La Mercè dispara electrollatí i flamenc llibertari
Deunidó la gentada, molt jove, que hi havia passades les deu de la nit esperant l’aparició de Juan Magán
BarcelonaJuan Magán converteix Montjuïc en una macrodiscoteca
El gruix de l’oferta musical de les Festes de la Mercè es concentra el cap de setmana, però ahir ja va haver-hi un preàmbul multitudinari a l’avinguda Reina Maria Cristina, l’espai on tradicionalment programen actuacions les emissores de ràdio. Ahir era el torn de la Cadena SER, que tenia com a gran reclam la presència del badaloní Juan Magán, el rei de l’electrollatí i ara com ara un dels artistes catalans amb més repercussió internacional: té cançons com Vuelve i Baila conmigo, que acumulen més de 40 milions de reproduccions a Spotify, i a YouTube alguns temes freguen els 200 milions de visualitzacions.
No hi caben tantes persones a l’avinguda Reina Maria Cristina, però, deunidó la gentada, molt jove, que hi havia passades les deu de la nit esperant l’aparició de Juan Magán. El productor badaloní va oferir una sessió de DJ que ell mateix anunciava a Facebook com “un espectacle de categoria amb performance, projeccions, llum, so, efectes”, “una festa per a tots i totes!”
Darrere de la taula i cantant per sobre de les bases, Magán, envoltat de quatre ballarines, va ser conseqüent amb el que va prometre just abans de començar, quan la pantalla repetia el missatge “En aquesta vida el que importa és ser feliç”. Tant ell com el públic van trobar la felicitat en hits com Ella no sigue modas, Mal de amores, Baila conmigo, Por fin te encontré... Com manen els cànons, de tant en tant silenciava la música perquè el públic enlairés les tornades, i malgrat que el so no arribava prou bé a tot arreu, Magán va aconseguir allò en què és expert: convertir qualsevol lloc per on passa en una macrodiscoteca. Ahir tocava Montjuïc.
El Niño de Elche, cant expansiu per inaugurar el BAM
Poemes d’autors actuals sobre les desigualtats socials, els danys col·laterals de la crisi econòmica i la situació política espanyola. Aquest és el material en què el Niño de Elche ha basat les cançons del disc Voces del extremo, que presentava ahir a la plaça dels Àngels, dins de la programació del BAM. Cançó protesta amb tocs de rock andalús, cante flamenc i experimentació que van ocupar el segon concert d’una jornada inaugural en què el cantautor de Blanes Isaac Ulam va obrir foc amb el seu últim treball, Ratpenat. En format quintet i acompanyat d’un cor de 20 veus, Ulam va signar un concert de folk rock elèctric amb arrels clàssiques, descarnat, corprenedor i desconcertant a parts iguals. A peu pla, la plaça es va anar omplint de mica en mica. Grups que feien tertúlia aliens a la música, patinadors que reclamaven espai i un exèrcit de llauners a ple rendiment convertien l’espai en un zona amb moltes vides paral·leles.
A tres quarts d’onze, el Niño de Elche va aparèixer a l’escenari entonant la suggerent i fosca Canción del levantado-Notificaciones, que va provocar els primers aplaudiments d’una audiència amb ganes de retrobar-se amb l’artista que ha deixat empremta al Sónar al costat de Los Voluble. Ahir, però, va actuar en format trio, amb Darío del Moral al baix i l’electrònica i Raúl Cantizano a les guitarres. El format era mínim però el so era immens i la veu del Niño de Elche, incontestable, tant en el cante com en l’ús de la veu de forma expansiva. Peces farcides de textures sonores, dinàmiques i improvisacions que reptaven l’oient com Estrategias de distracción, El comunista o Informe para Costa Rica van desafiar amb nota la falta de matisos d’un gran escenari a l’aire lliure.
