Art
Cultura 14/07/2021

El MNAC fa un monument als herois que van salvar l'art català durant la Guerra Civil

L'exposició 'El museu en perill' recorda el trasllat d'obres a Olot i Darnius

4 min
Obres de Tiepolo, Ricard Canals, Joaquim Sunyer i del Greco que van ser traslladades durant la Guerra Civil per protegir-les

BarcelonaEls primers anys del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) van ser molt convulsos. Es va inaugurar el novembre del 1934, poc després dels Fets d’Octubre, però no va ser fins a l'abril del 1936 que el president Lluís Companys va fer-hi una visita oficial, i el museu es va tornar a inaugurar el 24 de maig. La calma va durar poques setmanes, perquè amb l’esclat de la Guerra Civil al juliol van haver de traslladar les obres a Olot i Darnius, entre l‘octubre i el desembre, per preservar-les. Totes aquestes vicissituds històriques són el tema de la nova exposició temporal del MNAC: El museu en perill. Salvaguarda i endreça de l’art català durant la Guerra Civil. És una mostra de petit format però d’un valor “enorme”, com diu el director del museu, Pepe Serra, per tot el que signifiquen el primer director del museu, Joaquim Folch i Torres, i totes les persones i entitats que es van involucrar en la protecció del patrimoni i els anys de la guerra. 

"És una exposició de país", diu Francesc Vilanova Vila-Abadal, historiador i comissari de la mostra juntament amb la historiadora Mireia Capdevila. Vilanova és també el director de l’arxiu històric de la Fundació Carles Pi i Sunyer, entitat coorganitzadora de l'exposició juntament amb el MNAC, l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i el Memorial Democràtic. "És una història del país en temps de guerra que vol explicar com en temps de guerra i revolució fins i tot en aquest país es poden fer polítiques públiques de gestió del patrimoni que van acabar sent pioneres a la resta d'Europa. Els monument men de la pel·lícula del senyor George Clooney ja existien a Catalunya el 1936", diu Vilanova. Com explica Mireia Capdevila, es va crear una xarxa per salvar el patrimoni "en diferents etapes condicionades per l'evolució de la guerra".

La mostra inclou materials molt diversos: grans obres medievals; pintures del Greco, Tiepolo, Ricard Canals i Joaquim Sunyer; documents de l’època, com les llistes d’obres que anaven dins cada camió, i recreacions dels mobles on es guardaven les obres d’art dins l’església de Sant Esteve d’Olot. Entre les peces més impactants hi ha l’esborrany del document que Carles Pi i Sunyer va donar a Joan Subias al dipòsit de Mas Descalç, amb data de l’1 de febrer del 1939, perquè els soldats franquistes respectessin els funcionaris catalans que es degueren trobar quan van arribar-hi per fer-se càrrec de les obres d'art. Subias va tenir un paper molt destacat en el salvament patrimonial. També és impactant l’obra que obre el recorregut: una Adoració del Nen Jesús francesa de mitjans del segle XVII, amb Sant Josep amb un forat de bala al cap, que la família Casals i de Nadal va donar al museu el 2019. En aquesta família encara expliquen com uns anarquistes havien entrat al menjador de casa el 1936 i havia disparat al quadre, i com els seus avantpassats van portar la pintura al MNAC perquè se l'emportessin amb les obres del museu i d'altres de particulars per salvar-la.

Sant Josep amb un forat de bala al cap en una 'Adoració del Nen Jesús' d'escola francesa de mitjans del segle XVII.
A l'esquerra, vista de l'exposició d'art català medieval al Jeau de Paume el 1937.

Després de visitar l'exposició a la sala d’exposicions temporals, el públic trobarà dins els espais del Romànic una altra sala dedicada a l’exposició d’art català medieval a Maisons-Laffitte el 1937 que va succeir la que s'havia fet abans al Jeau de Paume de París. En aquest altre àmbit es poden veure uns croquis de la museografia poc coneguts que Joaquim Folch i Torres i Josep Lluís Sert van fer a quatre mans. 

Una recreació de com estaven exposades les obres dins l'església de Sant Esteve d'Olot.
Intervencions de salvaguarda del patrimoni els primers dies de la guerra al Museu d'Art de Catalunya. Tasques d'ordenació, classificació i identificació.

La manipulació franquista

Després de la guerra les obres van tornar lentament als llocs d’on havien sortit, però les autoritats franquistes van ocultar tota aquella feina ingent de protecció del patrimoni. “El discurs que es va fer servir contínuament des del 1939 és que l'únic que van fer les autoritats roges, de la República i la Generalitat, va ser contribuir a la destrucció, el desordre i el robatori d’obres, i que sortosament les tropes franquistes ho van salvar”, diu Vilanova. També es recull el fet que es van perdre unes 200 obres entre el 1936 i el 1939, entre les quals es poden veure les fotografies d’un Mir i un Nonell. “La politització que els franquistes van fer de tota la qüestió del patrimoni va fer que fins i tot estiguessin disposats a incorporar aquesta història a la Causa General com un dels grans crims de la Segona República, però es va veure que no donava i el 1945 es va oblidar”, diu Vilanova.

Camions transportant el patrimoni artístic cap a Olot el novembre del 1936.