seu.
La dictadura tampoc el va aturar. Va impulsar els butlletins radiofònics de divulgació històrica de Barcelona, emesos a partir del 21 d'abril de 1944. Part del seu llegat són també els tres volums de Barcelona i la seva història. Entre la informació inèdita que es podrà veure a l'ANC hi ha l'informe que va fer el 1916 a Cervera, on exposa la seva visió de com han de ser els arxius. Un altre document que s'exhibeix per primera vegada és el sumaríssim i extractes de la sentència que el va absoldre. "Exhibim també extractes del dietari i hem fet les primeres passes perquè sigui declarat bé d'interès cultural nacional", afirma Cuerva.