El MNAC mostra les 135 obres que la dictadura no va tornar als seus propietaris

BarcelonaMentre milers de persones fugien com podien cap a la frontera francesa, el 4 de febrer del 1939, a la masia de Can Pol de Montfullà, a Bescanó, on la Generalitat havia dipositat les obres d'art procedents de Tarragona per protegir-les de la guerra, una dona i les seves criatures esperaven les tropes franquistes. La dona en qüestió era Rosa Sendrós Carbonella, la muller de Pere Rius, el conservador del Museu de Reus, i tenia el delicat encàrrec de donar les claus del dipòsit als militars del bàndol rebel. És una anècdota que explica força bé el relat que vol transmetre l'exposició Recuperado del enemigo. Els dipòsits franquistes al MNAC, que es pot veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya fins al 28 de juny. A la primera sala hi ha un altre document que mostra aquesta voluntat per part de les institucions catalanes de salvaguardar el patrimoni: un croquis que va fer l’arxiver Agustí Duran i Sanpere amb tots els dipòsits distribuïts pel territori català, per facilitar la feina als vencedors.

Quan va esclatar la Guerra Civil, el juliol del 1936, la Generalitat, per preservar-les de les bombes, va confiscar i traslladar desenes de milers d'obres a diferents dipòsits de Barcelona, Olot, Manresa, Vic, Girona, Poblet, Viladrau... Quan els franquistes van guanyar la guerra, els republicans els van entregar voluntàriament les peces procedents de col·leccions privades i públiques, d'esglésies, parròquies i monestirs. Tot plegat va passar a mans del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN), que a partir del 1939 va començar a tornar les peces als seus propietaris. Però moltes devolucions no es van culminar mai. Entre aquestes obres no retornades hi ha les 135 que es poden veure al MNAC. No són les úniques.

L'exposició mostra només un fragment de la investigació que va iniciar el 2022, l'Institut Català de Recerca en Patrimoni (ICRPC), i que ha d'acabar aquest agost. "Quan vam començar el projecte, prevèiem que hi hauria 25 museus catalans que podrien tenir objectes que procedien de la confiscació de la Guerra Civil. Estirant el fil, hem pogut comprovar que van ser més de 50", explica Gemma Domènech, directora de l'ICRPC, i comissària, amb Eduard Caballé, de l'exposició del MNAC. "És una exposició arriscada; no és fàcil i pot resultar incòmoda per a alguns, perquè explica episodis del passat. A alguns altres tampoc els agradarà, perquè les obres no tenen la qualitat que s'espera en un museu com el MNAC. Demana una mentalitat oberta", assegura Domènech.

A més, les obres s'exposen tal com estaven als dipòsits perquè l'objectiu és mostrar-ne les ferides. I n'hi ha que en tenen de força visibles, com un cap de Crist del 1352 escapçat del cos que procedia del Sant Sepulcre de la capella del Corpus Christi del convent de Sant Agustí Vell. Una altra obra que va acabar amb ferides, aquesta vegada per part d'un grup de seminaristes exaltats que el 1940 li van clavar ganivetades, és Nu, de Roberto Fernández Balbuena (1891-1966).

"Els franquistes van fer el seu propi relat, el van reiterar tant i l'hem sentit tant, que fins i tot ens l'hem cregut. Ni van recuperar ni van salvar res", assegura Domènech. Tots dos comissaris han seguit totes les pistes que han trobat, com les etiquetes al revers, per poder explicar el recorregut de les peces, però en molts casos no han trobat l'autor ni el propietari. Si els franquistes havien de vendre el relat que ells salvaguardaven el patrimoni, havien també de gestionar els dipòsits i tornar les obres. Se'ls va girar molta feina. Entre el 18 de febrer del 1939 i el 23 de febrer del 1940, tots els materials van ingressar en cinc dipòsits principals: el del Palau Nacional, el del monestir de Pedralbes, el del carrer de la Palla, el del Palau Centelles i el de la Caixa de Pensions. "Era un procés burocràtic molt llarg, i molts propietaris no van poder reclamar els seus béns. Havien de presentar-se, anar als dipòsits, demanar les peces amb un aval de terceres persones afins al règim...", detalla Caballé. Els qui formaven part del bàndol dels vençuts ho tenien difícil per personar-se al lloc i fer qualsevol reclamació.

La sorpresa d'un treballador de l'SDPAN

Els franquistes van col·locar, l'etiqueta "Recuperado del enemigo", però a l’exposició es pot veure com els republicans van fer la feina ben feta. Hi ha una carta de Josep Puigdemoles Barella on expressa la seva estupefacció: "Tot o gairebé tot el que estem classificant i enviant-ne relació a la Comissaria estava guardat, ja fos destinat a les esglésies o en llocs segurs [...] però veig que a això els agents del servei li diuen recuperació. Com que jo encara soc novell en aquest servei, aquestes coses em sobten molt". També hi ha alguns capítols foscos, com el robatori d'un treballador del museu, Josep Gibert Buch, que es va emportar algunes obres. L'SDPAN va intervenir el seu domicili i en va trobar 35, de les quals se'n conserven set al MNAC.

De les 135 obres que hi ha al MNAC, 19 van ser retornades perquè els seus propietaris les van reclamar. En concret, es tracta de set escultures d'Emiliano Barral, que va morir al principi de la Guerra Civil, i dues obres de Miquel Viladrich. A la família de Barral se'ls van tornar el 1990 i, a la de Viladrich, el 1995. En aquests dos casos, es va fer sense litigis a través del ministeri de Cultura. Què passaria si algú reclamés la resta de les 135 obres? És una pregunta que no ha respost ningú durant la roda de premsa d'aquest dijous. "Nosaltres som acadèmics i expliquem què va passar. Si algú en vol prendre nota, ho pot fer", afirma Domènech.

L’exposició és la continuació de Museu en perill!, que el 2021 va permetre investigar i treure a la llum l’extraordinària epopeia que va suposar la salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil. "És un exercici de transparència i explica, en part, també la història del museu", assegura el conservador del MNAC, Eduard Vallès. “Des de fa uns anys dediquem un espai important a la Guerra Civil perquè en tenim moltes obres. Intentem mostrar aquest període que no és només història de l’art sinó també història del país”, afegeix Vallès. En aquest sentit, ha anunciat una exposició aquest maig entorn del dibuixant José Luis Rey Vila, més conegut com a Sim, que va treballar per al bàndol republicà. Recentment, el MNAC va adquirir-ne part de l'obra. Entre els dibuixos que es podran veure, hi ha Miliciana i soldat ferit. "Recuperado del enemigo. Els dipòsits franquistes al MNAC és també un experiment de cara el que farem amb l'ampliació del museu el 2029", diu Vallès.